Milers d'independentistes demostren a Sánchez i Macron que el conflicte a Catalunya segueix obert

La cimera hispano-francesa a Barcelona ha aconseguit el que no havia fet ni el cinquè aniversari de l'1-O ni la darrera Diada: la unitat de l'independentisme en una manifestació convocada per tots els partits (ERC, Junts i CUP) i entitats, amb Òmnium Cultural, ANC i el Consell per la República al capdavant. Aquesta recuperació de la unitat, però, ha quedat en el pla simbòlic quan la comitiva d'ERC, liderada per Oriol Junqueras, ha abandonat la concentració enmig de xiulets i esbroncades.

Junqueras ha rebut xiulades, tot i que fonts d'ERC neguen que hagi marxat per això

Això passava minuts abans que, uns metres més amunt, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, fes la salutació oficial a Pedro Sánchez i el seu homòleg francès, Emmanuel Macron. El president català ha recordat que Sánchez que el Procés no s'ha acabat i també ha dit a Macron que Catalunya vol ser un soci europeu. El fet que ERC fos present tant dins com fora de la cimera havia despertat malestar en un moviment acostumat ja a les contradiccions.

Ni la comitiva política ni els manifestants es veien els uns als altres, encara que des d'arreu se sentia la macroxiulada que els concentrats han dedicat als dos mandataris durant uns quants minuts. L'alcaldessa Ada Colau també era present durant la rebuda a les portes del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

Milers d'independentistes han matinat aquest dijous per trobar-se a les nou als peus del museu, on ha tingut lloc la reunió entre els dos Estats. Tot i unes temperatures gèlides, el rebuig a la cimera hispano-francesa ha mobilitzat unes 6.500 persones segons la Guàrdia Urbana, i 30.000 per als organitzadors.

Els manifestants, distribuïts des de dalt de la font de Montjuïc fins a les torres venecianes de plaça Espanya, han denunciat el que consideren una "provocació", especialment després de les paraules de Pedro Sánchez, que va afirmar que la trobada demostrava que "el Procés s'ha acabat".

En resposta a això, el lema de la convocatòria era "Aquí no s'ha acabat res". Tot i la diversitat d'organitzacions convocants, el perfil majoritari era el mateix de les darreres cites de l'independentisme. Gent gran unida sota el crit "Puigdemont, el nostre president" i vestida amb molta roba d'abric, estelades, entrepans per passar el matí i fins i tot alguna cadira. Tot i que molts han arribat amb transport públic, també hi havia diversos autobusos fletats des de diferents punts de Catalunya per a l'ocasió.

"Ni França, ni Espanya, Països Catalans" i "Sánchez, Macron, som una nació" han estat també alguns dels lemes més corejats. El manifest unitari ha defensat que "als Països Catalans no hi ha normalitat sinó un conflicte polític no resolt".

"Una foto provocativa no convertirà Espanya o França en estats més democràtics sinó més hipòcrites", seguia el manifest, que han llegit Pere Manzanares, tinent d'alcaldia de l'ajuntament d'Elna (Catalunya nord), i Gemma Pera, "represaliada" per les mobilitzacions de suport al raper Pablo Hasél.

Xiulets a Junqueras

La unitat a la convocatòria no ha aconseguit llimar del tot les asprors sorgides els últims mesos entre independentistes, amb una marcada hostilitat cap a ERC. Una cosa que ja es va plasmar en les esbroncades a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, durant el cinquè aniversari de l'1-O, on els republicans no van enviar una comitiva oficial.

La convocatòria ha estat més massiva del que s'esperava

Aquest dijous, Junqueras també ha estat objecte de xiulets i crits. Fonts d'ERC neguen, tot i això, que aquest hagi estat el motiu pel qual ha marxat de la protesta i al·leguen que tenia un altre compromís més tard. Malgrat això, s'ha sentit algun crit de "Junqueras, traïdor, et volem a la presó" que demostra l'alt voltatge entre els diferents actors independentistes.

Tot i així, la convocatòria -potser més massiva del que s'esperava- sembla que ha aconseguit demostrar als alts mandataris el que es proposava: que segueix havent-hi un conflicte a Catalunya que cal resoldre per vies democràtiques, amb l'amnistia i l'exercici a la autodeterminació com a principals reivindicacions del moviment.