L'exfutbolista argentí Diego Armando Maradona, un dels millors futbolistes de la història, ha mort als 60 anys després de patir una aturada cardiorrespiratoira a casa de la localitat de Tigre, segons avança el diari argentí Clarín. Maradona, guanyador del Mundial de 1986 amb la selecció argentina, va ser ingressat d'urgència fa tres setmanes en una clínica de la ciutat de la Plata, per un problema relacionat amb el bypass gàstric a què es va sotmetre el 2005, i ha mort aquest dimecres.

La seva trajectòria esportiva està marcada pels èxits i els escàndols, sobretot arran de la seva addicció a les drogues, fonamentalment la cocaïna, que va arrencar durant la seva etapa com a jugador del Barça, on va estar-se dues temporades (1982-1984). Traspassat al Nàpols italià, allà es va consagrar com un dels grans mites de la història del futbol i en aquella etapa va liderar la selecció argentina al triomf del Mundial de Mèxic 1986. En la cita, precisament, va deixar per a l'hemeroteca un dels millors gols de la història, marcat a Anglaterra. 

L'home mitològic

Divinitzat, estimat, venerat, admirat i respectat, però també jutjat, criticat i qüestionat: tot això, i molt més, va ser Diego Armando Maradona, l'home que ha mort aquest dimecres però que s'havia tornat un mite en vida gràcies al futbol i a la seva personalitat. Fill de Doña Tota (Dalma Salvadora Franco) i Don Diego (Diego Maradona), el campió del món amb l'Argentina a Mèxic 1986 va néixer el 30 d'octubre de 1960. Va ser el cinquè fill dels vuit del matrimoni i el primer noi.

Va tenir una infància amb mancances i es va criar en Vila Fiorito, una de les zones més desprotegides i abandonades de la província de Buenos Aires. "Quan arribava el menjar, la meva mare deia que li feia mal la panxa perquè volia que mengéssim nosaltres i no arribava [per a tots]. Als 13 anys em vaig adonar que la meva vella mai havia patit de l'estómac", va revelar un ja adult Maradona.

El 1969 es va sumar a Los Cebollitas, un equip juvenil d'Argentinos Juniors, que va arrasar a gairebé tots els rivals amb què es va enfrontar. Sent encara un nen va començar a acaparar l'atenció per la seva tècnica i la seva desimboltura per jugar. El seu debut en la Primera Divisió va ser el 20 d'octubre de 1976, a deu dies de fer els 16 anys, en una derrota d'Argentinos Juniors davant Tallers per 1-0.

Va entrar al camp amb la samarreta número 16 en substitució de Rubén Aníbal Giacobetti. Maradona va explicar el 2006 a Yo soy el Diego, el seu primer llibre, que l'entrenador li va dir: "Vaja, Diego, jugui com vostè sap, i si pot tiri una sotana". "Li vaig fer cas. Vaig rebre la pilota d'esquena al meu marcador, que era Juan Domingo Cabrera, li vaig amagar i li vaig tirar la pilota entre les cames; va passar neta i de seguida vaig escoltar l'"Ooooole"bde la gent, com una benvinguda", va explicar Maradona en el llibre. Malgrat la seva joventut, el Pelusa ja era famós al club per entretenir i sorprendre els seguidors amb els seus malabars amb la pilota en l'entretemps dels partits. Maradona va defensar la samarreta d'Argentinos fins a 1981, quan va passar a Boca Juniors.

Les primeres experiències a l'Albiceleste

Tot i haver jugat alguns partits amb l'Argentina, el seleccionador, César Luis Menotti, el va deixar fora de la Copa del Món que l'Albiceleste va disputar i va guanyar al seu país el 1978. A l'any següent, Maradona va guanyar el Mundial Sub-20 del Japó, sota la direcció tècnica de Menotti. Després de delectar i alegrar els simpatitzants d'Argentinos Juniors va passar per Boca Juniors (1981-1982 i 1995-1997), Barça (1982-1984), Nàpols (1984-1992), Sevilla (1992-1993) i Newell 's Old Boys ( 1993-1994).

Es va retirar al Xeneize el 25 octubre de 1997. Va guanyar un torneig Metropolità (1981) amb Boca Juniors, la Copa del Rei (1983), la Copa de la Lliga (1983) i la Supercopa d'Espanya (1983) amb el Barcelona i dues lligues italianes (1987 i 1990), una Copa d'Itàlia (1987) i una Copa de la UEFA (1989) amb el Nàpols. Amb l'Albiceleste va guanyar la Copa del Món sub-20 del Japó 1979 i després, a Mèxic 1986, va fer el seu nom immortal en anotar el millor gol de el segle XX i el conegut com "la mà de Déu" a Anglaterra en quarts de final del Mundial que Argentina va guanyar. Va dirigir a Deportivo Mandiyú (1994), a Racing Club (1995), a l'Al Wasl (2011-2012) i Al Fujairah (2017-2018) dels Emirats Àrabs, als Dorados de Sinaloa (2018-2019), de la Segona divisió de Mèxic, i al setembre de 2019 va assumir la direcció de Gimnasia y Esgrima La Plata, equip que dirigia en el moment de la seva mort.

El Diego polèmic

El 2008 va ser nomenat seleccionador de l'Argentina i va renunciar dos anys després després de l'eliminació en quarts de final del Mundial de Sud-àfrica 2010. Les seves declaracions, baralles i litigis judicials el van posar moltes vegades a l'ull de la tempesta. Maradona va denunciar penalment la seva exdona, va estar anys sense reconèixer diversos dels seus fills, va ser filmat mentre pegava la seva exparella Rocío Oliva i també va ser acusat d'abús sexual per una periodista russa. Va criticar l'Església catòlica, la FIFA, l'Associació de Futbol Argentí (AFA) i desenes d'entrenadors, jugadors i personatges públics.

A més, va tenir un fort compromís polític i partidari, que va fer que fos estimat i odiat. També va rebre múltiples reconeixements, va conduir el seu propi programa de televisió i va coquetejar amb la mort diverses vegades, fins que aquesta l'ha vençut. El retorn al seu país natal el 2019 com a entrenador de Gimnasia va evidenciar que, malgrat els anys, l'amor que sent la gran majoria dels argentins per l'ídol futbolístic estava intacte. Aquest dilluns, va ser internat a La Plata per estar anèmic, deshidratat i amb "una baixada anímica", però dimarts va haver de ser operat per un hematoma subdural. El decés de Maradona, probablement l'home més conegut de la planeta, marca un punt final en la seva història personal. No obstant això, el seu mite i el seu record quedarà vigent per sempre.