Público
Público

Maricarmen Martínez: "Estava dins de casa, tenia por: em volia cremar viva"

Centenars de persones surten pels carrers de Sants per denunciar diverses agressions trànsfobes i lgtbifòbiques al barri, una setmana després de l'homocidi d'una dona trans a París, Vanesa Campos, per la seva identitat de gènere. 'Públic' recull el testimoni d'una de les persones agredides que ho han denunciat: "'En mi casa no quiero travestis', cridava. Va començar a dir-me que m'apunyalaria".

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Capçalera de la manifestació contra la lgtbifòbia al barri de Sants durant les festes majors, després de denunciar diverses agressions trànsfobes. Maria Rubio

La Maricarmen Martínez és veïna del barri de Sants de Barcelona. Dona transgènere i activista, és coneguda als escenaris de festes majors i moviments socials, on fa de DJ a les nits amb un espectacle drag queen. La passada revetlla de Sant Joan va actuar als carrers del seu barri convidada per l’assemblea de veïns i el propietari de la finca on viu Martínez va veure l’espectacle. El que no s'imaginava és que ell, amb qui mantenia una relació cordial, l'amenaçaria de mort i cometria un intent d’homicidi contra la DJ per la seva identitat de gènere. La resposta a aquesta agressió ha tret aquest dissabte més de 300 persones per manifestar-se contra la transfòbia i la lgtbifòbia.

“Un dia d’aquest juliol, el propietari del pis va arribar a casa i va començar a colpejar la porta", explica Martínez. "En mi casa no quiero travestis, cridava. Va començar a dir-me que m'apunyalaria", tot plegat mentre intentava tirar la porta avall, segons relata l’afectada. De seguida va agafar el mòbil per trucar a la policia, avisar amics i veïns. Quan la gent del barri es començava a convocar davant el seu portal responent a la crida, va arribar el moment més crític: "Ell va començar a llençar un líquid per les escales. Jo estava dins de casa, tenia por: em volia cremar viva".

Davant el rebombori que s’estava generant, el propietari de la finca va sortir de l’edifici. "Llençava pedres contra les finestres mentre seguia insultant-me. Es va recrear molt explicant com em mataria". Quan va arribar la policia, Martínez els va demanar que fessin una volta de reconeixement pel barri, per veure si el trobaven: "Els cops que feia contra la porta no sonaven a  cop de puny o a puntada de peu. Semblaven d’alguna cosa punxeguda. I la porta, per fora, va quedar destrossada”. El Mosso d’Esquadra no va voler fer una ullada pel barri, com Martínez assegura que fan en casos de robatoris a altres indrets de la ciutat: "L'agent em va dir que si estava treballant al món de la nit ja sabia el que hi havia. Que em busqués una altra casa i així no havia de viure on no em volien”.

Des de que aquesta veïna de Sants va viure l’agressió, ha conviscut amb el seu agressor pels carrers del barri i ha lidiat amb la por a que es tornés a repetir una situació similar: "Les primeres setmanes fins i tot em quedava fora abans d’entrar, escoltant per si hi havia qualsevol soroll a dins que em semblés sospitós".

"No és fòbia, és odi"

Martínez no és l'única que ha patit una agressió trànsfoba pels carrers de Sants. Les denúncies d'altres agredides van permetre posar-se en contacte amb altres experiències i reunir-se en una assemblea oberta per parlar-ne: "Vam convidar a gent del barri i de sobte van començar a sortir més casos de lgtbifòbia. Per això vam decidir convocar una manifestació", explica. Assegura que, d'ençà que les parets dels edificis van plenes de cartells amb la crida a la concentració d'aquest dissabte, ja no es creua amb el propietari del pis, el seu agressor: "Crec que s’ha espantat perquè ja no me’l trobo. Haurà canviat de rutes, pot ser”, diu.

Maricarmen Martínez creu que aquesta violència viu un repunt pel moment polític actual, amb la resposta a l’independentisme des d’una reorganització de l’ultradreta catalana: "L’extrema dreta està estretament lligada a aquest tipus d’agressions per motius ideològics. La impunitat amb la qual s’han trobat fa que puguin actuar sense repercussions", creu. A més, afegeix que els anomenats governs del canvi estan posant sobre la taula qüestions per protegir els drets del col·lectiu, i això no a tothom agrada: "Hi ha por a perdre una dinàmica social. La gent que té un privilegi té por a perdre'l, de manera més conscient o inconscient".

Manifestació contra la lgtbifòbia al barri de Sants. Maria Rubio

Tan sols una setmana després de l’assassinat de la dona trans i prostituta Vanesa Campos a París, assassinada per un grup d'entre 7 i 8 homes mentre treballava,  més de 300 persones han sortit a la capital catalana per denunciar els casos de transfòbia i LGTBI-fòbia viscuts a casa nostra. Des de la plaça d'Osca fins a l'espai veïnal de Can Batlló, Els carrers disfressats de festa major contrasten amb la càrrega d’una marxa que demana el dret més bàsic de tots: no morir.

Entre la denúncia de les que es manifesten i la memòria de les que ja no hi són, tan sols es trenca el to quan els altaveus de la capçalera substitueixen el "no és fòbia, és odi", el "disculpin les molèsties, ens estan assassinant", per la rauxa de qui vol celebrar tot allò que suposa ocupar un espai, sota la mirada atenta de vianants i turistes, sent el que s’és sense pors ni complexos.