Existeix en els anals clàssics de la Segona Guerra Mundial un sonor silenci al voltant del paper espanyol, un oblit tàcit cap a un país perifèric en la contesa del que, no obstant, van sortir herois com els soldats de 'La Nou', la primera companyia que, el 24 de agost de 1944, va entrar al París ocupat per alliberar la capital gal·la.

La reticència francesa a cedir protagonisme patri en un episodi tan simbòlic i el rebuig franquista a un esquadró format per exiliats republicans van condemnar a 'la Nou' a un ostracisme que ha durat dècades i no ha començat a desaparèixer fins el segle XXI.

Dijous que ve, les alcaldesses de París i Madrid, Anne Hidalgo i Manuela Carmena, respectivament, inauguraran un monòlit en el recentment nomenat "Jardí dels Combatents de La Nou", que constituirà el primer homenatge oficial de la capital espanyola a aquesta companyia.

És un primer pas per posar en valor una història "realment increïble" que hauria donat per fer "deu o quinze pel·lícules" si "haguessin estat americans", assegura a Efe l'escriptora Evelyn Mesquida, autora del llibre "La Nou, els espanyols que van alliberar París "(Edicions B).

Les arrels de 'La Nou' cal buscar-les en el final de la Guerra Civil, al qual va seguir una interminable onada d'exiliats, molts dels quals van acabar en camps de concentració distribuïts pel sud-oest francès, Tunísia, Algèria i el Marroc.

"Els oferien tornar a Espanya o allistar a la Legió Estrangera francesa", explica Mesquida, i molts d'ells van anar a parar a la companyia anomenada 'La Nou', en què 146 dels 160 soldats eren republicans espanyols i que el 1943 es va integrar a la recentment creada 2º Divisió Blindada del general Leclerc, sota el comandament de la 'França Lliure' de Charles de Gaulle'

Encara que hi va haver "més de trenta nacionalitats" combatent en el bàndol francès, La Nou va ser l'únic esquadró amb "oficials d'alt rang" procedents de l'exèrcit republicà, i les seves tanquetes tenien noms com "Ebro", "Guernica" o "Don Quijote".

El "odi als alemanys" i l'experiència militar adquirida a la Guerra Civil van fer de la Nou un grup temible, que "sempre anava en primera línia" i "mai feia un pas enrere", de manera que no va trigar a fer-se famosa.

Després d'arribar a Normandia setmanes després del desembarcament nord-americà, la Divisió Leclerc va arribar als voltants de París i va enviar a La Nou com a avançada de reconeixement, de tal manera que, el 24 d'octubre, la tanqueta "Guadalajara" va ser la primera de l'exèrcit aliat a trepitjar sòl parisenc.

No obstant això, el que es "va escriure" en la Història, lamenta Mesquida, va ser el discurs pronunciat per De Gaulle dos dies més tard, quan es va forjar la versió oficialista que França "havia estat alliberada pels francesos" el dia 25.

Tampoc va quedar constància del "veritable heroi" de La Nou, el protagonista de l'"única foto" que es va prendre l'esquadró a París, un tinent de Borriana (Plana Baixa) anomenat Amado Granell que pel seu "valor extraordinari" va ser condecorat fins a la sacietat .

A Granell li van oferir, fins i tot, ascendir a general en l'exèrcit francès, però va renunciar per no voler acceptar l'única condició que li van imposar: nacionalitzar-se francès.

Als combatents de 'La Nou' al final de la Segona Guerra Mundial els va agafar a Berchtesgaden (Alemanya), i és que també van ser els primers a arribar al refugi de muntanya que allí tenia Adolf Hitler, el conegut com "Niu de l'Àliga".

"Però la seva guerra no havia acabat", apunta Mesquida, ja que pels exiliats, que "no havien lluitat per França, sinó per Espanya, per poder tornar", el combat no podia acabar mentre el franquisme seguís en peu.

No els va quedar més remei: després de nou anys de campanya militar pràcticament ininterrompuda (des de l'inici de la Guerra Civil el 1936 fins al final de la Segona Guerra Mundial a 1945), els integrants de 'La Nou' van penjar el fusell i es van quedar "en soledat "a l'altre costat dels Pirineus.

En general, van aconseguir "tirar endavant" gràcies al fet que, per la seva experiència militar, eren "magnífics mecànics" i, en molts casos, van trobar acomodament a Renault, Citroën o altres gegants del sector automobilístic.

No obstant això, mai van aconseguir desprendre de l'ombra de la "desmemòria", i només un dels 146 soldats, Rafael Gómez, d'Almeria, viu avui per veure com la capital del seu país natal ret tribut a la seva companyia.

Gómez, de 97 anys i resident a Estrasburg, va ser un de tants joves llançats a les trinxeres amb la majoria d'edat per complir, un de tants exiliats humiliats als camps de concentració que van trobar a 'La Nou' un instrument per mantenir viva la seva lluita per la llibertat.

La inauguració del "Jardí dels Combatents de La Nou", ubicat a la confluència dels carrers dels Germans García Noblejas i Gabriel Montero, suposarà el primer homenatge de Madrid a uns soldats que van ser partícips d'un moment clau de la història contemporània.

A més, el districte de Ciutat Lineal ha organitzat el programa d'activitats al voltant de la història de l'esquadró de 'La Nou' que es desenvoluparan del 18 al 22 d'abril, al Centre Cultural Príncipe de Asturias, amb entrada lliure fins a completar l'aforament.