Público
Público

La militància de la CUP valida el canvi estratègic que obre la porta a assumir responsabilitats de govern en un futur

Les bases aproven els documents debatuts en l’assemblea nacional celebrada el 14 de juliol a Celrà i que impliquen, entre d’altres qüestions, ampliar d’una a dues legislatures completes la limitació de mandats dels diputats, i deixar enrere l’etapa de bloqueig al Parlament.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Una imatge de l'assemblea nacional de la CUP celebrada a Celrà. @cupsantcugat

La militància de la CUP ha avalat majoritàriament el nou full de ruta proposat per la formació, que es va debatre en l’assemblea nacional celebrada el passat 14 de juliol a Celrà (Gironès). Les bases cupaires han validat tant la ponència organitzativa -amb el 80,9% dels vots, segons ha avançat Vilaweb-, que implicarà ampliar d’una a dues legislatures la limitació de mandats dels diputats i que obre la porta a què antics parlamentaris puguin torna a optar al càrrec; com l’estratègica -amb un suport de més del 70%- i que marca el nou full de ruta de la formació de l’Esquerra Independentista.

Segons un comunicat emès per la CUP. “les esmenes aprovades per la militància no canvien substancialment la proposta base debatuda, que ja incloïa reflexions de la militància, recollides en les setmanes inicials del procés participatiu”. En concret, de les 33 esmenes que restaven vives després de la recent assemblea nacional de la formació, se n’han aprovat nou. A grans trets la CUP aposta per sortir de l’estratègia del “bloqueig parlamentari” per passar a tenir una actitud més propositiva, que passaria per “treballar amb propostes per a les classes populars de la població que puguin combinar mesures de xoc amb propostes que puguin desplegar-se a mig termini i sobretot enfocades a la recuperació de la tinença pública de serveis i d’infraestructures, al control dels mecanismes de redistribució de la riquesa - fiscals i impositius -, i mesures per a poder garantir una governança que tingui la capacitat de dignificar materialment a les persones i les comunitats”.

Articulació post-electoral d’un front d’esquerres

Amb la convocatòria d’unes eleccions al Parlament a l’horitzó -a tot estirar les contempla com a tard a la tardor de 2020-, la CUP vol acabar amb l’actual situació, en què ha vist com les seves aliances parlamentàries s’han limitat a les formacions independentistes. De cara als possibles comicis, planteja treballar per “l’articulació d’un front post-electoral ampli, d’esquerres i sobiranistes, amb pes polític i que pugui tenir capacitat d’incidència i de decisió al Parlament de Catalunya”, al servei d’objectius com articular el conjunt de sectors polítics i socials de l’esquerra “transformadora, independentista i autodeterminista”; tensionar o moure cap a l’esquerra la resta de partits “auto-anomenats d’esquerres” del Parlament. Això sí, la ponència aposta per concórrer als comicis sota les sigles de la CUP.

Anant més enllà, i tal com ja ha fet a diversos ajuntaments després de les eleccions municipals del 26 de maig, la ponència política avança que la CUP estaria disposada “a assumir responsabilitats en el govern o en la governabilitat de la Generalitat i del Parlament”. Tot i que avisa que “no ho farà de franc, ni per col·laborar en cap estratègia de relegitimació de l’Estat al nostre país”, sinó només si contempla polítiques i mesures orientades a revertir “les polítiques d’austeritat que s’han aplicat de forma sistemàtica contra les classes populars, i en funció d’un programa polític orientat a preparar de forma concreta l’exercici de l’autodeterminació”.

Sense condicions imminents per a un nou 1 d’octubre

La CUP és l’única formació independentista amb representació al Parlament que manté l’aposta per la via unilateral com a camí per assolir l’Estat propi. Ara bé, la ponència admet que ara mateix no es donen les condicions per celebrar un nou referèndum unilateral, com l’1 d’octubre. “No podem sinó constatar per enèsima vegada que l’exercici de l’autodeterminació nacional no vindrà donat per un pacte amb l’Estat, (...) ni tampoc vindrà d’una proposta de la UE que continua sent un instrument al servei de les multinacionals i dels estats membres”.

El document considera que “un referèndum d’autodeterminació validat per la comunitat internacional i l’estat només podria ser conseqüència d’una solució impulsada a nivell internacional després d’un col·lapse de l’Estat i del Règim, producte d’una enorme acumulació de forces polítiques i socials a nivell nacional, estatal i internacional”.

Si el que es vol és plantejar un nou 1 d’octubre, apunta que caldria “l’impuls d’una acció prèvia i paral·lela a nivell nacional i internacional per tal de recollir el màxim de suports i complicitats en la seva celebració, així com una campanya de pressió impulsada des de la comunitat internacional perquè l’Estat espanyol n’accepti la seva celebració i els seus resultats; l’existència d’un ampli consens social en el seu favor; i l’existència d’un govern i d’una administració de la Generalitat absolutament compromeses amb el seu impuls, la seva preparació, la seva realització, i les seves conseqüències”. Amb tot, però, conclou que “els esdeveniments posteriors a l’1 d’Octubre demostren que avui no es compleixen aquestes condicions”. Ara bé, la formació afegeix que la seva determinació “és generar des d’ara aquestes condicions”.

Final de cicle polític

La CUP assumeix que les darreres cites electorals han tancat el cicle de canvi i mobilització que va iniciar-se amb el 15-M i que va tenir com a moment culminant l’1-O. Constata que hi ha un “cert esgotament del cicle de lluites” que va esclatar amb l’inici de la “crisi econòmica, democràtica i nacional a l’Estat” i admet que “les estratègies -com les de Podemos- que fa uns anys semblaven estar a punt de canviar-ho tot, no semblen estar en condicions de generar canvis significatius a curt termini”. Segons el document estratègic, els últims resultats a les urnes “han dibuixat un escenari en què la tendència política central serà la recerca de l’estabilitat del règim, tot i que aquesta no està garantida”. Afegeix que “les elits econòmiques i polítiques estatals i catalanes busquen una reestabilització del règim a través d'un paper cada vegada més protagonista del PSOE”.

A nivell català, considera que els efectes de l’aplicació del 155 i de la repressió han comportat un “replegament polític per part de les forces de l'independentisme governamental”. “El paper del govern ha consistit en una inflamació simbòlica que ha combinat amb la continuïtat de polítiques socials i econòmiques d'anteriors governs d'hegemonia convergent, abandonant fins i tot qualsevol activitat orientada a portar l'autonomia al límit per evidenciar els costos que suposa seguir dins el marc estatal”.

Així mateix, subratlla que el final de l’estratègia que va portar a l’1-O, ha donat pas a la lluita “entre JxC i ERC per ocupar la posició hegemònica al bloc independentista i a l’espai de centre que pretén governar Catalunya”, si bé apunta que “hi ha una voluntat molt majoritària favorable a superar el cicle anterior a través de l'avenç en drets civils i polítics”. La CUP també destaca que la defensa de la desobediència civil i institucional, resumida en l'eslògan "Ho tornarem a fer", “té una acollida i un suports amplíssims”, si bé ni ERC ni JxCat apostin ni per la desobediència institucional ni per la unilateralitat.