Una mobilització sense precedents

Mai s'havien vist manifestacions feministes tan multitudinàries.

Centenars de milers de treballadores catalanes s'havien sumat des del matí a la primera vaga general per exigir igualtat de drets i expressar rebuig contra la precarietat laboral i totes les formes de violència masclista. Vaga que ha estat total, de 24 hores, en alguns sectors, especialment en la docència, i que en altres casos s'ha fet sota la fórmula de dues hores d'atur en tots els torns, d'acord amb la crida dels sindicats. Les centrals han estimat finalment en sis milions el nombre de persones que han participat en la vaga d'aquest 8 de març.

A les 18 hores, el Passeig de Gràcia de Barcelona ja es trobava ple, des del carrer Aragó fins la Plaça Cinc d'Oros i els Jardinets de Gràcia. Sobretot, de dones joves.

Poc després de dos quarts de vuit, la capçalera de la manifestació ha entrat a la Plaça de Catalunya. La Guàrdia Urbana calcula que hi han participat unes dues centes mil persones.

Per donar visibilitat a la pluralitat del moviment feminista, sis dones han donat lectura a un manifest en el qual han recordat els seus antecedents històrics, la lluita de les sufragistes, les que van lluitar per la República i a la guerra civil, les que s'han mobilitzat arreu del món contra la violència masclista. Un manifest combatiu, en què no hi ha hagut la més mínima concessió a la dreta conservadora que -a darrera hora- ha volgut assimilar gestualment les reivindicacions de la jornada, amb detalls com el llaç violeta que ha lluït aquest dijous el president del Govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy.

"La sororitat és la nostra arma", han proclamat. "La vaga del 8 de març és reivindicativa", "les nostres edats són totes", han assenyalat, a més de manifestar reiteradament rebuig contra les discriminacions a causa de les diferents identitats sexuals.

"Som les que no hi són, les assassinades, les que es van quedar al mar i a les fronteres", han afirmat, per protestar contra les polítiques migratòries.

La "trampa" del "treball domèstic gratuït"

I han reclamat polítiques públiques també, "reals i efectives", per aconseguir una societat lliure de violències. "Prou a totes les violències masclistes", "'volem poder moure'ns en llibertat", han dit.

La discriminació contra les dones afecta especialment dones migrades i treballadores domèstiques. "El treball domèstic gratuït i devaluat és una trampa del capitalisme" han assenyalat. "L'aliança entre el patriarcat i el capitalisme ens vol dòcils", han afegit.

I també han dedicat una part del manifest a "l'escalada repressiva" que pateix Catalunya, per proclamar que la defensa de la democràcia i de les llibertats també forma part de les reivindicacions del moviment feminista. "La criminalització de formes pacífiques de protesta també és violència social".

"No acceptem estar sotmeses a pitjors condicions laborals", han afirmat també, per denunciar les feines que les dones realitzen sense cap regulació, a més de les discriminacions salarials que pateixen moltes de les que tenen feina o l'assetjament sexual del que son víctimes sovint als llocs de treball.

També han denunciat la mercantilització del cos femení, la seva utilització com a reclam publicitari, la legislació que encara penalitza la interrupció de l'embaràs i la protecció que encara reben les escoles privades que separen l'alumnat en funció del sexe. I per això han reivindicat una educació laica, "única i gratuïta, amb perspectiva de gènere". I s'han ocupat igualment de les migrants.

"Cap dona és il·legal. Diem prou al racisme i l'exclusió", han proclamat les dues darreres lectores del manifest, que han exigit "la derogació de la Llei d'estrangeria i el tancament dels CIES". I que han clamat també contra les guerres, com a "producte i extensió del patriarcat i del capitalisme, per al control del territori i de les persones". 

El manifest ha denunciat igualment una "justícia patrircal que no ens considera subjectes de ple dret", i ha demanat la "total separació de l'Església i l'Estat". "Ens volem lliures, ens volem vives, feministes, combatives i rebels. Avui la vaga feminista no s'acaba, Seguirem fins aconseguir el món que volem", ha conclòs el manifest.

"Dona cuidadora també és treballadora"

A més de la gran manifestació de Barcelona, hi ha hagut marxes i concentracions arreu del territori, en ciutats grans, però també de més petites. A Lleida, milers de persones, sobre tot dones, s'han manifestat des de les 18 hores des de la Plaça Ricard Vinyes, com a culminació d'un seguit de concentracions i actes reivindicatius que han tingut lloc a diferents punts de la ciutat.

Unes sis mil persones, segons les organitzadores, han desbordat els carrers del centre i s'han vist obligades a canviar el recorregut, previst inicialment a través de l'eix comercial.

A LLeida com a gairebé totes les poblacions, les manifestants han reivindicat la força del moviment feminista i han posat l'accent en el valor del treball de cures, que realitzen gairebé sempre les dones, que moltes vegades es veuen obligades a realitzar sense retribució o en condicions precàries. "Dona cuidadora també és treballadora", han cridat al llarg de la manifestació entre altres lemes.

A Girona, unes quatre mil persones s'han concentrat a la Plaça del Vi, en la qual a més de remarcar les reclamacions en favor de la igualtat de drets socials i laborals , s'han recordat les lluites feministes que han precedit aquest 8 de març. A partir de les 19 hores els concentrats han començat a marxar en manifestació pel centre de la ciutat.

Milers de persones s'han manifestat també a Tarragona, als voltants de la plaça Iimperial Tarraco, on s'han aixecat castells formats només per dones, fins arribar a la Plaça de la Font, on s'han llegit els manifestos i hi ha actuat un grup musical format íntegrament per dones. Entre les pancartes, lemes com ara "per un canvi estructural, feminisme radical". 

Diada històrica feminista al País Valencià

Al País Valencià, la vaga feminista d'aquest 8 de març ha reunit milers de dones als carrers de poblacions grans i petites. Dirigents i regidores feministes han assenyalat l'excepcionalitat de la mobilització, que han qualificat d'històrica.

A Vinaròs (Baix Maestrat), per exemple, una manifestació ha partit a les 19 hores des de la plaça de l'Ajuntament i ha passat per la platja del Fortí de Vinaròs, convertida en un simulat cementiri en memòria de les 739 víctimes que s'ha cobrat la violència masclista a l'Estat espanyol en els darrers deu anys, dues d'elles, veïnes d'aquesta ciutat. Es tracta d'una instal·lació artística formada per creus que s'ha col·locat a la sorra, al costat del passeig marítim.

La iniciativa ha sorgit del recentment format col·lectiu Femme Força Vinaròs, que lluita per dignificar a les dones, amb la col·laboració d'altres entitats de Vinaroç.

A la ciutat de València, una gran manifestació, formada majoritàriament per dones  ha recorregut els carrers del centre de la capital des del Parterre per exigir igualtat i protestar contra la discriminació, l'assetjament i per reivindicar un món lliure de masclisme i de la violència que genera.

Representants de l'Assemblea de la Vaga Feminista del País Valencià han valorat la força d'aquesta protesta, en la qual han participat desenes de milers de manifestants, que han expressat el desig d'aconseguir un altre món i han demanat als homes que "reflexionin sobre els seus privilegis".

Al crit de "dones unides mai seran vençudes", la marxa ha arrencat passades les 18 hores amb una pancarta amb el lema: "Vaga feminista. Si les dones parem, el món s'atura", que portaven, entre altres dones, Linda, una espanyola musulmana i Andrea i Nicoletta, dues romaneses gitanes que reivindicaven la lluita contra la discriminació per religió i color de pell.

Amb les mans en alt, amb globus, flors, turbants i mocadors al coll i roba de color lila, les manifestants han recorregut a ritme lent els carrers cèntrics de la ciutat.

El color lila, símbol de la lluita feminista, ha tenyit també aquest dijous la 'mascletà' de les Falles de 2018.  Tot el material utilitzat, tant en l'embolcall de gran part de la càrrega, com en les serpentines, fums i efectes, ha estat d'aquest color, per fer visibles les reivindicacions de les dones.

A Palma, unes 20.000 persones, segons estimacions de la policia local, s'han manifestat en un recorregut pel centre de la ciutat que ha acabat a la plaça Joan Carles I. La manifestació ha estat protagonitzada per les dones de la societat civil, fins al punt que les pancartes dels sindicats majoritaris han estat apartades per les manifestants de l'inici de la marxa.

La jornada reivindicativa havia arrencat amb polèmica, després que durant la matinada hagin aparegut pintades a la seu del PP de Balears en què els acusaven de "masclistes". El partit ha rebutjat els "actes vandàlics", i ha proclamat la seva implicació en la "igualtat entre homes i dones".