Mor als 74 anys Celestino Sánchez, exdiputat del PSUC i d'ICV i portaveu dels Iaioflautes
Militant antifranquista, sindicalista i comunista històric, va implicar-se a fons en el 15-M i també va ser regidor i tinent d'alcaldia a Barberà del Vallès

Barcelona-
Celestino Andrés Sánchez Ramos, conegut com a Celes, ha mort aquest dissabte als 74 anys. Històric militant comunista i sindicalista, va ser diputat al Parlament del PSUC durant la primera legislatura després de la restauració de la democràcia, per passar després al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). Posteriorment, tornaria a ser parlamentari entre 1988 i 1992, en aquest cas en representació d'Iniciativa per Catalunya (ICV).
Implicat en política i activisme tota la seva vida, Celes va participar profundament al 15-M i va ser un dels portaveus dels Iaioflautes, col·lectiu de veterans lluitadors per la ruptura democràtica amb la dictadura, que lluitaven pel futur de les seves filles i nets amb accions i ocupacions que anomenaven "travesuras".
Nascut a Màlaga el 1950, la repressió que va patir el seu pare, militant comunista, va portar la família a establir-se a Sabadell, on ja des de ben jove Celes va implicar-se en la militància antifranquista, tant des de les Comissions Obreres Juvenils com des del PSUC. Això el va portar a ser detingut i jutjat tres cops per associació il·lícita, propaganda il·legal i manifestació no pacífica. Va ser condemnat a 21 mesos de presó, dels quals en va complir quatre a la presó Model de Barcelona.
Ja durant la Transició, i amb el PSUC legalitzat, es va convertir en el responsable polític del comitè comarcal del Vallès Occidental i en membre del comitè central de la formació comunista. El 1981, però, va ser expulsat amb una trentena de membres del Comitè Central i va impulsar la fundació del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual va ser dirigent destacat. Posteriorment, s'implicaria en la fundació d'ICV, el 1987, així com en la d'Esquerra Unida i Alternativa, el 1998. Entre el 26 de gener de 1987 i l'any 2014, va ser president de la Fundació Pere Ardiaca.
En els darrers anys, es va desvincular de l'activitat de partit, però va continuar fins al darrer moment involucrat políticament, participant en les mobilitzacions i les lluites, sobretot des de Barberà del Vallès on vivia. Precisament en aquest municipi va ser regidor durant una dècada (1999-2009) i va exercir com a tinent d'alcaldia de participació ciutadana (2003-2009).
Les llibertats nacionals de Catalunya sempre van estar en el centre de la seva concepció política i va veure en el moviment per l'autodeterminació de Catalunya una avançada d'aquest moviment democratitzador i un revulsiu que pogués esdevenir la baula dèbil del règim.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.