Público
Público
sobirania alimentària

Més proximitat amb el món agrari, l'altra cara de la Covid

Durant el confinament es va multiplicar la venda directa dels pagesos als consumidors. Gairebé un any després, l'interès es manté parcialment i sorgeixen noves iniciatives per a consolidar aquesta tendència.

Pagesos collint olives en una finca de Maials.
Pagesos collint olives en una finca de Maials. Salvador Miret / ACN

Amb l'arribada de la pandèmia i el confinament, fa gairebé un any, va haver-hi una reconnexió amb el territori i el producte de proximitat. Els pagesos catalans van notar un augment de l'interès pels seus productes i va haver-hi un auge de la venda directa per internet, sense intermediaris. En el mateix moment en el qual van veure com es tancaven la majoria dels seus canals de comercialització -restaurants, escoles i mercats setmanals-, aquesta alternativa es va obrir pas amb força.

Ha passat gairebé un any i els pagesos reconeixen que, tot i que s'ha desinflat el boom del confinament, continuen fent més venda sense intermediaris que abans de la pandèmia. "L'interès continua sent-hi, i crec que creixent", diu Josep Carles Vicente, secretari d’Organització d'Unió de Pagesos. Durant el confinament, el sindicat majoritari del camp català va impulsar una plataforma web, Pagesia a Casa, que va servir per a posar en contacte a productors i consumidors. Tot i l'èxit, Vicente apunta que cal canalitzar aquest interès i treballar en noves propostes per a fer-lo "més fàcil i possible".

Aquest és un dels objectius de Mercat Arrels, un nou projecte que vol ser un mercat setmanal, com els de tota la vida, però en línia. "Volem oficialitzar la relació entre productor i consumidor", afirma Vicente. Mercat Arrels, impulsat per Unió de Pagesos i la Cooperativa Som, vol avançar cap a una major sostenibilitat ambiental i eficiència logística a partir d'unificar el transport dels productes.

Encara que hi ha productors que ja treballen amb el comerç electrònic, Vicente explica que Arrels es diferencia perquè facilita la venda d'una "amalgama de productes a preu raonable". "El que farem serà reforçar xarxes que ja existeixen", diu. El projecte té una doble vessant: d'una banda, reforçar la distribució del producte de proximitat, i de l'altre, posar en valor i reconnectar al camp amb la ciutat. Per això també tindrà, a més de la plataforma en línia, una revista trimestral i una sèrie de podcasts.

El Mercat Arrels és un mercat setmanal de tota la vida, sense intermediaris, però en línia

Descobrir els pagesos

Ester Gomis és pagesa i fundadora de Ca Rosset, productors especialitzats en la venda d'avellana crua, torrada i amb closca i situats a Vilallonga del Camp (Tarragonès). Ca Rosset és un dels 50 productors inicials de Mercat Arrels, que té la previsió de posar-se en marxa aquest hivern. Gomis constata que la venda en línia els ha pujat. "La gent s'ha adonat que té a pagesos a prop amb bon producte", afirma. La venda de proximitat "s'ha de mantenir i potenciar més", diu, i assegura que hi ha hagut "una desconnexió de la ciutat amb el camp" que estan lluitant perquè desaparegui.

"Un dels errors és que hem deixat que la ciutat es desconnectés de l'agricultura", lamenta. En aquest sentit, la revista Arrels creu que és una manera de "donar a conèixer al món rural, però no el bucòlic, sinó el real, amb els seus problemes reals". El director de Arrels, Josep Sucarrats, afirma que a partir de l'emergència sanitària "hem pres consciència que és important tenir gent a prop que ens doni menjar; és pura i simple sostenibilitat".

Des dels anys 90 a l'actualitat, la població activa en el sector agrari ha passat del 3% al 1,6% a Catalunya. "S'ha reduït bàsicament perquè el món de l'alimentació està controlat per molt poques mans i ha entrat en joc una especulació que fa molt difícil viure d'això", lamenta.

"Per l'emergència climàtica i social necessitem augmentar aquests canals i evitar la distribució de les grans cadenes alimentàries"

Ana Correro, de la cooperativa Arran de Terra, que treballa per a l'agroecologia i la sobirania alimentària, explica que, encara que hem tornat a bona part de les dinàmiques de consum d'abans de la pandèmia, altres com la venda directa s'han mantingut fins a un cert punt. "El repte és consolidar-la i aconseguir que més gent s'hi sumi". Correro subratlla que, més enllà de modes, es tracta d'una "necessitat": "Per l'emergència climàtica i social necessitem augmentar aquests canals i evitar la distribució de les grans cadenes alimentàries", afirma.

En 50 anys, els productes de proximitat consumits en les llars catalanes han passat del 80% al 15%, i només sis empreses controlen el 50% de la distribució alimentària en tot l'Estat. Arrels és, en aquest escenari, un "gra de sorra" que vol ser "útil" a aquells que volen viure de la terra, explica Sucarrats.

Aposta pel producte ecològic

"Un dels errors és que hem deixat que la ciutat es desconnectés de l'agricultura"

Una altra novetat que ha vist la llum en els últims mesos és el Biomarket, el mercat majorista d'aliments ecològics de Mercabarna. Es va posar en marxa a finals de novembre, i s'espera que estigui a ple rendiment al llarg del 2021. El Biomarket és el primer mercat d'aquest tipus en l'Estat i també a Europa quant a nombre d'empreses hortofructícoles que hi venen. La posada en marxa d'aquesta àrea, que té 21 parades de majoristes i cooperatives i un espai per a productors de proximitat, vol acostar el producte ecològic al consumidor i "democratitzar" el seu preu.

"Un mercat majorista comporta una millor relació qualitat-preu, i serà un punt a favor perquè el consumidor no deixi de banda el producte ecològic pel seu cost", afirma Íngrid Buera, directora de negoci de Mercabarna. Concentrar tota l'oferta en un sol espai fomenta la competència i, conseqüentment, la regulació dels preus, explica. La posada en marxa del Biomarket s'ha fet coincidint amb la capitalitat mundial de l'alimentació sostenible, ostentada per Barcelona aquest any 2021.

Núria Cantí és la gerent de la Cooperativa agrària Hortec, que ocupa un dels estands del Biomarket, i creu que la posada en marxa del mercat "normalitzarà el producte ecològic" a la cistella de la compra. Assenyala com "cada vegada hi ha una exigència més gran" per part del consumidor en la qualitat i proximitat del producte, i veu satisfeta com hi ha una revaloració de la pagesia: "La societat necessita molts pagesos al territori, i que estiguin ben tractats".

A més, Cantí, que forma part de la cooperativa des del seu inici, el 1991, recorda que "les crisis sempre han afavorit el producte eco", perquè "sacsegen" i plantegen un "canvi de paradigma", i posa com a exemple l'anomenada crisi de les vaques boges, quan van augmentar en un 50% les seves vendes.

El Biomarket és el primer mercat majorista ecològic de l'Estat

La concentració de majoristes al Biomarket va encendre algunes alarmes als productors de proximitat, temorosos de l'entrada massiva de producte eco importat. Finalment, després de la reivindicació d'Unió de Pagesos, s'hi posarà una marquesina per a fins a 10 productors, sense necessitat de pagar un lloguer mensual. De manera deslligada del Biomarket, a més, tindran un espai específic per a l'intercanvi de productes de proximitat, amb un centre que facilitarà la logística dels pagesos i l'accés al producte tant al consumidor com a les botigues de barri.

Correro és crítica amb la posada en marxa del Biomarket i recorda que "no deixa de ser una tendència de mercat, de l'agroindústria, que s'ha adonat que el producte ecològic és un nínxol". Encara que no té dubtes que farà més accessible el producte ecològic, apunta al fet que "no ho farà amb el local i ecològic, no amb els valors de la producció agroecològica". Reclama a les administracions "que es posin al costat de la pagesia local i generin eines específiques per a les seves necessitats". "Fa falta un canvi de mirada, queda molt de camí per recórrer", conclou.

Perspectives de creixement

El Biomarket espera fomentar el consum de producte ecològic, que actualment és de 46 euros per llar a l'any a Espanya, davant els més de 300 de països com Dinamarca. Aquest nivell tan baix, no obstant això, fa que la quota de creixement sigui de fins al 13% anual. A 15 anys vista, preveuen que la quota de mercat del Biomarket passi del 20% al 50% del producte eco comercialitzat.