Público
Público

Mor l'escriptor Juan Marsé als 87 anys

Marsé ha traspassat aquest dissabte a la nit a l'Hospital Sant Pau i Santa Creu de Barcelona per una llarga malaltia. Autor d'obres com "Últimas tardes con Teresa" o "Ronda del Guinardó", va retratar la Barcelona de la postguerra i el franquisme a la seva literatura amb reconeguda mestria i va guanyar el Premi Cervantes el 2009.

Juan Marsé vuelve a la puta bifronte
Fotografia d'arxiu de l'escriptor Juan Marsé. 

públic

L'escriptor Juan Marsé ha mort aquest dissabte a la nit a l'Hospital de Sant Pau i Santa Creu als 87 anys després d'una llarga malaltia. L'autor d'Últimas tardes con Teresa o Ronda del Guinardó era un dels novel·listes barcelonins de la generació dels 50, compartida amb altres autors com Juan Goytisolo, Eduardo Mendoza o Manuel Vázquez Montalbán. 

Les obres de Marsé van agafar sempre com a escenari Barcelona, i en especial el barri del Guinardó, i explicaven la realitat de la ciutat durant la postguerra i el franquisme amb reconeguda mestria. La seva obra li va merèixer el Premi Cervantes el 2009 i l'Institut Cervantes li va atorgar una Caixa de Lletres.

Va néixer el 8 de gener de 1933 i va ser adoptat per una família de pagesos del barri de Gràcia després que la seva mare morís al part. El seu nom real era Juan Faneca Roca, amb els cognoms patern i matern. Va estudiar fins als 13 anys per després treballar a la joieria familiar, un ofici que va compaginar amb les primeres passes al món de la literatura, publicant els seus primers relats a la revita Ínsula i El Ciervo l'any 1958. La primera novel·la va arribar el 1960, Encerrados con un solo juguete, amb la que va ser finalista al premi Biblioteca Breve de Seix Barral. 

Després d'allò, va decidir viatjar a París -aconsellat pel també escriptor Jaime Gil de Biedma-, on va treballar com a ajudant del departament de Bioquímica Cel·lular de l'Institut Pasteur. A la capital francesa va poder conèixer el premi Nobel Jacques-Lucien Monod. També des de França, Marsé va afiliar-se al Partit Comunista d'Espanya, on va militar quatre anys. El 1962 va tornar a l'Estat espanyol i va escriure Esta cara de la luna, una novel·la rebutjada i descatalogada de la seva obra per l'autor.

Una de les seves obres mestres és Últimas tardes con Teresa, la novel·la que va publicar el 1965 i amb la que va guanyar el Premi Biblioteca Breve de Seix Barral. És a partir d'aquí quan l'autor abandona l'ofici de joier per dedicar-se al món literari plenament i a col·laborar amb editorials, fent traduccions i guions cinematogràfics. Va tenir problemes amb la censura amb la novel·la Si te dicen que caí, que va sortir en primer lloc a Mèxic i que no va poder veure la llum fins al 1976 a l'Estat espanyol, amb el dictador Francisco Franco mort. Marsé va guanyar el Premi Planeta el 1978 amb La muchacha de las bragas de oro i el 1990  el Premi Ateneo de Sevilla per El  amante bilingüe.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?