Público
Público

"La mili no és un passat que no pugui tornar"

L'antiga presó Model de Barcelona acull un acte de commeració dels 30 anys de l'inici del moviment d'insubmisió a l'Estat espanyol. Sorgit de col·lectius antimilitaristes, entre d'altres, va ser cabdal per posar punt i final al servei militar obligatori, si bé va comportar que un miler de persones fossin empresonades.  

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La commemoració de les tres dècades d'insubmisió, que s'ha fet a l'antiga presó Model.

Van començar sent gairebé 60 persones. En dos anys ja eren 50.000. Van ser els primers a declarar-se insubmisos davant els jutjats militars, desafiant l'Estat. A Catalunya van ser una vintena els que es van presentar davant el jutjat de Barcelona per negar-se a través de l'acció no violenta prestar el servei militar o la prestació social.

El 'no' a la mili no era una infracció qualsevol el 1989. Suposava una declaració d'antimilitarisme que tenia el seu precedent al 1971, quan el primer objector de consciència, Pepe Beunza, es va negar a fer el servei militar. El1989 era la primera vegada que la insubmisió era col·lectiva. Onze dels 57 joves que van declarar-se insubmisos van ser detinguts. Dos mesos després van ser seixanta més, però només se'n van detenir dos. En total, es va empresonar 31 joves el 1989. I durant tot el moviment els insubmisos que van passar per la presó van ascendir al miler. 

Jaume Asens, advocat i tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, va defensar alguns dels empresonats. Dolors Sabater, exalcaldessa de Badalona, ​​la primera vegada que va entrar a l'Ajuntament de la ciutat va ser per a encadenar-per la insubmisió. Gabriela Serra, exdiputada de la CUP, criticava els 428 euros que cada ciutadà de l'Estat espanyol aporta cada any via impostos al pressupost de Defensa. Són alguns exemples de la lluita antimilitarista que es concentrava a la Model per celebrar els 30 anys d'aquells primers insubmisos.

"Alguns no han volgut venir perquè van estar presos aquí i els portava mal record", comentava un membre de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). L'espai estava ple de samarretes i cartells que recordaven totes les lluites antimilitaristes, des del 'No a la Guerra' al moviment 'Tanquem els CIEs'. L'acte, emotiu, l'ha organitzat l'Assemblea Antimilitarista per a Campanya 30 Anys d'Insubmisió.

És fàcil traçar la línia entre 1989 i 2019 amb la situació política actual. Una de les ponents recordava el llibre de Rosario Domínguez, mare d'un insubmís que va ser empresonat. "Les mares insubmises sentim que aquests anys no s'han de perdre, la insubmisió és la lluita per la justícia", deia en un paràgraf.

Serra, entre records i batalletes amb el seu company Josep M. Moragriega, feia una crida al moviment antimilitarista en un moment en què el pressupost de Defensa creix més que els de Sanitat, Educació o Treball. Espanya va entrar el 2017 en noves organitzacions militars dins de la UE, sobretot relacionades amb el control de fronteres a través de Frontex.

Més que de qui va guanyant la batalla, la històrica activista  preferia parlar d'impunitat: "El Borbó va a negociar armes amb l'Aràbia Saudita i no passa res. La ministra de Defensa diu que la indústria armamentística crea benestar social perquè dona feina i no passa res." I animava a seguir en la lluita perquè, advertia, la fi del servei militar obligatori no suposa que un passat que no pugui tornar. Així, recordava també un text d'Ignacio Cosidó, senador del PP i director general de la Policia amb el ministre Jorge Fernández i relacionat amb les clavegueres de l'Estat, en el qual criticava la manca de sentiment de pertinença a l'Estat de molts espanyols. Proposava com a solució reforçar la identitat nacional, especialment en aquells llocs com Catalunya on el sentiment era encara menor i creia que en això les forces armades tenien un paper molt important.

Pere Comelles va estar a la presó Model per ser objector de consciència. Recordava amb afecte l'advocat Francesc Arnau, que va participar en la defensa de molts insubmisos. Precisament en un d'aquests judicis, Arnau no portava corbata i es va iniciar una denúncia per desobediència i obstrucció a la justícia per la qual va ser condemnat i posteriorment absolt el 2002 pel Tribunal Suprem.

Tots els ponents coincidien en l'enyorança d'uns temps en què es van arribar a plantejar lluites ara impossibles. Comelles recordava com van ocupar un cop els jutjats de Barcelona perquè no se'ls admetia a tràmit un paper en un procés. "Això ara no es podria fer", deia amb sorpresa. Elogiava també el paper d'aquests advocats que practicaven una defensa en ocasions més política que tècnica. El tancament de la Model i la seva recuperació en part per a usos civils són també una petita victòria del moviment. La festa ha acabat amb el concert d’Ovidi 4.

Orígens del moviment d'insubmissió

El 1977 va néixer el Moviment d'Objecció de Consciència, que pregonava la desobediència civil no violenta i s'organitzava en assemblees. Quatre anys després ja eren gairebé seixanta grups amb prop de 400 objectors de consciència. Amb l'entrada d'Espanya a l'OTAN després del referèndum i el canvi d'opinió del Govern socialista que va mobilitzar la ciutadania, l'organització va cobrar més rellevància.

El 1995, una reforma del Codi Penal sota el mandat de Felipe González, va rebaixar les penes d'insubmisió i ja van ser molt pocs els casos en què comportava presó. Però fins al 2001 no es va suspendre el servei militar obligatori, amb José María Aznar a la presidència.