Més d'una quarta part de la població catalana es troba en risc de pobresa o exclusió

La taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) a Catalunya va situar-se en el 25,9% l’any 2021, 0,8 punts menys que el 2020, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta taxa, que inclou el canvi metodològic introduït per Eurostat per recollir els objectius de l’Agenda 2030 de la UE, mesura la pobresa relativa a partir del nombre de persones en risc de pobresa o amb privació material i social severa o amb baixa intensitat en el treball.

Dos dels tres components de la taxa experimenten una disminució respecte a l’any anterior: la taxa de pobresa passa del 21,7% l’any 2020 al 19,9% el 2021, i la baixa intensitat en el treball, del 10,2% al 9,6%. En canvi, la privació material i social severa creix del 8 a 9%.

L’enquesta 2021 recull les condicions de vida en el moment de l’entrevista, mentre que els ingressos, les prestacions socials i la intensitat en el treball fan referència a l’any 2020. En aquest sentit, els resultats mostren que els ingressos mitjans nets de les llars catalanes són de 34.982 euros i de 14.159 euros per persona l’any 2020, dada que suposa una disminució del 0,1% en ambdós casos respecte a l’any anterior.

Pel que fa als indicadors de nivell de privació de les llars, que recullen aspectes subjectius de les condicions de vida, les privacions més freqüents registren una disminució en la proporció de persones que les pateixen. Un 32,9% declara no poder fer-se càrrec de despeses imprevistes de 700 euros (33,4% l’any 2020), i un 27,8% diu no poder-se permetre una setmana de vacances a l’any (30,6% el 2020). D’altra banda, la privació que ha experimentat el major augment ha estat la relativa a la capacitat de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, 6,5 punts percentuals més respecte al 2020 (passa del 9,4% l’any 2020 al 15,9% el 2021).

D’altra banda, ha augmentat el nombre de persones que viuen en llars i que afirmen arribar amb facilitat o amb certa facilitat a final de mes. Aquesta és la situació del 57,4% de la població el 2021, mentre que era del 54,9% l’any 2020.

Distribució de la renda i índexs de desigualtat

Les transferències socials, incloses les pensions, han fet incrementar la renda inicial de les famílies un 42,7%, mentre que l’any anterior ho van fer en un 33,5%. El 76,7% de les llars han rebut almenys un tipus de prestació social (prestacions per vellesa, desocupació, supervivència, ajuts a les llars, malaltia invalidesa, entre d’altres). Del total de llars que han rebut prestacions, un 45,9% han estat per vellesa i supervivència, un 52,6% per atur i un 29,6% han estat beneficiaris d’algun altre subsidi o prestació. Les prestacions per atur inclouen els ajuts concedits en el marc dels expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) posats en marxa arran de la crisi econòmica provocada per la covid-19. Són les que han augmentat en major mesura, amb un increment de 24 punts percentuals respecte al 2019.

Els indicadors de desigualtat s’han reduït l’any 2021. L’indicador S80/S20 mostra com el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 5,4 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides, mentre que l’any anterior era del 6. Pel que fa a l’índex de Gini, és del 30,9 el 2021, mentre que l’any anterior era del 31,7 (un Índex de Gini igual a 0 indicaria màxima igualtat, i si fos igual a 100, la desigualtat més extrema).

El llindar de risc de pobresa ha disminuït un 0,6% i se situa en 11.297 euros en les llars formades per una sola persona. Aquest llindar es fixa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum de les llars catalanes.