Público
Público

EL MÓN DE L'ESPORT DAVANT L'1-O L'esport català s'uneix en defensa del referèndum

Centenars d'entitats esportives d'arreu del país es posicionen al costat de les institucions catalanes en defensa de l'1-O. Esportistes de primera fila mundial com Kilian Jornet, Núria Picas o Gerard Piqué es mullen a les xarxes socials, mentre la campanya l'Esport pel Sí agafa embranzida i el Comitè Olímpic de Catalunya i la Secretaria General de l'Esport es preparen per a la independència de Catalunya.

Els jugadors del Lleida Esportiu amb la samarreta de la senyera després del partit d'aquest cap de setmana / Fotografia: Santi Iglesias/Lleida Esportiu

Els esportistes catalans no són espectadors passius de la retallada de drets i llibertats que viu Catalunya. Els mantres de "l'esport no és política" o "els esportistes no es mullen" queden enrere amb el clam que des de dimecres ha unit una part molt significativa de les entitats esportives del país. La irrupció de la Guardia Civil a diferents conselleries de la Generalitat de Catalunya ha provocat centenars d'adhesions al manifest de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) Això no és un joc!, en defensa de les institucions catalanes, de la democràcia, del dret a decidir o de la llibertat d'expressió.

Moltes entitats han volgut dir-hi la seva i s'han expressat a les xarxes o bé han editat comunicats propis

FC Barcelona, CP Voltregà, CPA Olot, Bàsquet Manresa, BM Granollers, Reus Deportiu, CN Sabadell, GEIEG... moltes entitats han volgut dir-hi la seva i s'han expressat a les xarxes socials o bé han editat comunicats propis, amb missatges tan clars com el club de futbol americà Argentona Bocs: "Denunciem l'atropellament de drets, de les llibertats i de l'autogovern de Catalunya (...) i ens sumarem a qualsevol iniciativa que ens dugui a votar al Referèndum".

Protesta Barcelona. - XAVI HERRERO

Protesta a Barcelona el 20 de setembre, dia de les detencions per la 'Operació Anubis'. - XAVI HERRERO

L'Espanyol ha estat un dels pocs clubs que s'ha desmarcat públicament d'aquesta unitat d'acció. El club va llançar el seu missatge a través de diverses piulades a les xarxes socials: "Us llegim, pericos. I ens dol que discutiu! Per això creiem que cal mantenir el RCDE i l'esport al marge dels avatars político-socials. Atents i preocupats pel que ve passant a la nostra estimada terra, desitgem que tot se solucioni amb diàleg i responsabilitat de tothom. El RCDE és com vosaltres: un club valent. I entenem que avui ser valents és no atiar el conflicte en la societat catalana, ni entre pericos". 

L'ex president del club Joan Collet ha mostrat el seu desacord en una entrevista a RAC1: "La gent que ha decidit per l'Espanyol s'ha equivocat. Si jo hagués estat president, com en Dani Sánchez Llibre i en Ramon Condal, hauria impulsat el manifest de suport a les institucions i a les persones detingudes, com ha fet tothom". Collet, de fet, és un dels signants del manifest de socis i penyes de l'Espanyol que demana al club que sigui clar en defensa de la democràcia a Catalunya i que ha rebut centenars d'adhesions.

Esportistes que parlen clar

Aquest cap de setmana la defensa del referèndum ha estat protagonista en molts esdeveniments esportius. A l'Ultrapirineu, a la final de la lliga catalana d'hoquei patins o bé a l'estadi de Montilivi durant el partit entre el Girona i el Barça. Des de crides per la democràcia fins a càntics d'independència que han arribat a tenir una rèplica inesperada a Mendizorrotza, el camp de l'Alabès, en la visita del Reial Madrid al camp de l'equip basc. 

El Lleida Esportiu no ha pogut jugar amb la samarreta de la senyera per un veto explícit de la Federació Espanyola de Futbol

El Lleida Esportiu, de la seva banda, no ha pogut jugar amb la samarreta de la senyera per un veto explícit de la Federació Espanyola de Futbol en el seu partit de segona divisió B. Tot i complir l'ordre i sortir de blau, els jugadors lleidatans van posar-se la samarreta de les quatre barres després dels 90 minuts com a senyal de protesta.

En aquesta ocasió, però, no han estat només les aficions i els clubs els que han dit la seva: diversos esportistes han decidit expressar públicament el seu parer. Dimarts passat, Gerard Piqué va voler posar en evidència la Guardia Civil citant-la en una piulada que ha comptat amb més de 50.000 retuits. El central del Barça denunciava la manca d'accions envers un comentari d'un tertulià d'Intereconomia en què instava Corea del Nord a intervenir a Barcelona. Dimecres, després de la irrupció de la Guardia Civil a la seu de diferents conselleries, de la detenció de 14 persones i del setge de la policia al local de la CUP, molts esportistes van parlar clar. 

Kilian Jornet, que fa mesos ja va anunciar que votaria Sí, deia: "Quan les demandes pacífiques i els problemes polítics es responen amb la repressió i intimidació, ja no es pot dir estat de democràcia. De vegades quan portes molt de temps a la muntanya t'imagines quant haurà avançat el món. De vegades baixes i sembla que hagi tornat endarrere".

Aleix Espargaró va qualificar de "barbàrie contra la democràcia" l'actuació del govern espanyol

El capità del FC Barcelona d'handbol, Víctor Tomás, apuntava: "Els grans defensors de la legalitat trien a dit un jutge d'instrucció que ordena «l'espectacle» d'avui. En quin any vivim? Enca no comprenc a tots aquells que no entenen que referèndum = donar veu i vot als catalans, sigui quin sigui el seu parer". El pilot de Moto GP Aleix Espargaró va qualificar de «barbàrie contra la democràcia» l'actuació del govern espanyol i ha estat protagonista d'articles que el desqualifiquen per part de mitjans com El Español o Periodista Digital.

Dos icones de l'esport català com Pep Guardiola ("Això ja no va d'independència, va de democràcia") i Manel Estiarte ("volem donar el nostre parer, tan senzill com això") han estat els escollits per la Crida per la Democràcia i l'ANC per llançar missatges de suport al referèndum en vídeos difosos en els darrers dies. Alguns esportistes s'han mullat pel sí a la independència, com Anna Quintana, campiona del món de patinatge artístic fa poques setmanes capitanejant el CPA Olot: "Cívica, pacífica, ferma i decidida... d'aquesta forma guanyarà la democràcia. Visca Catalunya lliure!". També és el cas de Núria Picas, que després de plantar una estelada a l'arribada de l'Ultra Trail del Mont Blanc fa poques setmanes, ha preparat un vídeo curt per anunciar el seu vot favorable el proper 1 d'octubre:

Preparant l'escenari d'una Catalunya independent

Ja fa uns quants mesos que l'esport català ha unit forces en diversos projectes que volen transcendir l'autonomia de Catalunya. Un de cabdal és el Comitè Olímpic de Catalunya (COC), renascut gràcies a una candidatura conjunta de la UFEC i la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes, amb el suport explícit de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya. El Comitè Executiu del COC treballa des de fa 9 mesos per a facilitar el reconeixement de la comunitat esportiva internacional (especialment el del Comitè Olímpic Internacionla) als esportistes i a les seleccions catalanes en l'escenari d'una Catalunya independent. No és un objectiu menor. L'èxit d'aquesta tasca portaria Catalunya a participar dels propers Jocs Olímpics i Paralímpics de Tòquio de 2020.

"La via més ràpida per aconseguir que Catalunya pugui competir oficialment en tots els esports és la independència"

El Comitè Olímpic de Catalunya compta amb el suport explícit de 56 federacions esportives catalanes. Així doncs, el 80% de les federacions del país són partidàries que Catalunya esdevingui un estat independent per poder disposar del reconeixement internacional de les grans institucions esportives mundials. En les darreres dècades 21 seleccions esportives catalanes han assolit l'oficialitat. En alguns casos, com en patinatge o en raquetes de neu, el reconeixement no ha estat suficient per a poder participar lliurement de totes les cites internacionals. Per aquest motiu, ja fa molt temps que la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes assegura que "la via més ràpida per aconseguir que Catalunya pugui competir oficialment en tots els esports és la independència".

Camí de l'1 d'octubre, el Comitè Olímpic de Catalunya ha llançat la campanya l'Esport pel Sí per fomentar el vot favorable a la independència al referèndum. El seu president, Gerard Esteva, era contundent el dia de la presentació: "El COC només pot tenir sentit si Catalunya és independent. Tenims uns clars beneficis, molt identificats, en cas que Catalunya esdevingui un estat. Volem transmetre tots aquests beneficis a través d'una campanya en positiu. Pocs sectors obtindran tants avantatges amb la independència com el món de l'esport".

Aquesta és la mateixa conclusió que es desprèn d'un extens estudi de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes presentat el passat mes de maig. El text recalcava que la independència de Catalunya generaria més ingressos (fins a 93 milions d'euros), més ocupació (705 nous llocs de treball) i oferiria més possibilitats d'èxit esportiu en les grans cites internacionals (Als Jocs, 31 nous esportistes olímpics i capacitat per guanyar entre 8 i 9 medalles). L'Esport pel Sí, més enllà de defensar el vot favorable amb aquests arguments, també s'ha erigit com una eina per a fer possible el referèndum arreu del territori, posant a disposició del govern de Catalunya locals de clubs i entitats esportives per a la jornada electoral de l'1 d'octubre.

La campanya també ha posat en valor el posicionament de persones del món de l'esport partidàries de la independència (Anna Tarrés, Helena Boada, Salva Maldonado, Oriol Rosell, Mohamed El Idrissi, Berta Alomà o Nil Baró). Es constata que l''esport, en algunes ocasions, es mulla i és protagonista més enllà del terreny de joc.