"Necessitem processos radicals de reconversió dels models econòmics. Cal disminuir l’impacte de l’economia sobre la naturalesa". Yayo Herrero, antropòloga i activista ecofeminista, porta anys divulgant el camí a seguir des dels moviments ecologistes: un decreixement econòmic. La comunitat científica fa dècades que adverteix que els recursos del planeta són finits, i cada cop ens apropem més al seu límit. La producció de petroli està en descens des de fa més de deu anys i no es recuperarà. "El més important és comprendre que no podem seguir creixent. No podem escollir, no és una decisió", sentencia Antonio Turiel, científic de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC i doctor en Física Teòrica per la Universitat Autònoma de Madrid.

Més enllà de l’emergència climàtica provocada per la dependència dels combustibles fòssils, científics i activistes alerten que seguir amb el model actual ens porta cap a un "col·lapse civilitzatori" que farà trontollar les bases del món tal com el coneixem.

Els límits del creixement

"L'economia mundial creixerà un 3% aquest 2019", "El govern calcula que l'economia va créixer un 2%", "El PIB català creixerà un 1,5%". Són titulars reals i habituals als mitjans de comunicació. El capitalisme se sosté en el creixement econòmic, perquè és el que el fa avançar. "La realitat de la gent del carrer no és la del creixement. Qui el necessita no són les persones, sinó el sistema econòmic", explica Turiel. El sistema financer es basa en la inversió de capital i l’interès compost, és a dir, el retorn dels préstecs amb interès, motiu que fa que creixi contínuament.

"Els números apunten que la cerca del creixement infinit ens porta a explotar els recursos que tenim de forma insostenible i a crisis posteriors. L’emergència climàtica n’és un exemple", explica Salvador Lladó, doctor en Microbiologia Ambiental i Biotecnologia per la Universitat de Barcelona i investigador dels processos associats al canvi climàtic.

El creixement econòmic requereix d’un creixement continu de l’ús d’energia. "L’extracció de matèries primeres, la seva transformació, el transport… Tot funciona amb energia", recorda Turiel. A més activitat econòmica, més consum d’energia. Però estem arribant al límit dels recursos del planeta. La producció de petroli, en caiguda des del 2008, podria reduir-se un 40% fins el 2025.

El "gran problema" dels combustibles fòssils no és que s’exhaureixin de cop, sinó que la seva qualitat es va reduint, un procés que ja fa temps que ha començat. "Notarem una dificultat progressiva i creixent per mantenir i continuar fent coses que fins ara eren normals", explica Turiel. Una d’elles, per exemple, tenir un cotxe particular.

La solució no passa, però, per substituir els combustibles fòssils per les energies renovables. Tot i que hi ha certa controvèrsia entre la comunitat científica, cada vegada hi ha més consens en què no hi ha capacitat per generar el mateix volum d’energia que la que s’obté actualment. "És una qüestió de fer comptes", afirma Turiel. Encara que l’energia solar que arriba a la Terra és 9.000 vegades la que utilitzem en un any, es distribueix sobre tota la superfície del planeta, de la qual tres quartes parts són aigua, i de forma intermitent. Instal·lar massa parcs eòlics podria alterar els corrents. Per tot plegat, Turiel calcula que per mitjans renovables es podria arribar a produir un 30% o 40% de l’energia actual a tot estirar.

Lladó apunta també que la construcció de tota la infraestructura renovable produiria un augment de CO2 i requeriria petroli i minerals escassos, fet que planteja dubtes sobre la seva sostenibilitat a llarg termini. "La transició energètica s’ha de començar, però no tenim clars els seus límits. Fer un canvi cap a les renovables però racionalitzant el consum d’energia sembla una estratègia molt més guanyadora", incideix.

Decreixement i benestar

L’emergència sanitària que hem viscut els últims mesos ha estat un xoc però no s’apropa al que suposaria un col·lapse derivat de la crisi ecològica. "Un col·lapse és una altra cosa. No estem vivint això ni de lluny, però sí que som a l’inici d’una crisi econòmica profunda, molt més que la de 2008", apunta Turiel.

Per a Herrero, el que hem viscut amb el confinament "ens deixa un aprenentatge inquietant i urgent per resoldre". Que tot s’aturés ha significat un respir pel planeta. A Barcelona, els nivells de CO2 es van reduir un 75% en tan sols una setmana de restriccions. "Hem configurat un model d’economia que dona l’esquena a la vida", afirma. "És un problema greu el fet que quan l’economia creixi ens posem malalts al respirar, el medi ambient es destrueixi i tallin la llum a algú que no la pot pagar", tot de coses que es van veure revertides durant el confinament més dur.

El decreixement de l’economia no tindria, però, un impacte negatiu en el benestar de la societat. "La identificació entre creixement i benestar és falsa. Necessitem cobrir unes necessitats que són bastant constants", apunta Turiel. Aquesta identificació s’insereix en el capitalisme, basat fortament en el sistema financer, en què si s’atura la inversió, l’economia pateix un xoc i augmenta l’atur. "El sistema capitalista no té ni 200 anys. Les coses abans no eren així ni tenen perquè ser-ho en un futur, però hi ha d’haver un canvi de paradigma important", afirma Turiel.

"Un futur més auster en allò material no té perquè ser desgraciat o trist. Tenir més temps, no haver d’anar a un lloc de treball on no estem bé, tenir rendes bàsiques, més capacitat de decisió… Es tracta d’estils de vida més austers amb vides significatives", afegeix Herrero, també enginyera tècnica i educadora social.

Els governs, un actor clau

Els experts consideren l’acció dels governs insuficient i poc emmarcada en la realitat actual. El març, el Govern espanyol enviava a la Comissió Europea el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030, que vol complir els objectius europeus en matèria climàtica i avançar cap a la transició energètica. "Hi ha bona voluntat, però una comprensió tènue dels tempos", critica Turiel. Apostar per un model més sostenible, basat en energies renovables, és una cosa que s’hagués hagut de fer als anys 80. "Estem a 2020 i des d’aquell moment la situació s’ha fet molt més greu i urgent. Aquest pla és insuficient en relació amb el que planteja la comunitat científica", assenyala Herrero.

Per a l’antropòloga, "els governs estan presos en el tema de negociar aliances amb el sector privat, que assumeix les transicions energètiques en base a no perdre diners. És la quadratura del cercle, és impossible. Han de guanyar menys". Cap govern està posant sobre la taula la gravetat de la situació: "El problema és filar un discurs políticament i socialment acceptable. No pots començar a fer un plantejament del decreixement perquè l’oposició se’t tiraria a la jugular", lamenta Turiel. Això influeix en la percepció que en té la ciutadania, per això la pedagogia i el paper dels moviments socials són molt importants. "La gent va assumir el confinament i va deixar caure l'economia perquè sabia que ens hi estàvem jugant la vida. Amb la crisi ecològica també, però no en som conscients", diu Herrero.

Una de les estratègies per mitigar la crisi climàtica i afrontar el declivi de materials seria la planificació econòmica. "Cal començar a planificar l’economia en funció de les necessitats de les persones", apunta Herrero. Lladó considera que "és una de les opcions", veient que "el mercat no està responent a la velocitat que requeriria per solucionar la problemàtica" i que històricament ha fallat a l’hora de "posar la vida al centre".

Camí cap el canvi

Davant de la inacció global, cada vegada més gent decideix deixar de menjar carn o no consumir plàstic per actuar contra la crisi climàtica. Herrero apunta que aquestes decisions "són el reflex d’una presa de consciència personal que és imprescindible per poder fer el canvi". Tanmateix, el canvi personal ha d’anar acompanyat de canvis estructurals, que són els que condicionen en gran part la nostra vida. La també professora i investigadora subratlla la importància de teixir llaços i crear comunitat durant aquest procés: "El canvi s’amplifica si el fem amb els altres".

Salvador Lladó diu que seria "injust" deixar el pes d’un canvi tan important en decisions individuals, i recorda que no hi ha una distribució igual de l’impacte que causem les persones al planeta, molt marcada per la capacitat adquisitiva. "Ha de passar per les solucions col·lectives", sentencia.

El científic ambiental confia en els moviments socials que s’estan creant i el rol que hi jugaran les generacions més joves, nascudes a partir del 2000: "S’estan adonant que el seu futur és negre". Lladó apunta que una altra forma de vida ens portaria a una "existència més plena i feliç", sense necessitat de tant materialisme. "La gent jove se n’ha adonat i apretarà fort en els propers anys", conclou, convençut.