La pressió fiscal que suporten les fortunes dels més rics de l'Estat espanyol, els 177.931 contribuents (o potser no tan pagadors) que posseeixen patrimonis de més de 700.000 euros (400.000 a l'Aragó) en edificis, terres, accions, rendes, concessions, joies, cotxes i vaixells de luxe i obres d'art, resulta més aviat lleugera: més de la meitat d'aquesta riquesa, que en els últims anys creix a un ritme netament superior al del PIB, està lliure d'impostos mentre paguen per la resta només un 0,38% anual, segons indica l'última Estadística dels Declarants de l'Impost de Patrimoni de l'Agència Tributària.

El 42% dels 687.893 milions d'euros que sumen aquestes fortunes, 290.656, es troben directament exempts de tributar per efecte de la normativa estatal, mentre que els propietaris de béns de 106.613 ho fan a Madrid amb una bonificació autonòmica del 100% a la quota a ingressar, de la qual també es beneficien, encara que amb menor intensitat, els propietaris de béns per valor de 4.260 milions a La Rioja.

La suma d'aquestes xifres situa per sobre dels 400.000 milions d'euros la valoració de les fortunes lliures d'impostos a Espanya, mentre la resta, amb una mica més de 280.000, aporta tan sols 1.123 en impostos l'any. Les dades corresponen a l'exercici de 2018, l'últim amb dades disponibles.

La pressió impositiva sobre el conjunt d'aquestes fortunes se situa en el 0,16%, un tipus efectiu 95 vegades inferior a la mitjana del país (15,2%), en el qual l'IVA llança un del 15,3%, l'IRPF un altre del 12,8% i Societats un del 9,2%.

Entre els motius d'aquestes exempcions, recollides a la llei estatal encara que es tracti d'un tribut de gestió autonòmica, destaquen dues: que es tracti d'edificis monumentals catalogats com a Bé d'Interès Cultural (BIC) o figures similars, quelcom que comporta una obligació sovint incomplida d'obrir les portes al públic de manera gratuïta un mínim de quatre dies al mes, i la d'accions d'empreses, que suposa la principal partida.

Les exempcions per BIC afecten finques per 23.180 milions d'euros dins d'una cartera immobiliària de 138.013, amb només 4.390 d'elles de tipus rústic, mentre les de les accions beneficien a més de la meitat del total: 17.629 milions de 141.526 d'empreses cotitzades i 240.234 de 366.272 de societats alienes a la bossa sempre que no siguin instrumentals.

El tractament fiscal d'aquest descomunal patrimoni, amb una valoració que equival a més de la meitat del PIB espanyol, del qual tan sols una mínima part (11.966 milions, 1,73%) està afecte a activitats econòmiques i que durant els anys de la recuperació previs a la pandèmia va arribar a registrar creixements de més del 8% anual en una altra prova del nou de l'insuportable avenç de la desigualtat a l'Estat espanyol, sembla abocat a canvis a curt o mitjà termini vists els efectes de la pandèmia sobre els comptes públics, amb una caiguda de la recaptació; a les empreses, amb dues de cada cinc en pèrdues al tancament del primer semestre segons les dades del Banc d'Espanya, i a les famílies, amb enfonsaments de les rendes que ronden el 20% a les classes mitjanes i amb una inquietant extensió de la pobresa i l'escassetat per sota d'aquest nivell, duran el qual més d'un milió i mig de persones han necessitat ajuda per poder menjar.

Un recàrrec estatal? Un rescat temporal?

L'impost de Patrimoni i el de Successions, de titularitat estatal però amb una gestió que porta dècades cedida a les comunitats autònomes, es perfilen, juntament amb l'IRPF de les rendes més altes, com dues de les principals candidates a generar ingressos per a les administracions en el marc d'unes reformes tributàries que considera urgents la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica, que considera que és "necessari actuar, tant en el curt com en el mitjà termini, amb l'objectiu de reformar el nostre sistema fiscal amb un únic objectiu: garantir la pervivència i la solidesa del nostre sector públic, i especialment enfortir la nostra despesa pública social".

Una altra cosa és trobar el procediment per retocar-los, una cosa en la qual, segons diferents fonts, fa temps que treballen al Ministeri d'Hisenda. "Resulta molt difícil canviar l'aplicació de qualsevol d'aquests impostos sense modificar les lleis que els regulen", adverteix Carlos Cruzado, president de Gestha, el sindicat dels inspectors d'Hisenda, qui, no obstant això, considera que les novetats poden arribar "quan s'obri el meló del model de finançament autonòmic".

En qualsevol cas, i mentre la majoria de les comunitats autònomes advoca per una harmonització dels impostos cedits davant la qual Madrid ofereix la principal nota discordant amb bonificacions de més de mil milions d'euros a l'any a les rendes i els patrimonis més elevats i anuncis de noves rebaixes fiscals, l'executiu disposa de dues vies relativament senzilles: el recàrrec estatal o el rescat, ja sigui temporal o, com el del Govern de Mariano Rajoy amb el tribut que grava els Hidrocarburs el 2018, definitiu.

Galícia, Castella i Lleó i Múrcia sí que cobren l'Impost de Patrimoni

"S'estan deixant de recaptar a Madrid més de 900 milions a l'any en Patrimoni que es regalen a poc més de 12.000 persones. Això és una cosa increïble. Madrid menysprea aquests diners amb la que està caient", indica Cruzado.

No es tracta d'una qüestió de partit, ja que a Galícia (82 milions) és, només per darrere de Catalunya (512 milions), la segona comunitat que més ingressa per aquest impost, al qual en 2018 no aplicaven cap bonificació altres comunitats governades pel PP com Castella i Lleó (29,8) o Múrcia (22,2).

De fet, la pràctica totalitat de les bonificacions es concentren a Madrid, amb 905 milions d'un total de 924. Per darrere, a molta distància, es troben La Rioja, amb 11,6, i Catalunya, amb menys de 200.000 euros, mentre l'Aragó, Astúries i Balears es reparteixen els set restants.

Madrid també aplica elevades bonificacions, de fins al 99%, en la quota de l'Impost de Successions, un tribut que únicament afecta les herències de contribuents amb amplis patrimonis: els pagaments són simbòlics a Andalusia, Cantàbria, Extremadura, Madrid, Múrcia, Navarra i Euskadi, i en la resta del país o no es paga si el valor del llegat no supera els 400.000 euros o les rebaixes de la quota van del 75% d'ara endavant, segons un estudi de Bankínter.

Aquestes situacions es donen mentre organismes com l'OCDE o el Fons Monetari Internacional (FMI) fa anys que insisteixen en la necessitat de reformar la fiscalitat per anar augmentant l'aportació tributària dels grans patrimonis, posicionament en el qual a penes hi ha ja debat en l'àmbit teòric ni en el pla internacional.

Aquesta línia està sent debatuda per tots els governs de la UE ara mateix, encara que en diversos d'ells hi ha reticències a aplicar aquest tipus de fórmules.