El moviment sobiranista no perd pistonada i aquest dissabte ha tornat a omplir els carrers de Barcelona en una marxa de protesta contra la sentència del Tribunal Suprem als presos catalans. Centenars d’entitats i associacions de la societat civil, i la majoria dels sindicats, van donar suport a la crida i la resposta social ha estat, un cop més, massiva: 20 minuts abans del seu inici, la manifestació al carrer Marina pròpiament dita ja s’havia convertit en una concentració. Fins i tot un grup d’independentistes de CCOO s’han agrupat abans de la manifestació a La Monumental per anar-hi amb un bloc propi.

Segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, unes 350.000 persones –encara que d’acord amb els organitzadors la xifra hauria estat molt més elevada– han participat en una manifestació d’ambient reivindicatiu, familiar i distès. Els líders de les entitats, però, han criticat aquest càlcul, que consideren erroni: "Demanarem explicacions", ha dit el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, qui ha qualificat d'"inadmissible" el recompte, tenint en compte que la manifestació de la setmana passada va reunir fins a 525.000 persones segons el cos municipal. Mauri també ha recordat que l'11 de novembre de 2017, el sobiranisme també va omplir el carrer Marina per protestar per l'empresonament dels líders del procés, i llavors la Guàrdia Urbana va parlar de 750.000 persones. El líder social ha carregat contra el tinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament, Albert Batlle, a qui ha responsabilitzat d'aquest fet.

El vicepresident d'Òmnium Cultural s'adreça als mitjans de comunicació / Joel Kashila

Des de l’independentisme, els polítics assistents han coincidit en les seves crides a la unitat. "Arribarem tan lluny com la gent vulgui que arribem", ha reiterat el president de la Generalitat, Quim Torra, en declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies (ANC). "Hi ha unitat independentista" i el dret a vot s’exercirà "les vegades que faci falta", ha dit per la seva banda el vicepresident Pere Aragonès. A més de representants dels partits independentistes també s’ha pogut veure, entre d’altres, a l’eurodiputat de Podemos Miguel Urbán.

A banda de les ampolles d’aigua, els codis QR per activar l’aplicació de Tsunami Democràtic han estat un dels elements més sol·licitats aquest dissabte entre els manifestants, especialment després que el seu canal de Telegram anunciés el divendres noves accions –sense especificar-les– per al 9, 11, 12 i 13 de novembre, i per al 18 de desembre.

Les entitats exigeixen una resposta institucional

Cap a les 18:20 h ha començat l’acte, presentat per la periodista Maria Xinxó. "Creiem en un país on els drets fonamentals no es puguin trepitjar, on ningú pugui ser condemnat per sedició per convocar manifestacions pacífiques o posar urnes, on ningú sigui detingut o sigui víctima de brutalitat policial per defensar els seus ideals", ha manifestat el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, que ha volgut enviar "un missatge molt clar a les institucions de l’estat: la presó, la repressió, els empresonaments no poden frenar la voluntat d’una immensa majoria de la ciutadania de Catalunya". Per a Mauri, les autoritats espanyoles farien bé en "escoltar el clam dels carrers de Catalunya que criden llibertat" perquè "aquesta situació no es resoldrà mentre hi hagi gent a les presons i a l’exili".

"Davant d’aquest atac sense precedents en democràcia ens cal urgentment una resposta política i institucional a l’altura del moment històric que vivim", ha demanat la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, insistint en un missatge que l’entitat sosté des de fa setmanes. Paluzie ha esmentat en el seu discurs el nom de tots els càrrecs i persones vinculades al sobiranisme que han estat detingudes i condemnades fins ara.

Castells aixecats durant la manifestació / Joel Kashila

L’acte s’ha tancat amb una interpretació de l’himne de Catalunya a càrrec de la violoncel·lista Paula Sànchez, que els milers de manifestants han acompanyat en lletra. Era tanta la gentada que, durant el discurs de Paluzie minuts abans, a l’alçada del pont de Marina, les seves paraules només s'han pogut sentir a través d'un equip de so i un aparell de ràdio instal·lat per l'ANC del barri de Fort Pienc. Poc després, al voltant del mateix equip  s’ha organitzat una mena de concentració paral·lela en la qual s’han cantat Els segadors , L'Estaca, Abril 74, Què volen aquesta gent i altres cançons. Un altre moment molt celebrat per la multitud ha estat quan  una persona ha interpretat des d'un balcó amb una tenora l'himne nacional de Catalunya, que ha estat seguit altre cop pels manifestants a peu de carrer.

Manifestants amb cartells reivindicatius / Joel Kashila

Les divisions d’opinions i estratègies al si de l’independentisme semblen haver passat en aquest moment a un segon pla, però aquest cicle de protestes, que s’albira llarg, continua. Trenta minuts després de l’acte al carrer Marina els CDR han convocat una manifestació a Via Laietana, un recurrent focus de tensió la setmana passada, on s'hi han aplegat milers de persones. A la primera línia, els manifestants han llançat pilotes de colors de plàstic contra la línia policial per denunciar l'ús de bales de goma durant les protestes de la setmana passada, causants de la pèrdua d'un ull a quatre manifestants.

La concentració davant la Prefectura de la policia espanyola a Via Laietana era tranquil·la, però ha pujat progressivament de tensió de forma inesperada, fins que han arribat furgonetes de Mossos d'Esquadra i s'han produït, ja després de les 21 hores, càrregues policials i enfrontaments.