Público
Público

Medi ambient Desenes d'entitats ambientalistes locals creen la plataforma SOSNaturaCat per defensar el territori coordinadament

Demanen que s'aprovi una moratòria de projectes de gran impacte ambiental i que generen rebuig al territori que es facin consultes populars vinculants. SOS Costa Brava, Depana, Ecologistes de Catalunya, Ecologistes en Acció o Fridays for Future, entre els col·lectius que s'hi han sumat 

Concentració contra el Pla de Ponent a Gavà. Plataforma Aturem el Pla de Ponent | ACN
Concentració contra el Pla de Ponent a Gavà. Plataforma Aturem el Pla de Ponent | ACN.

Prop de 70 entitats ambientalistes locals s'han unit en la plataforma SOSNaturaCat per defensar coordinadament el territori natural davant de les administracions i les empreses. La unió d’aquestes entitats és conseqüència dels més de 100 conflictes mediambientals de base territorial que hi ha en aquests moments a Catalunya, una xifra que mai s’havia donat i que ha augmentat considerablement en els últims temps. Han lamentat que el medi ambient no tingui una conselleria pròpia en el nou Govern i es manifestaran el 5 de juny a la plaça Sant Jaume per expressar que "el territori ha dit prou".

Entre les entitats que en formen part en destaquen algunes com Aturem la C-32, SOS Costa Brava, Depana, Ecologistes de Catalunya, Ecologistes en Acció, Fridays for Future, WWF Barcelona, IADEN i petites entitats comarcals o municipals que protesten contra problemàtiques concretes del seu territori.

En un manifest conjunt, asseguren que Catalunya es troba "sota les directrius d’un model de desenvolupament basat en els principis de l’economia neocapitalista especulativa", model que hauria provocat "aquesta crisi sistèmica del territori, que no internalitza els costos socials ni ambientals, que fomenta tendències insostenibles en l’extracció de recursos, en el consum, en el transport de persones i mercaderies, genera grans quantitats de residus i contaminants, que es regeix exclusivament per indicadors econòmics que, com el PIB, n’impedeixen la reforma".

"Infraestructures conflictives no desitjades"

"Fem un ús extractiu del territori i econòmicament ineficient, poc resilient i amb un gran impacte i petjada ecològica, que tendeix a accentuar les desigualtats, tant dins de les ciutats com entre les parts del territori. Aquest sistema afavoreix que pràcticament tot depengui de les grans ciutats, des d’on es defineixen els serveis, les infraestructures i les grans plataformes logístiques, comportant greus problemes al rerepaís. Per una banda, es planifiquen infraestructures conflictives no desitjades ni consensuades amb el territori i, per l’altra, s’estableixen espais naturals protegits massa sovint concebuts com a simples espais d’esbarjo de la ciutadania. Però el marc legal i la inoperància administrativa no només possibilita i facilita les agressions ambientals de les grans ciutats al rerepaís, sinó també les agressions d’administracions municipals a espais naturals i agrícoles locals", relata el document.

Les entitats demanen que s'aprovi una moratòria de projectes de gran impacte ambiental i que generen rebuig al territori

Per tot això, demanen que s'aprovi una moratòria de projectes de gran impacte ambiental i que generen rebuig al territori, que es garanteixi la participació efectiva de la ciutadania i les entitats ambientals, fins i tot amb consultes populars vinculants; que l’arribada a un model energètic 100% renovable no suposi una pèrdua de biodiversitat, terrenys agrícoles o destrucció de massa forestal, i que el trasllat a aquestes noves energies es faci amb consciència ambiental, sense un impacte negatiu en els ecosistemes i amb un repartiment territorial equitatiu; i que es creï un nou departament de Medi Ambient que faci efectiva la transversalitat de les polítiques de preservació del patrimoni natural, ambientals i de sostenibilitat a totes les institucions de govern i administracions.