L’emergència climàtica és un fet que centra bona part de l’agenda política europea. La descarbonització de l’economia per tal de reduir la petjada ecològica esdevé un repte que els governs cada cop es prenen més seriosament. I no és per a menys, ja que d’ell se’n deriva la millora de la qualitat de l’aire, la qual cosa al seu temps impacta en la salut de les persones. Ambdós elements esdevenen l’objectiu principal de part de les actuacions que la metròpoli de Barcelona i AMB han engegat en els darrers anys sobretot a l’entorn del transport i la mobilitat, els quals, tal com afirma el responsable de Mobilitat Sostenible d’AMB, Marc Iglesias, "esdevenen els principals concentradors d’emissions i causants de fins el 80% de la contaminació local".

"Totes les agendes públiques -continua Iglesias-, des de la local fins a l’europea, tenen com a prioritat la transformació de la mobilitat cap a una mobilitat sostenible". Per això, part dels fons públics que sol·liciten les institucions municipals es destinen a fer de la mobilitat quelcom més eficient en termes mediambientals i de servei. És el cas dels Fons europeus Next Generation, en el marc dels quals aquí a casa nostra la metròpoli de Barcelona i AMB opten a 230 milions d’euros. Un capital que en el mig termini permetrà accelerar la transició "d’una mobilitat basada en els combustibles fòssils a una basada en fonts principalment elèctriques, però que també afavorirà els desplaçaments a peu i bicicleta", destaca Iglesias. I ho farà a través d’unes polítiques de canvi que ja fa temps que s’estan gestant en els municipis metropolitans gràcies al suport d’AMB i que pivoten en intervencions clau com són la digitalització i l’electrificació d’aquesta mobilitat.

El centre de control de la mobilitat metropolitana

Un dels màxims exponents de la progressiva digitalització de la mobilitat el trobem al Centre de Gestió i Informació del Transport (CGIT) de la mobilitat metropolitana, ubicat i gestionat per AMB Informació, empresa de l’AMB. El CGIT té dos objectius principals: centralitzar i actuar com a coordinador dels serveis de mobilitat de la metròpoli de Barcelona, amb els diferents operadors de mobilitat, i atendre l’usuari del transport públic metropolità en temps real pels canals digitals. Una missió per a la qual compta amb un gran vídeowall amb sis pantalles i dos grups de treball amb dos operadors que gestionen aquest centre de control. Un desplegament, d’altra banda, que fa èmfasi en tres grans eixos, el control de la xarxa de bus metropolità -amb informació en temps real sobre la geolocalització, l’ocupació i incidències dels vehicles-; de les zones de baixes emissions -amb dades sobre localització i perímetre d’aquestes àrees, la ubicació de les càmeres, l’eficàcia de les fletxes i la informació de les estacions que mesuren la qualitat de l’aire-, i dels serveis metropolitans de mobilitat sostenible, que controlen l’ocupació de serveis com Park&Ride (del qual parlarem més endavant), Bicibox i e-Bicibox.

La part dels fons Next Generation als quals opta concretament AMB i que ascendeixen a 40 milions d’euros de fet serviran per donar una bona empenta a aquests i altres projectes com són la digitalització de la infraestructura del metro de TMB (senyalització, vies, trens...) i dels tràmits relacionats amb els títols de transport social i mediambiental, així com a un nou sistema d’informació a l’usuari a bord dels busos, sistema de vídeo-vigilància i comptatge automàtic de viatgers per a la flota de TMB i a una nova plataforma de dades de mobilitat per a la gestió, anàlisi i visualització de les dades de mobilitat.

Solucionar els problemes d’estacionament

Un altre servei que ajuda a gestionar la mobilitat d’una manera més eficient és l’aplicació SPRO per a l’ús de les zones DUM, aparcament en càrrega i descàrrega i distribució urbana de mercaderies. Una apli, tal com apunta el tècnic de Mobilitat Sostenible d’AMB Jordi Jové, "que permet als transportistes treure un tiquet digital a les zones de càrrega i descàrrega i no haver d’utilitzar els antics rellotges de cartró o d’altres sistemes". SPRO es troba disponible a nou municipis (Badalona, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Santa Coloma de Gramenet), i els darrers mesos ha registrat 100.000 usuaris mensuals.

En els propers mesos es preveu que també entri en funcionament al Prat de Llobregat, on, com ha succeït en els municipis que l’han incorporat prèviament, AMB acompanyarà els ajuntaments "a modificar la senyalització vertical, regularitzar els espais destinats a la càrrega i descàrrega, etc.", destaca Jové. SPRO s’inclou a la plataforma metropolitana d’aparcament, la qual també allotja les aplicacions de les zones regulades (blaves) i les de residents (conegudes com a verdes).

Un altre servei que permet optimitzar l’ús dels aparcaments propers a les estacions de rodalies, metro i tramvia, així com a altres punts d’interès, és Park&Ride, un aparcament d’intercanvi que funciona amb una apli a través de la qual els usuaris poden estacionar els seus vehicles en unes determinades places reservades per AMB i prosseguir el seu viatge a la feina o qualsevol altre indret en transport públic. Als vestíbuls de les estacions hi ha una màquina de P+R on l’usuari ha de validar el seu títol magnètic: si és una T-Casual ho haurà de fer a diari i si és una T-Usual, un cop al mes. "L’apli registra tant l’arribada com la sortida del vehicle del P+R, la qual cosa ens permet tenir un control de la seva ocupació en temps real i informar a la resta de persones de quina és l’ocupació del moment a través de l’apli", apunta el cap de servei de Planificació del Transport Públic d’AMB Guillem Alsina.

Actualment, a les 450 places de P+R repartits en vuit punts del territori (dos a Cornellà de Llobregat, un a Sant Just Desvern, dos a Cervelló, un a El Papiol, un a Castelldefels i un més a Sant Joan Despí) hi ha 6.000 persones registrades. Una xifra que s’espera que vagi a més i que explica que AMB estigui signant convenis per incorporar, aquest mes de desembre, 150 places de l’estació de Rodalies de Viladecans a P+R. "L’objectiu que ens havíem fixat per a aquest mandat eren 1.500 places", apunta Alsina. Un còmput en el qual s’inclouen les 100 places que el centre comercial de Cornellà de Llobregat ha cedit recentment i que ha esdevingut el primer P+R ubicat en un centre comercial.

L’electrificació de la flota, repte cabdal

El canvi progressiu d’una mobilitat basada en els combustibles fòssils a una d’elèctrica també implica la substitució dels mitjans de transport -tant col·lectius com privats- per vehicles de baixes emissions, una fita en la qual AMB ja fa temps que hi treballa. "A dia d’avui, el 30% de la flota de busos metropolitans és de baixes emissions, bé elèctrics o bé híbrids i d’aquí a tres anys, el repte és que ho sigui el 90%", desvetlla el responsable de Mobilitat Sostenible d’AMB, Marc Iglesias. De fet, "un dels projectes sol·licitats en els fons Next Generation és la compra de 162 vehicles elèctrics, adquisició que permetrà multiplicar gairebé per cinc el nombre total de vehicles elèctrics dels quals disposem", assenyala Iglesias.

L’electromobilitat a la qual cal tendir també necessita d’una xarxa de punts de recàrrega elèctrica al carrer, quelcom clau per incentivar la compra de vehicles elèctrics per part de la població. Veient que, fruit de la incertesa, l’empresa privada (benzineres) encara no havia pres cartes en l’assumpte, el 2015 AMB va decidir instal·lar 10 punts de recàrrega ràpida o electrolineres a Gavà, El Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Pallejà, Sant Cugat del Vallès, Barberà del Vallès, Montcada i Reixac i Badalona. "Es tracta de punts de recàrrega d’una potència elevada (50 KW), els quals permeten carregar la bateria d’un cotxe elèctric si no del tot, pràcticament, en tan sols 30 minuts", apunta el responsable de projectes de Mobilitat Sostenible d’AMB Rossend Bosch. Els punts de recàrrega de les electrolineres s’activen a través d’una apli i actualment estan distribuint 50.000 Kw/hora cada mes. Això no treu, confessa Bosch, que "en determinats moments comenci a haver problemes de congestió". La demanda creixent del servei, no obstant, ha provocat que AMB actualment estigui treballant en l’ampliació d’aquesta xarxa, que en el mig termini passarà a comptar amb 50 punts de recàrrega. "L’objectiu és trobar un punt de recàrrega a qualsevol municipi, i trobar-lo al carrer, no a una benzinera, un concessionari de cotxes o un centre comercial", conclou Bosch.