Público
Público

"Nen, si ve un piquet abaixa la persiana i au"

Recorrem els escenaris més matiners de qualsevol ciutat per valorar l’impacte de la vaga: Bars, els Mercat central, els esmorzars dels vaguistes i els talls de carreteres al trenc de l’alba (que els Mossos han desallotjat amb contundència).

Tall de la C-58 a Terrassa durant la vaga general del 21-F. ANDER ZURIMENDI.

Passen pocs minuts de les 6 del matí i al carrer no s’hi veu quasi ningú. Però ja fa una hora que el bar Gomar despatxen cafès i croissants, especialitzat com està en donar servei a tots els treballadors dels oficis més matiners: recollida de la brossa, neteja de carrers, paletes de l’obra i els paradistes del Mercat de la ciutat.

- "Nen, si ve un piquet abaixa la persiana i au".

Amb aquella veu de confiança del dia a dia, un parroquià a la barra enceta el debat sobre la (possible) actuació de piquets de vaga. I l’insisteix, al cambrer: "Vés alerta, nen, que no et peguin avui...". La vaga ha creat forts anticossos en els sectors unionistes i l’agressivitat és palpable. "I una merda, em prendran a mi 100 pavos per fer vaga", afegeix un altre company de barra. Estem a Terrassa, però podria ser qualsevol ciutat.

Aquesta conversa posa banda sonora al gran televisor que, sense volum, emet l’informatiu de TV3 des de la paret principal del bar. A la pantalla es concatenen imatges de Dolors Bassa i Meritxell Borràs, declarant ahir davant el Tribunal Suprem. "Nen, en aquesta vida hi ha gent molt dolenta. I no venen sols", s’afegeix a la conversa un botiguer, a qui encara li resulta d’hora per obrir la seva persiana i aprofita per despertar-se amb cafeïna i l’adrenalina de fotre dues monedes a la màquina escurabutxaques.

Els repartidors, una hora abans per evitar els piquets

I mira que els repartidors d’aliments que subministren el Mercat han matinat avui una hora més del normal, a fi d’evitar els talls de carreteres o trobar-se amb piquets per dins la ciutat. Com ja va passar el 21 de desembre, amb els aldarulls previstos a Barcelona per la celebració del Consell de Ministres, el pànic previ serà superior a l’afectació real. Al mercat, però, una aclaparadora majoria de les parades fa vaga, gràcies el caràcter catalanista que es pressuposa als comerciants del centre. Els forns i quioscos, en canvi, es desperten amb persianes obertes. Els diaris han sortit de rotatives amb normalitat i no van més prims de pàgines: la vaga en el sector periodístic no ha quallat. I tampoc no ha aconseguit evitar tot allò que es pot fer abans del trenc de l’alba: comprar el pa, el diari i fer un cafetó al bar.

Consumir. Diners. Un operari municipal de la neteja s’acosta a un caixer i fa l’amago d’entrar, però a través de la portassa observa que la màquina expenedora ha patit un sabotatge: aquesta matinada hi han llançat pintura taronja i l’han deixat inutilitzada. "Cerdos pudentos", crida, tot sol. I ni la foscor evita que se l’intueixi com li creix la vermellor a les galtes. "Habría que quemarlos y colgarlos a todos!", remata després de comprovar si l’altre caixer exterior d’aquesta sucursal bancària també ha estat atacat.

El telèfon de l’advocat, apuntat al braç

En canvi, els vaguistes es conjuren per no consumir en cap botiga al llarg de la jornada d’avui. Alguns reconeixen haver-se escapat a fer el cafè ("és que si no, no em desperto"), tot i que hagin intentat que no els veiés cap amistat ‘del rotllo’. Mentre que d’altres, previsors, porten un termo. I és que n’hi ha que estan tan avesats a les jornades de protesta que ja porten el kit del talla-carreteres: Ampolla d’aigua, sabates d’esport, alguna cosa de menjar en una motxilla com de running, el numero telèfon d’un advocat de confiança apuntat al braç...

Molts CDR, de fet, han convocat "esmorzars populars", com a via de trobada prèvia als piquets. I la propera convocatòria arriba en breu: la vaga feminista del 8 de Març. En aquesta ocasió, però, es planteja que siguin exclusivament homes els que s’encarreguin de preparar l’esmorzar ("mmm, una xocolata desfeta!"), per tal que les dones puguin encapçalar els piquets i orientar les pancartes.

El piquet general de Terrassa ha arreplegat prop de 200 persones i ja marxa Rambla avall. "Avui, vaga general", canta el micròfon. Alguns forns i pastisseries que estan oberts d'abans de les 8 del matí tanquen les persianes al pas del piquet. Poc després, tornen a aixecar la barrera. Alguns manifestants se n’adonen i tornen enrere. "Ara marxem, després tornem", coregen els vaguistes a una sola veu, entre divertits i lleugerament amenaçadors.

El piquet espanta alguns homes amb corbata

Però la joia de la corona en dia de vaga, al Vallès Occidental, és tallar la C-58. Així que el piquet agafa velocitat i s’enfila pels carrers que el portaran fins a la sortida de la ciutat. De l’Hotel Don Cándido surten quatre homes encorbatats i pugen a una furgoneta amb un àgil moviment. Semblaria que fugen del piquet, si no fos perquè els vaguistes d’avui en dia són molt menys bel·ligerants envers els ciutadans que no la secunden.

El piquet passa per davant d’una molt protegida seu dels Jutjats de Terrassa, però els Mossos d’Esquadra no barren el pas: la sortida a l’autovia C-58 està a un pas. Pocs minuts més tard, simpatitzants de CDR i dels partits i entitats independentistes ja han bloquejat la circulació. Tanmateix, els agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra s’hi han presentat pocs minuts després i han carregat contra els manifestants.

Mossos d'Esquadra amb manifestants del CDR a Terrassa el 21-F. ANDER ZURIMENDI.

I en paral·lel, el mateix tall a Sabadell

I és que la vaga general a Catalunya ha viscut instants de tensió des del trenc de l’alba. De fet, els Mossos no han permès la consolidació dels talls de carreteres, que darrerament han esdevingut en la forma de protesta més habitual i visible dels CDR. En paral·lel a Terrassa, la veïna Sabadell també ha estat escenari d’ocupació de la C-58 al pas per la seva alçada. Amb prop de 200 manifestants a cadascuna de les protestes, han bloquejat el pas dels cotxes tant en direcció a Manresa com a Barcelona.

A diferència d’altres ocasions, en les que Mossos d’Esquadra no intervenen durant una estona inicial (a l’espera que el piquet no s’allargui massa i no rebin ordre d’actuar), avui l’escalada de la tensió ha estat immediata. Després d’uns pocs minuts en el que els manifestants han interromput el trànsit de camions i cotxes (i pràcticament sense temps per asseure’s a terra), hi ha arribat mitja dotzena de furgonetes BRIMO -la Brigada Mòbil, la unitat antiavalots dels Mossos- a cadascun dels focus de protesta i s’han iniciat sengles càrregues policials. Diverses persones han denunciat haver rebut cops de porra innecessaris i una dona ha resultat ferida lleu al tall de Terrassa, fet pel qual ha estat atesa per una ambulància desplegada al moment.

Manifestants ferits: "Algú te gel?"

"Algú té gel?", demanava un assistent, alhora que donava mostres de dolor provinent del braç. "Algú no haurà pillat les meves ulleres de sol?", pregunta un altre. Són els instants posteriors a la càrrega i hi ha nervis, entre els manifestants apilats a la vorera de l’autovia. Mentre un helicòpter sobrevola damunt la C-58, els activistes de CDR es demanen els uns a les altres si estan bé o si han rebut algun cop de porra. "Ostres, és que no han volgut ni negociar", es queixa, quasi sorprès, una altra jove. La seva amiga replica: "Merda, amb tota la moguda, no ens haurem deixat la bandera allà a terra?".

Càrrega dels Mossos d'Esquadra a la C-58 durant la vaga del 21-F. ANDER ZURIMENDI

Els manifestants han estat re-conduïts cap a la ciutat per un ramal de la C-58, moment en el que des del megàfon de consignes dels manifestants s’ha pogut sentir: "Ho estem fent molt bé! Però ens hem de cuidar entre totes, avui és important". Els agents de la policia autonòmica no han realitzat identificacions presencials, però han enregistrat el gruix dels assistents amb càmeres de vídeo. Les manifestacions han prosseguit durant la resta del matí tant pel centre de Sabadell (a l’entorn de l’eix Francesc Macià i altres), com de Terrassa (rodalies de la Rambla i barris cèntrics), així com en bona part de les principals ciutats catalanes.