La consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella, ha anunciat aquesta setmana que el Govern impulsarà una nova llei que aglutinarà totes les normes sobre memòria democràtica. Entre d'altres qüestions, permetrà a l'executiu retirar la simbologia franquista que resta als carrers i places de Catalunya, anul·lar les condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculades amb les dictadures i els crims de lesa humanitat encara que els ajuntaments s'hi oposin. Ara mateix al Principat encara hi ha més 3.000 símbols vinculats a la dictadura, la immensa majoria dels quals són plaques d'habitatges als edificis construïts per l'Instituto Nacional de la Vivienda franquista, si bé també hi ha desenes d'elements relacionats amb la retolació de carrers, monuments, tombes i làpides, creus o grafits i rètols pintats, entre d'altres.

Un cens de l'any 2010 del Memorial Democràtic de la Generalitat xifra en 3.647 els símbols franquistes que restaven a Catalunya, una xifra que no està actualitzada però que ha baixat els darrers anys, després que diversos ajuntaments hagin retirat de l'espai públic elements vinculats al franquisme. Segons el cens del 2010, si s'exclouen les plaques d'habitatge, la major concentració de simbologia franquista (143) es donava a les Terres de l'Ebre. Per municipis, els casos més destacats eren Gandesa (23), Lleida i Tortosa (15).

Sens dubte, el monument franquista més conegut que es manté a Catalunya és el de Tortosa, situat al riu Ebre. El març de 2016, el municipi va celebrar una consulta en què l'opció vencedora va ser mantenir el monument i "redefinir-lo" amb un 68,36% dels vots. Tot i que la normativa en principi obriria la porta a la Generalitat a retirar-lo, fonts de la conselleria de Justícia citades pel diari Ara han manifestat que aquest cas s'haurà d'estudiar a part, precisament per la celebració d'aquesta consulta prèvia a la futura normativa. En canvi, altres monuments molt coneguts sí que s'han retirat els darrers anys. El maig de 2017, per exemple, l'Ajuntament de Sabadell va retirar el monòlit dedicat a Josep Maria Marcet Coll, alcalde de la ciutat des de 1940 fins el 1960. El 1936, Marcet va afiliar-se a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS i va col·laborar en la creació de la Bandera de la Falange catalana. A Gandesa, el juny d'aquell mateix any es va enderrocar l'espècie d'altar de clara reminiscències nacionalcatolicistes que hi havia al Coll del Moro, però encara s'hi manté un cub amb el jou i les fletxes al puig de l'Àliga, conegut com "el Pico de la Muerte". A Vilalba dels Arcs (Terra Alta) es va retirar durant l'any passat la creu franquista dedicada als "caiguts" del bàndol nacional.

En canvi, resta dempeus un monòlit a Prat de Comte (Terra Alta) que homenatja els caiguts de la IV División Navarra, que també té un altre monòlit similar a Abrera, en aquest cas dins un recinte de l'empresa JP Selecta. L'Ajuntament de les Franqueses del Vallès va decidir retirar el novembre de 2016 un petit monòlit amb el relleu d'una creu i la inscripció "Caminante. Ruega a Dios por Francisco Bay Gualba. De 45 años, casado, vecino de Sabadell. Asesinado en este sitio por la barbarie marxista, el 16 de agosto 1936. Murió por Dios y por España". També hi ha monuments que es mantenen dempeus, però que s'hi ha esborrat les plaques i la simbologia franquista, com ara un monòlit a Cambrils que s'havia erigit el 1940 a "los Caídos por Dios y por España" i del qual el 1998 se'n van retirar les plaques amb els noms de 16 persones mortes durant la guerra. El mateix va passar amb un obelisc a Canet de Mar, que simbolitzava la victòria franquista i l'homenatge als seus caiguts, però que el 1981 va traslladar-se a un racó del cementiri municipi i se'n van retirar les plaques referides a la dictadura.

Finalment, diversos monuments han estat "redefinits", com ara l'obelisc que el 1940 se situava a la Plaza de los Mártires i homenatjava als "caiguts" del bàndol franquista. El 1998 es va retirar el monument del seu espai original i se'n va treure la simbologia franquista abans de portar-lo a la plaça de la Llibertat, on hi ha el cementiri municipal i el 2004 s'hi va col·locar una placa amb el següent text: "La ciutadania de Reus a tots els homes i a totes les dones que van lluitar i que van morir en la Guerra del 1936-1939. Perquè el seu record es mantingui viu per sempre i ens alliçoni en el camí de la convivència i de la pau. Reus, novembre de 2004". A Valls, ja el 1979 es va retirar la placa als "caídos" d'un monument que té una creu a la part superior i la figura d'un soldat per afegir-hi un text d'Espriu: "Fes que siguin segurs els ponts de diàleg i mira’n de comprendre i estimar". Tremp és un altre municipi que ha redefinit un monument franquista.

Tot i que encara n'hi ha milers, també s'han retirat plaques franquistes d'habitatges, com va fer l'Ajuntament de Barcelona entre la tardor de l'any passat i l'hivern d'enguany, sobretot als districtes de Nou Barris i Gràcia, on més en quedaven.