Público
Público

Mobilitat El Govern cobrarà 67 milions per les emissions de CO2 dels vehicles

L'impost, que es pagarà a partir del setembre, enfronta el RACC i la indústria, que el veuen merament recaptatori, amb Som Mobilitat, que aplaudeix la mesura per la seva aposta per la sostenibilitat

Zona de Baixes Emissions a la Ronda de Dalt.
Zona de Baixes Emissions a la Ronda de Dalt. ACN

A partir de setembre, la Generalitat implantarà un nou tribut anual dins el catàleg de mesures per promoure la fiscalitat ambiental. Es tracta de l'impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles (cotxes, motos i furgonetes), que l'administració catalana emmarca en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), impulsats per la Unió Europea. Aprovat l'any 2017 pel Parlament de Catalunya, s'han de prendre com a base les emissions de diòxid de carboni de 2020 i afectarà, segons els càlculs de la Generalitat, 2,31 milions de vehicles, la qual cosa suposarà una previsió d'ingressos anuals de 67,4 milions d'euros.

De moment, durant el primer any de cobrament de l'impost, quedaran exempts d'abonar-lo els turismes i motocicletes que emetin menys de 120 grams de CO2 per quilòmetre i les furgonetes amb menys de 160. Com a referència, cal indicar que la mitjana d'emissions dels vehicles matriculats a l'Estat espanyol l'any passat va ser de 121 grams de CO2 per quilòmetre. D'aquesta manera, els propietaris de vehicles hauran de pagar una taxa que va des dels 0,55 euros als 276 euros anuals, que recaptarà l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Queden fora d'aquesta obligació els vehicles elèctrics, els ciclomotors, els camions, els vehicles de més de 3,5 tones, els autocars i els cotxes històrics.

L'ATC assenyala que es tracta d'un impost finalista. "La recaptació anirà destinada íntegrament a Fons Climàtic i al Fons de Patrimoni Natural amb l'objectiu d'invertir en accions de millora de l'entorn i del transport públic, fomentar les energies renovables i els vehicles nets i impulsar la mobilitat sostenible, la gestió dels parcs naturals i la investigació". El tribut es gestiona a través del padró i ja es pot utilitzar un simulador per conèixer l'import a abonar. A partir de setembre, la Generalitat el cobrarà electrònicament i al novembre ja ho farà per la via bancària tradicional.

Penalització arbitrària

Amb l'anunci, el Govern ja ha rebut les primeres crítiques. Així, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) considera que no incidirà sobre les emissions efectives de CO2. En un comunicat a la seva pàgina web, reclama "menys costos per als usuaris i que no es penalitzi arbitràriament al cotxe". L'entitat lamenta que la taxa penalitzi als vehicles de més antiguitat i que en quedin exempts els pesats, que són els més contaminants. Per això, el RACC proclama que la "iniciativa no respon al principi de qui contamina paga", ja que un camió desprèn quatre vegades més de CO2 i està exempt de l'impost. El RACC precisa que ja hi ha altres figures que graven les emissions de CO2, com l'impost de matriculació. A més, adverteix que "la gent ja està comprant cotxes menys contaminants".

Des de la indústria, s'alerta que la mesura "desincentiva la compravenda de vehicles". És l'anàlisi que efectua el president del Clúster de la Indústria d'Automoció de Catalunya (CIAC), Josep Maria Vall. Pel president de l'associació, es tracta d'"un impost pur i dur que s'emmarca en el fracàs que ha suposat el Pla Moves II per potenciar el cotxe elèctric". De fet, la Vall el defineix com "un impost a la propietat que duplica el de matriculació".

El CIAC planteja com a solució alternativa que s'incrementin els incentius a la mobilitat elèctrica, que "encara és cara i hi ha dubtes entre els ciutadans per donar-li suport". Josep Maria Vall també rebutja el moment que s'ha escollit "per la poca venda i perquè la transició cap a un model ecològic encara no s'ha realitzat". En aquest cas, al·ludeix al fet que la mitjana d'edat dels vehicles que circulen per les carreteres a nivell estatal és de 12 anys. "Seria millor un Pla Renove que permeti substituir un cotxe vell per un de nou amb una bona dotació econòmica, ja que la quantia del proposat l'any passat va ser insuficient i per això no va funcionar".

Cap a una mobilitat elèctrica

Una visió oposada és la que expressa la cooperativa de consumidors Som Mobilitat, dedicada a facilitar els desplaçaments sostenibles. En resposta a les apreciacions del RACC, el president de Som Mobilitat, Ricard Jornet, argumenta que "els camions queden fora de l'impost perquè no hi ha una alternativa, però compartim qualsevol pla que ajudi a desenvolupar iniciatives sostenibles i ecològiques".

Jornet creu que la clau és la gestió dels ingressos, de manera que aquests "serveixin per fomentar infraestructures per avançar en la mobilitat sostenible i elèctrica". Des de Som Mobilitat rebaten les interpretacions de la indústria de l'automoció, recordant que el Pla Moves III, aprovat pel Govern central el passat abril, preveu ajudes de fins a 7.000 euros per a la compra d'un cotxe elèctric. Des d'òptiques i visions diferents, la penalització de la propietat d'un vehicle contaminant i la transició cap a una modalitat elèctrica seguiran al centre del debat sobre l'aplicació de l'impost a les emissions de CO2.

Les renovables només aporten el 3% del consum industrial

Les dades de l'Institut Català de l'Energia constaten que Catalunya se situa a la cua de l'Estat en la transició energètica 

Malgrat els avenços registrats en els últims anys, el pròxim Govern de la Generalitat té sobre la taula un repte transcendent en l'àmbit de la transició energètica, encara massa testimonial a Catalunya. Així ho testifica l'últim informe de l'Institut Català de l'Energia (ICAEN), que reflecteix que l'energia renovable tan sols representa un 3,6% de l'consum final en el sector industrial. Les dades mostren que la indústria va utilitzar el 2019 un total de 3.671,6 Quilos Equivalents de Petroli (KTEP). Aquesta unitat de mesura equival a la quantitat d'energia obtinguda per la combustió d'un quilo de petroli. D'aquests, tan sols 132,5 corresponen a l'energia solar tèrmica, la biomassa, els residus renovables o el biogàs. Malgrat les males xifres, el percentatge ha millorat respecte a fa uns anys, ja que el 2003, aquest se situava en el 0,84%. Incloent la hidroelèctrica, les renovables només suposen el 20% del total del consum energètic.

Davant d'aquesta situació, el Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC) es pregunta si "Catalunya farà la seva pròpia transició energètica, o si aquesta vindrà, llevat que deixem de consumir energia, imposada des de fora, probablement en forma de línies de alta tensió que creuaran el territori". Així es manifesta el coordinador del Grup de Treball de Fotovoltaica del CEEC, Jorge Andrey, que es mostra preocupat pel preacord de govern entre ERC i la CUP que preveu una moratòria dels projectes d'energies renovables que tinguin un impacte territorial negatiu. "La decisió faria impossible que Catalunya complís amb els objectius de la Llei de Canvi Climàtic, que va aprovar el Parlament el 2017".

El CEEC proposa solucions que permetin fer una transició energètica equilibrada i en sintonia amb el territori, que no suposi "simplement dilapidar la transició energètica catalana, externalizándola a altres ubicacions i perdent l'oportunitat de fer-la de manera adequada aquí". Per això, adverteix que "introduir una moratòria com a tal als projectes renovables, com el que s'ha pactat recentment, ens situaria fora del context europeu contra el canvi climàtic". Com deures al futur Govern, el Clúster cita a no prendre decisions que posin en perill el desenvolupament econòmic de Catalunya i destaca l'oportunitat que suposa la creació de llocs de treball associats als parcs eòlics i fotovoltaics.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?