Público
Público

Moviments socials Xarxes de Suport Mutu: l'altra primera línia als barris

Les xarxes de solidaritat veïnal autogestionades segueixen cobrint, després d'un any de pandèmia, les necessitats de la població més vulnerable gairebé sense suport institucional

Caixes d'aliments a l'Associació de Veïns de la Trinitat Nova.
Caixes d'aliments a l'Associació de Veïns de la Trinitat Nova. Montse Giralt

A la Raquel li encanta acompanyar cada dijous la seva àvia Adela a repartir les cistelles d'aliments. Totes les setmanes, des de fa més d'un any, quan va començar el confinament, l'Adela acudeix, sovint amb la seva néta, a un local cedit per l'Associació de Veïns de la Trinitat Nova de Barcelona, i prepara al costat d'altres persones voluntàries de la Fundació Pare Manel i altres veïns del barri lots de verdures, fruites i productes d'alimentació i higiene de primera necessitat que cada dijous es reparteixen a més de 30 famílies en situació de vulnerabilitat. "No sé com em vaig ficar a organitzar això. Jo era una veïna més, poc implicada en el barri i amb feina, i, de sobte, quan va començar la pandèmia, el meu marit i jo ens vam quedar a l'atur, en una situació de necessitat i amb cinc persones vivint a casa, i ens hem apanyat per organitzar-nos i ajudar-nos entre veïns", explica.

Al març de 2020, el seu marit Óscar, que és conductor d'autobusos turístics i s'ha vist afectat des de llavors per un ERTO, va començar a anar de voluntari a Mercabarna perquè li donessin caixes senceres amb aliments frescos a manera de donació. Va ser llavors quan ell, Adela i tres veïns més van crear la Xarxa de Suport Mutu de Trinitat Nova, una de les moltes xarxes de solidaritat veïnal que sorgeixen de manera espontània i autogestionada als barris de Barcelona i altres moltes ciutats, al marge de les administracions públiques, per cobrir les necessitats dels veïns. Més d'un any després, segueixen sent l'altra "primera línia" dels devastadors efectes de la crisi econòmica i social provocada per la Covid-19.

En un any, les Xarxes de Suport Mutu han repartit aliments i productes d'higiene a unes 9.000 persones

Les dades publicades a finals de febrer gràcies a la coordinació de 19 xarxes veïnals de la capital catalana apunten que les Xarxes de Suport Mutu han repartit en un any aliments i productes d'higiene a més de 3.000 unitats de convivència, la qual cosa equival a més de 9.000 persones.

A Nou Barris, el districte amb les rendes més baixes de la ciutat, la precarietat i les dificultats es van començar a notar a les famílies als quinze dies de la declaració de l'estat d'alarma. És per això que xarxes com la de barri de Porta, impulsada en un inici per l'Associació de Veïns i Veïnes i en l'actualitat vinculada al col·lectiu feminista local Dones Portenyes, es van posar mans a l'obra per cobrir les necessitats alimentàries amb el suport mutu i les energies comunitàries de barri. "Hem connectat agricultors agroecològics i comerços de proximitat amb famílies en situació vulnerable, perquè hi pugui haver una col·laboració i es pugui garantir una alimentació no només digna, sinó també sostenible en temps de crisi", explica Albert Villacampa, expresident de l'Associació de veïns i Veïnes i membre de la Xarxa. "Des de la proximitat i l'autoorganització, hem proposat una alternativa als models d'atenció social de la ciutat que semblen inqüestionables. Hi ha altres maneres de fer que passen per l'autogestió veïnal", apunta.

Molt més que aliments

Més enllà dels bancs d'aliments solidaris, hi ha xarxes que s'han concentrat durant aquest any en respondre a altres necessitats de barri. És el cas de la Xarxa de Suport Mutu del Poble-sec, que ha creat des d'un grup per acompanyar persones del barri -sobretot d'edat avançada-, que necessiten suport en les seves tasques quotidianes -com anar a fer la compra o treure al gos- o companyia perquè se senten soles, fins a un grup de Telegram d'intercanvi d'objectes entre veïns sense passar per la compravenda.

Però una de les iniciatives que més s'ha consolidat és el projecte Digital, que pretén lluitar contra la bretxa digital. Una de les integrants de la xarxa veïnal explica que han generat "un espai obert a la Biblioteca Francesc Boix per donar suport a persones que necessiten fer gestions en línia o que s'han quedat desconnectades sense dispositius a casa o sense saber com utilitzar-los, entre elles persones que estan en situació irregular i necessiten ajuda amb la paperassa burocràtica". L'activista veïnal també destaca el treball amb escoles de barri, mitjançant el qual la Xarxa "s'ha fet una recollida d'equips informàtics en desús entre els veïns i veïnes per oferir-los a l'alumnat que no té accés a la tecnologia a casa".

Crítica a les Administracions

Les xarxes solidàries de suport mutu coincideixen a qüestionar el paper de les institucions públiques en l'abordatge de les necessitats de la població vulnerable durant la crisi actual i en la manca de suport a les tasques que desenvolupen. L'Adela, per exemple, fa molts mesos que reclama un local per a la Xarxa de Trinitat Nova. "He mogut cel i terra i finalment pot ser que ens cedeixin un espai en un centre educatiu, però ja veurem. Sense local propi no tenim autonomia ni podem fer que les famílies s'impliquin més en el col·lectiu; és vergonyós que seguim així", apunta la veïna, que a més considera que tot aquest any" hi ha hagut falta d'assistència pública social i s'han tancat molts aixetes per a les famílies ", que han acabat acudint a ells.

Villacampa considera que la pràctica de les Xarxes de Suport Mutu posa en qüestió el funcionament de l'atenció de serveis socials de la ciutat. "Nosaltres ja veníem qüestionant un model d'atenció pública caduc, molt unidireccional i que ofereix un abordatge de les situacions massa compartimentat. Això genera una atenció professionalitzada, molt freda i que manté encantada i en una precarietat constant a la classe treballadora. La Xarxa de Porta, finalment, s'està qüestionant l'Estat de benestar i el model que mantenen els partits d'esquerra que han governat la ciutat, i pretén l'empoderament dels veïns i veïnes", explica l'integrant del col·lectiu assembleari.

A la Xarxa del Poble-sec també comparteixen que l'Administració no ha estat a l'altura. Una de les integrants, a més, recorda: "Volem generar un espai de suport mutu i horitzontalitat. No volem fer-nos càrrec de coses que hauria de fer la institució. Som veïnes".

Moltes de les Xarxes de Barcelona segueixen actives, però en procés de reinvenció i adaptació. "No és possible mantenir un sistema de donacions en un barri amb rendes tan baixes; la gent s'acaba cremant. També cal veure si és sostenible en el temps la dedicació a l'autogestió d'un projecte com aquest. Potser hem de continuar, perquè en aquesta crisi cap Administració s'està encarregant de donar garanties per a una vida digna ", apunta Villacampa.
Adela també veu que l'emergència social no ha acabat amb l'estat d'alarma. "Ja voldria jo anar-me'n a casa meva, però la postpandemia, quan desapareguin els ERTO i moltes empreses se'n vagin a la ruïna i la gent es quedi sense feina, serà molt pitjor". Mentrestant, la veïna tira petons des de la mascareta a les famílies que van entrant a cercar la cistella dels dijous. "Som una petita gran família", remarca.