Ferran Mascarell ha decidit fer el pas i presentar-se com a candidat a l'alcaldia de Barcelona. Tot i ser un dels fundadors de la Crida Nacional per la República, l'actual delegat de la Generalitat a Madrid ha assegurat que el moviment impulsat per Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez no està darrere del seu projecte i que ell es presenta com a "independent". Tot i que ha fet crides a la unitat independentista, la realitat és que el moviment de Mascarell, fins el 2010 militant del PSC, suposa que ara mateix el centredreta independentista tindria tres possibles candidatures: la del PDECat, amb l'exconsellera Neus Munté com a candidata; la que sorgeixi de les Primàries Barcelona, amb el suport de l'ANC i el filòsof Jordi Graupera com a favorit; i ell mateix. Curiosament, aquest espai és el que més ha defensat la necessitat d'una única candidatura independentista a la capital catalana per garantir-se arribar a l'alcaldia.

El també exconseller de Cultura ha explicat en una roda de premsa que no ha pogut consensuar un projecte compartit per tot el sobiranisme, tot i que ha promès que seguirà buscant aquesta unitat. Mascarell ha assegurat que durant un any ha intentat organitzar un projecte per a Barcelona compartit per tot el sobiranisme, per al que fins i tot va plantejar una convenció que servís per acordar amb els partits independentistes aquesta candidatura unitària i organitzar unes votacions per triar noms, però que no ha tingut èxit. Ha detallat que ha tingut converses amb Munté; l'expresident de l'ANC empresonat Jordi Sànchez i l'exconseller i extinent d'alcalde Joaquim Forn, també a la presó, però no han donat els seus fruits.

Així que davant la poca voluntat de sortir dels "mecanismes habituals" que s'ha trobat en les seves converses amb els representants dels partits, ha decidit no esperar més i donar el pas, ja que les eleccions de maig no estan tan "lluny". En tot cas, ha reiterat que no "defalleix" en buscar la unitat del sobiranisme "fins a l'últim minut", però, si no ho aconsegueix, espera que els barcelonins li donin la confiança en les urnes per ser alcalde. "Els emplaço a tots: a la gent d'ERC, del PDeCAT, de l'ANC i de les Primàries, a tots. No ens perdem en el laberint de la unitat fictícia, ni en el minifundisme electoral", ha proclamat, tot i que ha demanat evitar caure en el parany de convertir les municipals en una pugna entre el populisme espanyolista i el sobiranisme, perquè es requereix debat de ciutat.

Sobre la Crida, ha recalcat que el projecte de Puigdemont, Sànchez i Torra i del que ell mateix és portaveu, no tindrà direcció fins el 19 de gener i, per tant, no és el seu candidat. L'exconseller ha revelat que ha mantingut converses amb Puigdemont i que "coneix la seva opinió" sobre la seva candidatura, tot i que no l'ha revelat.

Un referèndum sobre el model de ciutat

També ha sostingut que les municipals representaran a Barcelona un "referèndum sobre el model de ciutat que s'ha de construir i també sobre cap a on caminarà i avançarà" Catalunya, i també serviran per frenar o no el pas a un determinat populisme polític espanyol, ha dit Mascarell, en referència a Manuel Valls. Per a ell, l'exprimer ministre francès és l'"expressió d'una voluntat d'Estat" perquè Barcelona entri en la lògica política del populisme espanyolista, i ha advertit que mai abans havia percebut a Madrid tant d'entusiasme per una candidatura a la capital catalana.

Mascarell va ser regidor socialista de Barcelona entre 1999 i 2006 i, després d'abandonar el PSC, va exercir de conseller de Cultura amb Artur Mas -sense militar a CDC-, abans de ser delegat del Govern a Madrid. Mascarell és el quart candidat provinent del socialisme que pretén arribar a l'alcaldia de Barcelona. Els altres tres són Ernest Maragall (ERC), Manuel Valls (Cs) i Jaume Collboni (PSC).