La proximitat de les eleccions allunya paradoxalment bona part de formacions polítiques de les preocupacions de la ciutadania de Catalunya sobre el conflicte amb l'Estat espanyol, malgrat que des de les administracions es defensa invariablement la necessitat de resoldre-ho per la via del diàleg.

La muntanya de brossa llançada aquest diumenge per milers de persones a la vora de la Delegació del Govern espanyol a la dreta de l'Eixample, seguint la convocatòria de Pícnic per La República, ha estat una manifestació pacífica més de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem, però l'equiparació d'una seu l'Administració central amb un abocador ha estat políticament ben significativa.

"Ni un pas enrere" cridava la multitud amb el llum encès dels seus telèfons mòbils.

Les protestes per la repressió contra l'independentisme, però, han estat generalitzades arreu del territori. Gran part de la gent que ha participat a l'acció a Delegació de Govern ha marxat en manifestació espontània cap a la Prefectura de la policia espanyola a Via Laietana.

La indignació davant la sentència del Suprem ha arribat una altra vegada al Teatre del Liceu de Barcelona, on el públic ha cridat en favor de l'alliberament dels presos polítics.

El trànsit ha estat tallat a l'avinguda Meridiana de Barcelona, així com a Ripollet, Vic, Ripoll, Berga, L'Ampolla i altres localitats. 

A Vic s'ha mantingut una concentració davant de comissaria en protesta per la detenció de manifestants.

A Lleida també s'han reunit centenars de persones davant la comissaria de Mossos d'Esquadra, en protesta per l'empresonament sense fiança de 5 persones. Una concentració que s'ha transformat posteriorment en marxa de protesta.

A Girona milers de persones, convocades pels CDR, han intentat bloquejar les sortides dels jutjats per evitar el trasllat a presó de detinguts. Una jutge  ha acordat avui presó sense fiança per a dos dels tres detinguts als quals ha pres declaració en circumstàncies pròpies d'un estat d'excepció.

A Palma de Mallorca també s'han manifestat milers de persones, convocades per organitzacions sobiranistes per expressar el seu rebuig a la sentència del Tribunal Suprem contra dirigents independentistes. Una marxa que s'ha desenvolupat pacíficament malgrat la provocació d'un grup d'unes trenta persones d'extrema dreta.

Incapacitats per aportar solucions

En el terreny polític i institucional res indica que els seus protagonistes mostrin disposició o capacitat d'aportar sortides al conflicte. Més aviat al contrari, semblen bloquejats, pendents de la incerta rendibilitat electoral dels seus gestos.

El president del Govern central en funcions ha rebutjat aquest dissabte, per tercera vegada, la possibilitat de parlar amb el president de la Generalitat. Quim Torra ha telefonat a Pedro Sánchez i aquest s'ha negat a contestar. El motiu l'ha donat una altra vegada el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha vingut a dir que les reiterades condemnes de la violència expressades per Quim Torra i el seu Govern no han estat prou efectives, directes i explícites, i que tampoc s'ha solidaritzat prou amb els cossos i forces de seguretat, que segons ha dit, "garanteixen el marc de convivència".

Aquestes exigències, segons la portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés, Laura Borràs, demostren que Pedro Sánchez "continua sense entendre res" i que "no vol ni sap ni pot dir què pensa fer per a resoldre el problema polític més important de la història recent d'Espanya".

Borràs no ha minimitzat els problemes d'ordre públic associats a les protestes contra la sentència del Suprem, però també ha insistit en la necessitat d'aconseguir reconeixement al dret a l'autodeterminació de Catalunya. Per exercir-lo no es necessita el permís de ningú, però sí "l'empenta de tots", també el dels polítics, ha dit Borràs en clara referència als partits que avui dia descarten del tot l'acció unilateral.

La portaveu i de nou candidata al Congrés ha lamentat la manca de resposta institucional a la sentència del Suprem i ha llançat una crítica implícita contra polítics de l'esquerra, als que ha acusat de tenir "altres prioritats". "No és just que qui boicoteja la resposta s'aprofiti de la manca d'unitat", ha dit.

El retret de Borràs té a veure amb les discrepàncies que es van fer evidents amb ERC durant la compareixença del president Torra al Parlament sobre la sentència del Suprem, però també sobre l'absència de l'alcaldessa Ada Colau en la reunió i posterior declaració conjunta del president i el vicepresident de la Generalitat, Quim Torra i Pere Aragonès, amb els alcaldes de les capitals catalanes, tenint en compte que el mateix dia el president del Parlament, Roger Torrent, d'ERC, sí es va reunir amb l'alcaldessa de Barcelona i amb representants de sindicats, organitzacions empresarials i entitats de la societat civil, sense haver advertit als membres de la Mesa de la cambra legislativa i en absència d'associacions significatives com l'ANC.

Ada Colau ha justificat aquest dissabte la seva negativa a reunir-se amb Torra, Aragonès i els alcaldes i alcaldessa de Tarragona, Lleida i Girona manifestant el seu desacord amb el format de la reunió, la precipitació de la convocatòria i la intervenció del president al Parlament sobre la sentència.

L'alcaldessa ha repartit equitativament entre Quim Torra i Pedro Sánchez la responsabilitat sobre la manca de diàleg. Els ha exigit  que s'asseguin i dialoguin "amb responsabilitat", de manera "serena", que abandonin línies vermelles,  bloquejos i que prenguin consciència que la solució de fons no arribarà en poc temps.

Carles Puigdemont, per la seva banda, també ha posat de manifest el deteriorament progressiu de relacions entre partits, i particularment entre JxCat i ERC. En una piulada a xarxes socials ha arribat a parlar de manca de la lleialtat entre independentistes com un obstacle difícil de superar.