Público
Público

Montse Roura: "Estaria bé que la Seguretat Social tingués unitats de menopausa"

Roura és la precursora d'una plataforma on les dones de més de 50 anys troben el seu espai, on s'empoderen per afrontar les conseqüències d'aquesta etapa de la vida de les dones, la més llarga de l'adultesa femenina.

La menopausia afecta a quasi la meitat de la població femenina d'Espanya, tot i que segueix sent un tabú a la sociedad.

Montse Roura va crear el 2010 la Plataforma Ella y el Abanico per fer més fàcil el recorregut per una etapa important en la vida de les dones: la menopausa, un procés biològic durant el qual es retira la menstruació. Un procés natural però ple de tabús i estereotips. Segons l'Organització Mundial de la Salut l'any 2030 més d'1.200 milions de dones tindran més de 50 anys al món. Roura reivindica programes sanitaris especialitzats, la importància de la informació i la necessitat de donar visibilitat a les dones de més de 50 anys. El 18 d'octubre es commemora el Dia Mundial de la Menopausa.

¿Com t'arriba la menopausa i com revoluciona la teva vida?

Hi ha dones que ni la noten i unes altres que la pateixen. Entre les unes i les altres hi ha un ventall de possibilitats. Per arribar a fer una web i un projecte (Ella y el Abanico) sobre això, et podràs imaginar que jo estava entre les quals la pateixen. Vaig patir un supermercat de símptomes. A mi la doctora em va recomanar soja i no em va explicar res més. Tenia moltíssims símptomes, sobretot l'imsomni. Vaig passar de dormir com una marmota a sentir el vol d'una mosca. És un símptoma molt important perquè et canvia la vida ja que al no dormir i descansar bé, com a conseqüència, estàs irritable. Un altre símptoma molt important són els fogots, hi ha dones que es deperten per la quantitat de fogots que tenen durant la nit i que fan que hagin de canviar els llençols. Jo no vaig arribar a tant però a l'estiu estava amb el ventall amunt i avall tot el dia.

Has visibilitzat la teva menopausa amb molta naturalitat, contribuint a dismitificar-la

No vaig tenir cap problema a dir-ho, tot el contrari. A l'hivern em posava sempre jerseis amb cremallera i quan em donava el fogot m'ho obria i em deien: 'Uy, quina calor t'ha entrat'. I jo responia: 'No, és la menopausa'. Per què m'he d'amagar si tinc la menopausa? Afortunadament que hi vaig arribar, a la menopausa, si no em moriria.

Com és aquest supermercat de símptomes físics i emocionals del que parles? 

Canvis en l'estat d'ànim, alteracions hormonals, insomni, fogots, irritabilitat, canvis en la pell, caiguda de pèl, pèrdua de calci… L'important és informar-se, consultar, hi ha maneres d'abordar i resoldre els símptomes que no existien abans. Fins i tot abans, sobretot en àmbits rurals, era un tema que calia aguantar i patir. Es pot consultar amb el teu metge, avui la medicina també ha evolucionat i cada vegada més professionals aborden això amb més sensibilitat, donant solucions que poden ser farmaceúticas o naturals. Cada dona que triï segons les seves necessitats o preferències.

Montse Roura es la creadora de la Plataforma Ella y el Abanico, en donde trabajan para hacer más fácil el recorrido durante la etapa de la menopausia.

Montse Roura es la creadora de la Plataforma Ella y el Abanico, en donde trabajan para hacer más fácil el recorrido durante la etapa de la menopausia.

Amb quins mites et segueixes trobant?

Hi ha dones a les quals els costa reconèixer que tenen la menopausa. Sobretot pesa el tema de la sexualitat. Es té por a la pèrdua del desig, als problemes que et puguis trobar. La vida és un canvi constant i evidentment canvia el cos, canvia la teva manera d'enfocar les coses segons l'edat, també canvia la sexualitat. I no passa res. La nostra societat té por al canvi. Imagina't que jo seguís ara amb les mateixes hormones disparades que quan tenia 20 anys, quin horror! (Riures)
La sequedat vaginal, per exemple, és més fàcil de resoldre. També pot haver-hi vaginitis atrófica, les parets s'estrenyen i això produeix dolor en la penetració. I després cada dona és un món. Pots tenir parella i que això sigui un problema o no tenir parella però sí desig, o no tenir parella ni tenir desig i poses els teus interessos en altres coses. També es pot iniciar un altre tipus de sexualitat molt interessant a aquesta edat i investigar en la sexualitat des d'un altre punt de vista, no tan enfocat en la penetracion i l'orgasme.

Segons l'Associació Espanyola per a l'Estudi de la Menopausa, sis de cada deu dones no consulten al metge sobre els símptomes. Es viu en solitud? Com es pot involucrar a la família, les amistats, l'entorn?

Parlant. És veritat que cada vegada es viu menys en solitud. Abans era molt pitjor. És que fins i tot amb la regla la meva mare m'explicava que els draps s'estenien amagats perquè no els veiessin els veïns. Tenir la menstruació era com estar impura, ja ha canviat molt. Cada vegada es parla més de la menopausa i el canvi seguirà. És important que hi hagi diàleg sobre això, parlar-ho amb la família, a la feina, explicar que si et 'dispares' més del compte és per això. Comentar-ho amb normalitat en els ambients en els quals et moguis. Jo deia 'compte, que vinc amb la Montsepausa' i així ja sabien com estava la cosa. Cal donar-li un toc d'humor sempre. Suficient tens tu amb passar-ho i amb tot el que hi ha al voltant. A sobre hem escoltat molt com s'utilitzava el terme 'menopàusica' com si fos un insult. No, no som menopàusiques. Tenim la menopausa. I punt.

Es pot fer la prevenció?

Normalment no se li para atenció fins que t'arriba, però cada vegada serà més important el tema de la prevenció perquè quan millor ens cuidem millor arribarem. Com a tot en la vida, cal parar atenció a l'alimentació i l'exercici. És molt important la nutrició, es diu que les dones japoneses noten menys la menopausa perquè la seva alimentació és més equilibrada i fort en fitoestrógenos.

I a Espanya, com s'aborda aquesta etapa?

Afecta gairebé al 50% de les dones. El període de la menopausa sol ser entre els 45 i els 55. Abans es considera menopausa precoç, cada vegada hi ha més per qüestions d'alimentació, factors ambientals, estrès. I hi ha menopauses tardanes. La mitjana a Espanya se sol situar als 52 anys. L'esperança de vida ha canviat, això significa que l'edat de la menopausa serà gairebé l'etapa més llarga de la vida adulta de les dones i del que es tracta és de viure-la amb qualitat. Cada vegada hi ha més recerca. La menopausa no és una malaltia, no cal medicalizarla, però sí és cert que estem en una edat en la qual anem tenint problemes d'ossos, canvis físics, que es poden minimitzar. Cadascuna segons les seves particularitats pot investigar per saber què és el que li convé o no. Que hi hagi tot tipus d'opcions està bé. I estaria molt bé que la Seguretat Social tingués unitats de menopausa. Encara que no sigui una malaltia és una etapa molt llarga en la vida de les dones i cal parar-li atenció per tot el que pot suposar quan els símptomes són greus.

Quines temàtiques abordarà la propera edició del Fòrum Dona i Menopausa?

Cada any tenim aquest espai amb conferències sobre els diversos àmbits que afecten a aquesta temàtica. Aquest any estarem el 26 d'octubre a Màlaga i el 9 i 10 de novembre a Sevilla. Parlarem de símptomes, solucions, sòl pèlvic, cures de la pell i els ossos, aquest any també farem un taller d'empoderament com a dona en aquesta etapa, el desig i com gaudir de la vida sexual, el col·làgen, com influeix la nutrició a la menopausa.

I això de les 'Converses acalorades' amb artistes?

Va ser una proposta d'entrevistes que vaig voler fer amb dones conegudes com Martirio, Loles León, Lolita. Crec que és important fer-ho, que elles parlin i expliquin les seves experiències, per ajudar a visibilitzar més el tema. Ens passa a totes.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?