Público
Público

El MUME recupera la visita de Robert Capa als camps de concentració d'Argelers i Barcarès

El museu de la Jonquera inaugura una exposició dedicada al fotoperiodista, que va retratar els republicans exiliats a la Catalunya Nord durant l'hivern de 1939. Es podrà veure fins el 4 de desembre

10/09/2022 - Imatge de l'exposició sobre Robert Capa al MUME de la Jonquera.
Imatge de l'exposició sobre Robert Capa al MUME de la Jonquera. ACN

El Museu Memorial de l'Exili (MUME) de la Jonquera (Alt Empordà) ha inaugurat aquest dissabte al matí una exposició fotogràfica de Robert Capa sobre els camps de concentració que hi havia a Argelers i Barcarès (Catalunya Nord) durant la Guerra Civil. La mostra compta amb 54 instantànies d'entre les 300 que va fer el fotoperiodista hongarès durant la seva visita al camps de concentració dels Pirineus Orientals entre el 18 i el 19 de març del 1939.

En la inauguració hi ha participat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, qui ha reivindicat "el paper silenciat de les dones" durant la Guerra Civil. La mostra es podrà veure fins el 4 de desembre.

El fotoperiodista d’Endre Ernő Friedmann, conegut pel sobrenom de Robert Capa, va visitar diversos camps de concentració que hi havia als Pirineus Orientals. El fotògraf va disparar 300 instantànies que documentaven la situació de les famílies exiliades als camps de concentració d'Argelers i Barcarès, al de Bram o en el refugi de Montolieu. Es tractava de persones que fugien de la Guerra Civil i a través de les imatges Capa volia investigar sobre la memòria de l'exili i la violència bèl·lica.

Ara, un recull d'aquestes 300 fotografies s'exposen al Museu Memorial de l'Exili que hi ha a la Jonquera. Concretament es poden veure 54 imatges a partir de les quals la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, assegura que Catalunya recupera "una petita part de la nostra història". A més, Ciuró ha aprofitat per reivindicar el paper de les dones, com el de Gerda Taro.

Es tracta d'una fotògrafa que també era companya sentimental de Robert Capa, i va fer servir el mateix pseudònim per aconseguir que algunes de les fotos que havia fet ella mateixa veiessin la llum. Per a la consellera aquest fet demostra "la necessitat de recuperar i difondre el paper tan important que han fet moltes dones" al llarg de la històries però que han estat "oblidades, silenciades o menyspreades".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?