Neix una plataforma per lluitar contra els nous polígons industrials i les centrals fotovoltaiques a la Conca de Barberà

Un grup de persones vinculades a l'ateneu popular l'Empelt han creat la plataforma En peu de terra per lluitar contra els nous polígons industrials i les centrals fotovoltaiques que s'estan projectant a la Conca de Barberà. S'oposen al polígon Logis Montblanc que està construint CIMALSA, el de Ponentia que es va presentar a l'abril i les centrals fotovoltaiques Bcn1 i Bcn2 projectades entre la Conca de Barberà i l'Urgell.

En declaracions a l'ACN, Eduard Queraltó i Eulàlia Fernández, membres de la plataforma, denuncien la "tendència actual d'especulació" sobre el sòl agrari a la comarca. Adverteixen que la implementació d'aquestes indústries i el consegüent augment de població "tensarà" encara més el mercat de l'habitatge.

El novembre de 2023 es va posar la primera pedra del futur Logis Montblanc on Bon Preu hi ha d'aixecar un centre logístic per donar servei a Tarragona, Lleida i Aragó. El grup de supermercats vol fer una inversió de 204 milions i crear, d'entrada, uns 300 llocs de treball per arribar més tard als 900. Bon Preu hauria d'haver començat les obres al febrer, però el projecte va amb retard després d'unes discrepàncies tècniques sobre la delimitació dels terrenys amb la carretera N-240 que al juliol es van resoldre.

Paral·lelament, l'abril passat, l'empresa Ponentia va anunciar la construcció d'un polígon industrial i logístic entre els termes de Montblanc i l'Espluga de Francolí. Un projecte que inclou una terminal ferroviària i que es desenvoluparà en 110 hectàrees creant, segons els promotors, uns 2.000 llocs de feina. Abans, el 2023, també es van iniciar els tràmits per fer una central fotovoltaica situada entre la Conca de Barberà i l'Urgell, la més gran de Catalunya. Volen instal·lar més de 360.000 panells solars en 430 hectàrees.

Triplicar en sòl industrial en una dècada

Per fer front a aquestes tres iniciatives de grans dimensions ha nascut la plataforma En peu de terra. Queraltó diu que estan "preocupats" per "la tendència actual sobre l'especulació en sòl agrari de la Conca de Barberà". També remarca que no estan "en contra" del sector industrial, sinó de la manera que s'està desenvolupant. "S'està especulant, en una dècada es vol triplicar el sòl industrial passant de 110 hectàrees a més de 300", apunta. Explica que fins ara la indústria havia tingut un "creixement orgànic" des d'una perspectiva "local".

Fernández subratlla que "augmentar tant la superfície industrial de la comarca té moltes conseqüències", "implicaria bastants transformacions que considerem negatives", afegeix. "Destrucció del paisatge, afectació a la fauna, noves línies ferroviàries i ampliació de vies de comunicació que ara ja estan col·lapsades", enumera.

A més, des de la plataforma recorden que si s'incrementen fins a 2.900 els llocs de treball hi haurà un augment poblacional a tota la comarca. Creuen que això "tensarà" encara més el mercat de l'habitatge. Una "problemàtica", diuen, que afecta sobretot el jovent. També asseguren que la Conca de Barberà té poc atur i, per tant, no veuen necessaris aquests projectes.

Des de l'entitat també afirmen que la zona industrial de Ponentia s'està gestionant de manera "opaca". Han demanat documentació sobre la iniciativa a l'Ajuntament de Montblanc a través d'una instància, però de moment no han obtingut cap resposta. Assenyalen que el promotor es va posar en contacte amb els ajuntaments de Montblanc i de l'Espluga de Francolí i que un vespre es va presentar el projecte només als propietaris afectats, sense cap exposició pública. Per això, tenen previst presentar la plataforma al setembre amb la voluntat "d'obrir un debat públic", assenyala Queraltó.

Per dimensionar el polígon de Ponentia, Fernández explica que la superfície industrial i logística i l'estació ferroviària sumarien 110 hectàrees. Ho compara amb tot el complex de PortAventura World que són 119 hectàrees. "És una superfície enorme en una comarca relativament petita", diu. A més, recorda que a escassos quilòmetres hi haurà el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, i creu que es confrontarien dos models "que no acaben d'encaixar".