El moviment pel dret a l'habitatge s'ha manifestat aquest dissabte a diverses ciutats de l'Estat espanyol per demanar la regulació del preu dels lloguers a nivell estatal, després que el ministre de Transport, José Luís Ábalos, l'estigui bloquejant. A Barcelona, centenars de persones s'han concentrat davant la delegació del Govern espanyol, al carrer Mallorca amb Roger de Llúria, per exigir la regulació dels lloguers, aturar els desnonaments i "sotmetre els fons voltor".  La marxa ha continuat cap al centre de la ciutat, on passant per la seu del BBVA de la Via Laietana manifestants de la campanya Guerra a Cerberus han empaperat la façana amb cartells per la regulació dels lloguers.

La manifestació ha desembocat a la plaça Sant Jaume, on s'han llegit diversos parlaments de representants de sindicats i col·lectius pel dret a l'habitatge. El portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera, ha criticat l'oposició del PSOE a la regulació i les traves imposades pel Tribunal Constitucional, que ja va tombar el decret català 17/2019 i que ara estudia el recurs contra la llei de lloguers catalana: "Cap Govern, cap Jutge ni cap Tribunal constitucional decidirà per nosaltres". També han parlat representants del Sindicat del Raval i del Sindicat de Barri del Poble Sec, de les PAH i del recentment nascut Sidicat de Persones Sense Llar.

"Pedro Sánchez no seria president sense l'acord de govern en què es comprometia a regular els lloguers", resa el manifest de la convocatòria. Sota el lema "Hem decidit", col·lectius del moviment pel dret a l'habitatge, adherits a l'anomenada Iniciativa per una llei que garanteixi el dret a l'habitatge, han reivindicat el pacte entre el PSOE i Unidas Podemos per aprovar una llei que posi un topall als lloguers, un acord del qual els socialistes ara reneguen i que està generant friccions entre els socis del Govern estatal. Com a contrapartida, Ábalos proposa generar beneficis fiscals per aquells grans propietaris que abaixin els preus en zones tensades a nivell habitacional, una alternativa que no agrada ni als de Pablo Iglesias ni als sindicats d'habitatge i organitzacions socials.

La Iniciativa per una llei pel dret a l'habitatge demana la incorporació de vuit mesures, que consisteixen a garantir el dret efectiu a un habitatge digne; que no hi hagi "cap desnonament de persones vulnerables sense alternativa; la regulació dels lloguers "adequats als salaris"; garantir els subministraments bàsics com l'aigua; la llum, el gas i les telecomunicacions; garantir una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris; l'ampliació pressupostària per a l'habitatge social fins "almenys el 2% del pressupost estatal" i "la participació activa de la població en tota la política d'habitatge.

Per altra banda, el moviment reivindica les victòries assolides al Parlament de Catalunya, com el decret 17/2019 que obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social a les famílies sense alternativa habitacional, també aquelles que ocupessin per necessitat, i que va ser tombat pel Tribunal Constitucional. També la llei de lloguers, que a Catalunya sí que ha establert una regulació de preus i que ara també perilla a proposta del PP, que va interposar un recurs al TC, acceptat pel tribunal.

La mobilització ha estat secundada per organitzacions com la PAH, el Sindicat de Llogateres, la plataforma Guerra a Cerberus, l'Aliança contra la Pobresa Energètica, l'Observatori DESC, la Marea Pensionistsa-COESPE, i sindicats com CCOO, la USOC, IAC, UGT i la CGT, entre d'altres.