Público
Público
CULTURA

Mor el dibuixant Lluís Juste de Nin, icona del còmic en català

Va crear el personatge de la Norma, que va protagonitzar la primera gran campanya de normalització lingüística el 1982. Bona part de la seva obra està basada en còmics històrics i hi destaca el seu compromís polític, social i nacional. Professionalment també va dedicar-se a la firma de moda Armand Bassi. 

El dibuixant Lluís Juste de Nin. ACN / PERE FRANCESCH
El dibuixant Lluís Juste de Nin. ACN / PERE FRANCESCH

públic

El dibuixant Lluís Juste de Nin ha mort aquest dijous als 75 anys, víctima d'un càncer, segons ha informat la seva família. Nascut el 1945 a Barcelona, ha estat un dels grans referents del còmic en català en les darreres dècades, amb una obra marcada pel compromís social, polític i nacional. A banda de la seva trajectòria com a dibuixant, a nivell professional Juste de Nin també va estar vinculat al sector de la moda, ja que va ser dissenyador i director creatiu d'Armand Basi.

Implicat en la lluita antifranquista, a finals dels anys 60 va començar a dibuixar còmics de propaganda obrera i els seus dibuixos van aparèixer a revistes clandestines com La Huelga, Luchas obreras i Treball, l'òrgan oficial del PSUC. Per raons òbvies, signava aquestes feines amb pseudònims diversos. També va col·laborar amb Mundo Obrero. Amb el pas dels anys, Lluís Juste de Nin va centrar gran part de la seva obra en el còmic històric i, per exemple, el 1973 va publicar de forma clandestina Història de Vilaninota, una aproximació a la història de Catalunya ubicada en un poble imaginari.

El 1982 va crear la Norma, segurament el seu personatge més popular, arran d'un encàrrec de la Generalitat. Era una nena dissenyada per ser la imatge de la nova campanya en favor de l'ús de la llengua catalana i de la normalització lingüística. La Norma va protagonitzar la campanya El català, cosa de tots, que tenia com a guionista Avel·li Artís-Gener, Tísner.

Juste de Nin formava part del Patronat de la Fundació que porta el nom d'Andreu Nin, de qui era familiar, que ha destacat el seu llegat cultural. Personalitats com el president de la Generalitat, Quim Torra, el conseller d'Educació, Josep Bargalló o l'ex-conseller de Cultura i regidor a l'Ajuntament, Ferran Mascarell, han manifestat el seu apreci per la intel·ligència, sensibilitat i activitat incansable del dibuixant. Des de la presó, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també ha remarcat la disponibilitat permanent de Lluís Juste de Nin per col·laborar amb causes solidàries. 

Després de dues dècades centrat en l'empresa familiar, el 2004 retorna all còmic amb Els Nin. Memòries a llapis d'una família catalana, on ressegueix la nissaga durant tres segles, en què apareixen personatges com el líder del POUM Andreu Nin o l'escriptora Anaïs Nin. També va arrencar la sèrie Cròniques a llapis, per explicar a través de novel·les gràfiques la seva visió de la història de Catalunya i Europa al segle XX.

Els darrers anys va dedicar obres a figures com Salvador Seguí, el Noi del Sucre; Joan Pujol, l'espia Garbo; o Andreu Nin. La seva darrera novel·la, sorgida fa pocs mesos, és Rossinyol que vas a França, en què visita les trinxeres de Charleroi (Bèlgica) durant la Primera Guerra Mundial.