L'Acord Social per l'Amnistia i l'Autodeterminació ha recollit fins ara els suports de prop d'unes 300 entitats, 200 municipis i també les adhesions d'ERC, Junts, la CUP, Guanyem, Demòcrates i Comunistes de Catalunya, entre d'altres partits. Així, supera de llarg la previsió inicial d'aconseguir el recolzament d'unes 150 organitzacions. Tot i reconèixer que "l'acord social no és fàcil en aquest moment de picabaralles i situació política complicada", el grup promotor ha destacat que cinc anys després de l'1-O encara hi ha 762 persones encausades i això és un dels motius que l'impulsa.

En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, els impulsors han posat de manifest que es tracta d'una reclamació "clara i transversal" recolzada per entre el 65% i el 80% de la societat catalana. Han comparegut quatre dels 33 membres que formen el grup promotor, entre els quals l'expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, la historiadora Anna Sallés i l'exdiputat de la CUP David Fernàndez.

Fernàndez ha assenyalat que el context polític fa que encara hi hagi més motius per l'existència de l'acord que quan es va presentar: "Quan les coses són més difícils és quan cal més implicació col·lectiva". Tot i això, els membres han reconegut "preocupació" i "astorament" per la situació, marcada per una crisi entre ERC i Junts sense precedents que culminarà amb la votació de la militància dels segons sobre si sortir o no del Govern.

En la compareixença, han explicat que el grup, que es va constituir a l'abril, s'ha marcat treballar fins a finals d'any per recollir el màxim nombre d'adhesions, moment en què presentarà un informe final amb propostes per donar-hi continuïtat i es dissoldrà. El termini s'ha ampliat -en un inici, preveien finalitzar coincidint amb el cinquè aniversari de l'1-O- per mirar d'aconseguir el màxim nombre de suports.

Els impulsors han reconegut que el context social i polític condiciona la presa de decisions i els contactes i que això ha retardat les previsions inicials. Fernández ha reconegut que cinc anys després del referèndum s'han trobat un país "més exigent" a l'hora de donar suport a aquest tipus d'iniciatives.

Un cop assolides les adhesions, l'objectiu és que l'Acord sigui aprovat pel conjunt de l'arquitectura institucional catalana -consells comarcals, diputacions i el Parlament- per després elevar aquest clam de la societat catalana a institucions com el Congrés i la Moncloa, així com el Parlament Europeu.

La previsió és rebre el suport de 800 municipis

Forcadell ha explicat que des del juliol han treballat amb el món municipal i han recollit unes 200 adhesions, però esperen ampliar-les fins als 800 municipis, un 80% del total de Catalunya. Alguns d'ells són Balaguer, Ripoll, Montblanc, Girona, Sant Celoni, Tortosa i Vilafranca del Penedès. Els partits que donen suport a l'Acord sumen 6.800 càrrecs a tot el territori, més de 75% del total, ha informat. Actualment també estan en converses amb els grups dels Comuns, Junts i ERC de Barcelona perquè la capital també s'hi sumi.

També estan parlant amb l'ANC, amb la qual s'han reunit però encara no s'ha adherit. Tampoc ho han fet oficialment els Comuns, tot i promoure que els seus grups municipals votin a favor o s'abstinguin en les mocions per adherir-s'hi. En la mateixa línia se situen UGT i CCOO.

Sallés ha explicat que també tenen el suport de 300 entitats del món econòmic, social i cultural, com la patronal Cecot, la Cambra de Comerç de Barcelona i la de Girona, la CONFAVB, Òmnium, el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), sindicats com la USTEC, la IAC, la CGT i Unió de Pagesos, el Sindicat de Llogateres, la Xarxa d'Economia Solidària, el Centre Irídia i l'Observatori contra l'Homofòbia. Properament s'espera que també s'hi adhereixin les set universitats públiques a través d'un comunicat.