El model Barcelona de mercats municipals, cada cop més qüestionat

Barcelona sempre ha estat orgullosa de la seva xarxa de mercats municipals, però el model té algunes ombres. La setmana passada va conèixer-se la data d'inici de la reforma del mercat de l'Abaceria de Barcelona, al barri de Gràcia, que es retarda fins a l'any que ve. Una reforma a la qual s'oposen frontalment part dels veïns del barri, que consideren que és innecessàriament cara i que respon a un model econòmic que troben "obsolet". Una crítica que comparteixen veïns del barri de Sant Antoni, on el mercat està en la fase final de la seva reforma. Tot plegat, mentre el mercat més emblemàtic de la ciutat, el de la Boqueria, és cada cop més terreny acotat per als turistes, fins al punt que l'Ajuntament hi ha hagut d'intervenir.

El mercat de l'Abaceria, situat al cor de la Vila de Gràcia, és l'únic gran mercat de Barcelona que encara no ha estat remodelat. Paradistes, veïns i ajuntament estan d'acord des de fa anys que el recinte, amb 135 anys d'antiguitat, necessita una millora. Però on no hi ha unanimitat és els termes d'aquesta remodelació. "És una obra faraònica, que costarà 33 milions d'euros, quan segons els nostres càlculs es podria haver fet per entre set i onze milions", critica Àlex Garcia, de la plataforma Gràcia cap a on vas?, que abandera l'oposició al projecte.

Les reticències d'aquesta plataforma, que comparteixen altres entitats del barri, se centren en bona part en la presència d'un supermercat en el mateix recinte del mercat. "No entenem que un operador privat tingui lloc en el si d'una infraestructura pública, en condicions avantatjoses", lamenta Garcia.

Una constant en els mercats reformats de Barcelona és la inclusió d'un supermercat, amb l'objectiu de contribuir a pagar les despeses de l'obra, en un model que es va iniciar en temps dels governs del PSC a la ciutat i que va continuar sense canvis durant el mandat del convergent Xavier Trias. En aquest sentit, Garcia s'estranya que l'equip de govern actual segueixi en la mateixa línia, perquè Barcelona en Comú "semblava que apostava, fins i tot en fòrums internacionals, per la sobirania alimentària, el comerç just i l'economia social i solidària". Xavier Caballé, portaveu de la plataforma Fem Sant Antoni, lamenta en aquest sentit que "s'hagi perdut una oportunitat" per "tirar endavant iniciatives d'aquest tipus per primer cop en un mercat municipal".

Mentre la plataforma Gràcia cap a on vas? és molt crítica amb com es reforma el mercat de l'Abaceria, els paradistes ho defensen

L'entitat de Gràcia considera que el supermercat projectat, de 750 metres quadrats perjudicarà el comerç de proximitat del barri, a la vegada que rebutja "el model econòmic, laboral i alimentari en què es basa". "Hi ha prou supermercats al voltant", reflexiona Garcia. No ho veuen així els paradistes, que van aprovar amb un 98% de vots a favor el projecte de l'Ajuntament, i que consideren positiva la presència del supermercat. "Volem donar servei a quanta més gent millor", manifesta el portaveu de l'Associació de Venedors del mercat, Geroni Magrans, que vol que "la gent que vingui a comprar al mercat pugui comprar-hi també la llet", i que esgrimeix un estudi dels paradistes que diu que els veïns, "i especialment els joves, volen un súper al mercat per tenir tots els productes a l'abast".

Magrans també defensa un altre punt polèmic del projecte de la reforma, com és la construcció de 50 places de pàrquing per a clients al soterrani del mercat. "En volíem més", apunta fins i tot. Gràcia cap a on vas?, en canvi, rebutja aquest aparcament, "innecessari en un dels barris més saturats pel que fa al trànsit de tot Barcelona". Garcia també veu una "incoherència" que l'Ajuntament "reprodueixi aquest model obsolet, que inclou el pàrquing, mentre està tirant endavant mesures de pacificació del trànsit a la zona".

Els paradistes de l'Abaceria no només aplaudeixen el projecte de reforma de l'Ajuntament, sinó que voldrien que hagués arribat abans. I intentaran escurçar els terminis. Així, el seu portaveu explica que, tot i que està previst que les obres comencin al febrer de l'any vinent, "farem l'impossible per no passar un altre Nadal al mercat, perquè cau".

"Han deixat morir el mercat"

García també està d'acord que el mercat necessita una reforma, i que s'hauria d'haver fet abans. "No s'ha fet cap intervenció per evitar el deteriorament del mercat", explica. I creu que aquesta "manca d'inversió" ha estat deliberada. "L'Institut Municipal de Mercats de Barcelona ha deixat morir el mercat per justificar la reforma en els seus termes", opina. En aquest sentit, explica que, en el moment d'inciar-se les converses per a la remodelació, "els paradistes estaven en contra del supermercat", mentre que ara l'accepten.

"Nosaltres també volem una reforma quan abans millor", afegeix. Però matisa que "l'Ajuntament vol gastar més de trenta milions en un mercat municipal, que tindrà només 50 parades, i això és una barbaritat". "Es podria fer molt més barat, és un autèntic despropòsit", assegura Garcia.

El projecte que va a donar a conèixer l'Ajuntament el passat mes de juliol contemplava una inversió total de 25 milions per al projecte de reforma, i una informació de la setmana passada de Catalunya Plural elevava aquesta xifra a 33 milions, segons documents de dades econòmiques del propi ajuntament. Un document de dades econòmiques del propi ajuntament contempla que l'operador del supermercat del recinte aporti "al voltant dels 700.000 euros" si ocupés una superfície de 750 m2, i de 3,3 milions d'euros si n'ocupés 1.300 m2.

També els partits han posat pressa al govern municipal. La setmana passada, en la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament, el grup de CiU va recordar que la reforma estava ja aprovada en l'anterior mandat, i des del PP i C's es va recriminar al govern municipal de BComú que hagi demorat la intervenció per "cedir a les pressions" de les plataformes veïnals i de la CUP. Aquesta darrera formació es va posicionar contra "el súper i el pàrquing" que contempla el projecte. L'equip de govern, per la seva banda, ha justificat el retard pels "terminis de contractació, que són els que són".

"Volem un mercat on tothom hi pugui anar a comprar, no una altra icona de la marca Barcelona que contribueixi a la gentrificació del barri", assenyala Garcia. I és justament la gentrificació el que més preocupa a l'altra banda de la ciutat, al barri de Sant Antoni.

Sant Antoni i el turisme

El mercat de Sant Antoni, el més gran de Barcelona, tornarà a obrir les portes el 2018, després d'una llarga restauració del seu espectacular edifici modernista. I el temor de part dels veïns es que l'edifici es converteixi en un pol d'atracció turística, en un barri tradicional que ha experimentat una sobtada explosió turística i d'oci els darrers anys. "El barri ja ha patit un fort impacte del turisme, amb més de 400 pisos turístics il·legals, els preus dels lloguers s'han disparat exponencialment, i estan desapareixent els comerços de proximitat, que se substitueixen per local de restauració", explica Xavier Caballé, portaveu de la plataforma veïnal Fem Sant Antoni. "Tot fa pensar que el nou mercat ho pot agreujar", apunta.

La plataforma veïnal Fem Sant Antoni denuncia que el barri ja pateix una situació de gentrificació que el nou mercat "pot agreujar"

Una percepció que no comparteix l'Ajuntament. "El mercat no agreujarà la gentrificació, en tot cas esdevindrà un espai d'oportunitats", indiquen fonts del consistori. "El mercat activarà tot el comerç del barri, comerç de proximitat", assenyalen, i afegeixen que "aportarà més qualitat de vida" als veïns. "El nou mercat no només és necessari, és urgent per crear ocupació i dinamisme econòmic", conclou l'Ajuntament.

L'entitat tampoc veu amb bons ulls la inclusió d'un 'super' al nou mercat. "És un parany, i ens estranya que els paradistes de producte fresc ho hagin acceptat", explica Caballé. "És 'pan para hoy y hambre para mañana', d'entrada els va bé perquè els surt més barat estar al mercat, però els supermercats venen també producte fresc i els faran la competència", explica Caballé, que demana un mercat "tradicional, com sempre hem tingut al barri, perquè això no es cap invent nou".

Fem Sant Antoni també demana que "es reguli" el funcionament del mercat per evitar una massiva afluència turística. "Les parades han de vendre producte fresc, no han de vendre sucs, com ha passat a la Boqueria, que ja no és un mercat de barri i està ocupada pels turistes", opina Caballé. "No s'hi val a posar uns tamborets i vendre menjar preparat, quan els gastroestabliments entren al mercat tot es distorsiona", alerta.

La Boqueria, un mal exemple

"L'ajuntament ens diu que no ens preocupem, però hem vist el que ha passat en altres mercats", afegeix. Des del consistori, per la seva banda, expliquen que el nou mercat serà "totalment tradicional, amb les parades de sempre", que ara ocupen la carpa provisional. També precisen que el mercat "només tindrà els tres bars que té ara". Des de Gràcia, els paradistes també rebutgen l'oferta destinada a turistes. "Volem un mercat, no un lloc on es vagi a degustar res: per això que se'n vagin al mercat de San Miguel de Madrid", explica Magrans, mentre avisa que no s'ha de seguir "l'exemple de la Boqueria".

La Boqueria és el cas paradigmàtic de mercat desbordat per l'afluència de turistes. Fa pocs dies, de fet, l'Ajuntament va anunciar un paquet de mesures per fer front a aquesta massificació, que inclou prohibir la venda de productes de consum immediat dins del mercat, a més d'ampliar a tot el dia la prohibició d'entrada a grups turístics de més de 15 persones entre abril i octubre, que fins ara estava limitada al matí.