Mor l'escriptora Rosa Regàs als 90 anys

L'escriptora barcelonina Rosa Regàs ha mort aquest dimecres als 90 anys, segons ha pogut confirmar Públic de fonts pròximes a l'escriptora. La també traductora i editora hauria perdut la vida aquesta tarda a la casa on residia des de fa anys a Llofriu, a l'Empordà, per dedicar-se de ple a l'escriptura. Regàs va ser un referent literari i guanyadora de nombrosos premis. Amb una obra majoritàriament realitzada en castellà, Regàs havia publicat una vintena de llibres, amb què va guanyar prestigiosos guardons com el Premi Nadal (1994), per la novel·la Azul, i el Premi Planeta (2001), per La canción de Dorotea.

Regàs es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on va conèixer poetes com José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma o Gabriel Ferrater. La seva formació literària es va consolidar entre 1964 i 1970, època en què va treballar en la mítica editorial Seix Barral amb Carlos Barral. El 1970 va fundar l'editorial La Gaya Ciencia i es va dedicar a publicar obres d'autors poc coneguts aleshores, com Juan Benet, Álvaro Pombo, María Zambrano, Manuel Vázquez Montalbán o Javier Marías, entre molts d'altres. També va ser directora de la Biblioteca Nacional i també de l'Ateneu Americà de la Casa Amèrica de Madrid.

Al mes de maig Rosa Regàs va presentar el seu últim llibre Un llegat en què repassa els moments de la seva vida que més l'han marcat sense tabús i de forma directa. L'escriptora i editora el va presentar a la casa de Llofriu (Baix Empordà) on ha mort, un oasi que va comprar als anys 70 i que ha convertit en un refugi familiar. En el llibre autobiogràfic, editat i impulsat per la periodista cultural Lídia Penelo, col·laboradora cultural de Públic, Regàs repassa l'exili, la postguerra, el seu matrimoni i com poc a poc es va fer lloc en un món d'homes sense tenir cap referent femení. "No hi ha llibertat si no tens llibertat econòmica" afirma l'escriptora a l'inici del llibre. L'obra és un repàs a la seva vida però també aprofita per reflexionar sobre el moment polític i social que viu Catalunya i l'Estat. I ho fa igual que quan recorda la infantesa, sense pèls a la llengua.

Nascuda a Barcelona el 1933, la trajectòria literària li va comportar guardons com el Premi Biblioteca Breve, el 2013, la Creu de Sant Jordi, el 2005, o els ja citats Premi Planeta i Premi Nadal. 

Un cop acabada la dictadura franquista Regàs va llançar la Biblioteca de Divulgación Política, a través de la qual va publicar autors que encara estaven a la clandestinitat. També va fundar les revistes Cuadernos de la Gaya Ciencia i Arquitectura Bis.

La faceta d'escriptora la va començar a cultivar a partir del 1983, quan va vendre l'editorial. El 1987 va escriure l'assaig Ginebra i el 1991 la novel·la Memoria de Almator. Després vindrien Azul i La canción de Dorotea. Amb Luna lunera, del 1999, va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa.

En l'àmbit polític, Regàs també va destacar pel fet de signar, el 1996, els manifest del Foro Babel, un grup d'intel·lectuals que pressionava per fomentar l'ús del castellà a Catalunya. Entre d'altres hi havia Francesc de Carreras, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB i fundador del partit Ciutadans, Féliz de Azúa, professor universitari i escriptor, Anna Maria Moix, escriptora, o Eduardo Mendoza, escriptor.

L'any 2011 es va presentar a les eleccions municipals de Barcelona pel Partit dels Socialistes de Catalunya com a independent. Regàs va renunciar a l'acta de regidora després de ser escollida. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ja ha emès un missatge de condol: "El món de les lletres catalanes perd una gran escriptora i una referent de la nostra cultura. La bibliografia de Rosa Regàs sempre serà cabdal per a la nostra literatura".

L'octubre del 2012 va signar un manifest a favor del federalisme espanyol i en contra de la independència de Catalunya.