Un càncer de colon s’han emportat a Carlos Ruiz Zafón als 55 anys. El novel·lista nascut a Barcelona el 1964 ha obert les portes de la lectura a milers de persones d’arreu del món. Per alguna cosa La sombra del viento -L'ombra del vent en la traducció al català- és l’obra més llegida en espanyol després del Quixot de Cervantes. Publicada al 2001, la novel·la de seguida va tenir bona acollida i des d’aleshores se n’han venut més de 15 milions d’exemplars en 36 llengües diferents.

La sombra del viento és la responsable d’haver consagrat l’escriptor a la lliga dels clàssics contemporanis i d’haver-lo convertit en un èxit de ventes arreu del món (França, Itàlia, Estats Units, Xina i fins i tot a Austràlia), admirat i guardonat. Dels moltes premis i distincions que va rebre, n’hi ha una que demostra l’habilitat de Zafón per fer llegir i encomanar amor pels llibres i és la distinció que li va concedir la Biblioteca Pública de Nova York, que va qualificar La sombra del viento el llibre per recordar del 2004.

Així que no és d’estranyar que siguin moltes les persones que han volgut mostrar el seu condol i admiració per l’autor a través de les xarxes socials. Lectors anònims però també editors, escriptors, llibreters i bibliotecaris. També entitats com Òmnium Cultural o personalitats polítiques com el president de la Generalitat, Quim Torra, l'expresident Carles Puigdemont o el primer secretari del PSC, Miquel Iceta.

La tetralogia dels llibres oblidats

Carlos Ruiz Zafón escrivia des d’adolescent però durant molts anys va treballar en el món de la publicitat i el primer que va publicar van ser llibres per a joves. Va dedicar 20 anys a construir la tetralogia de El Cementerio de los Libros Olvidados, el primer volum de la qual és La sombra del viento. Fascinat per un magatzem de llibres vells que va descobrir a Los Àngeles, va decidir crear un espai laberíntic al cor del Raval ple de llibres oblidats o que corren perill, i una atmosfera un punt màgica en una Barcelona gòtica.

Després de La sombra del viento va arribar El juego del ángel (2008), El prisionero del cielo (2011) y El laberinto de los espíritus (2016), totes publicades per l’editorial Planeta.

El paper del llibre i la incidència de la lectura i un plantejament humanista de la vida son temes que sempre van acompanyar a Carlos Ruiz Zafón, potser per això els va voler traslladar a la manera de fer d’alguns del seus personatges com Daniel Sempere o Julián Carax. La seva obra desprèn adoració pels llibres i també per a la ciutat on va néixer, i una bona manera de recordar-lo, a banda de llegir-lo, és fer algunes de les rutes literàries Carlos Ruiz Zafón que hi ha a Barcelona. Passejar pel carrer Canuda, el carrer Avinyó, el carrer Montcada i tenir present allò de “Si nadie se acuerda de ti, no existes”.