Mor als 83 anys el filòsof, escriptor i polític Xavier Rubert de Ventós

Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1 de setembre de 1939) ha mort aquest dissabte als 83 anys, després d'una vida dedicada al pensament filosòfic, l'arquitectura, l'enseyament i la política. Rubert fou una figura intel·lectual molt destacada a Catalunya i un dels filòsofs més rellevants de casa nostra. Inspiració per a molts, ja sigui durant la seva etapa com a docent o en la trentena de llibres publicats al llarg de la seva vida, Xavier Rubert de Ventós ha marxat en pau i acompanyat dels seus èsssers estimats, que l'han acompanyat fins al seu últim moment.

En els seus inicis i durant la seva formació acadèmica en Dret i Filosofia, Rubert va estar estretament lligat a la lluita clandestina del Front Obrer de Catalunya (FOC), al costat del seu gran amic de la infantesa Pasqual Maragall. També va ser membre de ple dret dels estrets cercles on resistia la cultura catalana, on va rebre la influència del grup d'intel·lectuals de qui es considera hereu: del seu pare, Joan Rubert, i també de Josep Maria Calsamiglia i Jordi Maragall.

La seva petjada ha estat profunda. Un dels entorns que ho demostra ha sigut a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), d'on ha sigut catedràtic d'Estètica des de l'any 1973 i que el 2020 li va dedicar un gràcies superlatiu. Com a professor, va exercir en diverses universitats catalanes i també a les universitats de Harvard, Brown, Berkeley, Cincinnati i Nova York. Allà, fa fundar la Càtedra Barcelona-New York i el New York Institute for the Humanities. I amb el seu amic Eugeni Trias va crear el Col·legi de Filosofia (1976), un grup que va renovar la filosifia catalana durant la Transició.

La figura de Xavier Rubert de Ventós també ha estat estretament lligada a la política. Després dels seus inicis a la FOC, va esdevenir diputat del PSC al Congrés en el primer mandat de Felipe González, entre 1982 i 1986, i després va ser diputat al Parlament Europeu, fins el 1989. Amb l'arribada del Procés, no obstant, Rubert va trencar amb els socialistes signant un manifest de Convergència i Unió a favor d'Artur Mas i de que Catalunya esdevingués un Estat propi dins d'Europa.

Entre les moltes ocupacions de les quals ha gaudit Xavier Rubert de Ventós al llarg dels seus 83 anys de vida, sempre hi ha hagut una activitat constant que no ha abandonat: l'escriptura. Rubert ha publicat més de trenta llibres, traduïts al francés, anglés, italià, hungarés, entre d'altres llengües, dedicats al pensament i l'anàlisi crític de les vivències que han marcat els seus dies. En la seva última etapa literària, des del 1994 fins l'actualitat, destaca la seva concepció d'un independentisme no nacionalista, entès com una manera no visceral de resoldre la relació entre Catalunya i Espanya.

Amb tot, la carrera de Xavier  Rubert de Ventós ha sigut mereixedora d'importants reconeixements públics com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999), el Premi Lletra d'Or per Teoria de la sensibilitat (1969), el Premi Ciutat de Barcelona per El arte ensimismado (1963) o el Premi Memorial Francesc Macià, per la defensa de la cultura i la llengua catalanes (2011), entre d'altres.