Público
Público
eleccions 14-f

Metges i científics alerten de la possibilitat que no es puguin celebrar les eleccions del 14-F

Els experts asseguren que un important volum de persones no podrà anar a votar de forma "presencial" i reclamen al Govern les condicions logístiques per garantir una votació segura. Els grups parlamentaris es reuniran aquesta setmana per decidir si se celebren o no els comicis.

Dues persones fent-se la PCR el divendres 30 d'octubre de 2020 al pavelló de Palafrugell.
Dues persones fent-se la PCR el divendres 30 d'octubre de 2020 al pavelló de Palafrugell. Departament de Salut / ACN

acn i públic

Metges i científics han alertat aquest dilluns de la possibilitat que no es puguin celebrar les eleccions del 14-F. Ho han dit a Rac 1, on també han assegurat que un important volum de persones no podrà anar a votar de forma "presencial" perquè, o bé estaran contagiats, o seran contactes estrets de persones que ho estiguin. Ara bé, es tracta principalment d'una decisió política. És per això que hi haurà dues reunions amb els grups parlamentaris aquesta setmana per decidir si se celebren o no els comicis. La primera serà de caràcter tècnic i tindrà lloc aquest dilluns de manera telemàtica, i el divendres es farà una segona trobada per anunciar la decisió. Encara que es decidís continuar amb les eleccions, hi ha marge fins als 29 de gener per canviar el criteri i cancel·lar-les.

D'altra banda, els experts han reclamat que el Govern ha d'estar "logísticament" preparat per garantir una votació segura en cas que els comicis tirin endavant. Tot i això, també sostenen que és aviat per saber-ho del cert i que fins a finals d'aquesta setmana no es podrà concretar la situació epidemiològica.

El cap del servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol i director de l'Irsicaixa, Bonaventura Clotet, ha admès que es tracta d'unes eleccions "necessàries", tot i això que es puguin fer dependrà de l'evolució "del nombre de casos i el control de la corba de contagis". En aquest sentit, opina que ara mateix "seria més assenyat endarrerir-les unes setmanes", tot i que també especifica que es podrà determinar millor en uns dies.

Més contundent ha estat la cap de Medicina Preventiva i d'Epidemiologia de la Vall d'Hebron, Magda Campins, que s'ha mostrat preocupada per l'augment de casos "sense saber encara" les xifres de Cap d'Any i Reis. "Crec que la corba anirà en increment les pròximes setmanes", ha avisat. També ha assegurat que un dels problemes amb què es pot trobar el Govern és el de tenir "un important" nombre de persones que no podran exercir el seu vot presencial el 14-F. Facilitar el vot per correu fins pràcticament el dia de les eleccions i posar més col·legis electorals, apunta que podrien ser dues bones opcions.

Pel que fa al cap de Medicina Preventiva i d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, ha lamentat que "en aquestes dates actuals" es fa "molt difícil" saber si es podrà celebrar el 14-F amb garanties. Considera que depèn de dos factors: una bona situació epidemiològica i una logística que garanteixi totes les mesures de seguretat. "Serà molt difícil tenir-ho tot perfecte per aquestes dates", ha avisat.

Finalment, el catedràtic de farmaco-epidemiologia a la Universitat d'Oxford, Daniel Prieto Alhambra, s'ha unit a la recomanació de la resta d'experts en centrar els esforços del Govern a facilitar el vot a distància. "S'ha de maximitzar que la gent pugui votar d'aquesta forma", ha conclòs.