Niubó obre la porta a reduir més les ràtios als centres d'alta complexitat

La consellera d'Educació, Esther Niubó, planteja reduir més les ràtios als centres d'alta complexitat perquè s'han de "reforçar" i tractar "millor" els que tenen més necessitats. En una entrevista a l'ACN, diu que han de poder tenir més dotacions i més suport, però planteja que "s'ha de notar també pel que fa a ràtios". A més, considera que s'ha d'incentivar els docents per aconseguir més estabilitat dels equips. En ser preguntada si aquests incentius han de ser econòmics, ha afirmat que s'ha d'"estudiar".

I és que Educació treballa en la revisió de la catalogació de la complexitat dels centres, que confia tenir enllestida el 2026, i després plantejarà mesures "més concretes" i "més quirúrgiques". Un dels temes principals és evitar situacions com que d'un curs a l'altre canviï la meitat del claustre, puix dificulta la continuïtat dels projectes. Per revertir-ho, creu que "han de tenir unes condicions que els incentivin a estar allà", un "suports addicionals" que s'han de notar "també pel que fa a finançament i pel que fa a plantilla", sosté Niubó.

Alhora, la consellera ha afirmat que és important abordar les "condicions" de treball dels docents del conjunt del sistema. "I per això són molt importants les ràtios", ha manifestat. Ha afegit que també ho és tenir dotacions suficients de personal de suport. I és que la consellera ha relacionat la millora de les condicions laborals dels professionals de l'educació amb la millora de la qualitat de l'atenció educativa.

Debatre sobre la jornada escolar

D'altra banda, Niubó ha reconegut la necessitat del debat sobre la jornada dels centres educatius, que actualment varia en funció de la titularitat i l'etapa. El Departament vol "treballar en l'àmbit de l'equiparació de les condicions del conjunt de centres del Servei d'Educació de Catalunya", i així "en algun moment" s'haurà de parlar d'horaris. Es tracta d'un debat que no és "senzill" perquè afecta molts agents diferents i cal que s'entomi de manera "serena".  

Una de les principals diferències entre els públics i els concertats és l'aplicació de la sisena hora en els segons, una mesura que estava inclosa en el pacte d'investidura amb els Comuns, però que les dues parts han rebaixat i Educació ha aturat l'estudi sobre la mesura.  En aquest context, Niubó ha plantejat que el que cal abordar és si aplicar la sisena hora de manera lineal a tot el sistema contribuiria a millorar la qualitat i l'equitat i permetria donar un reforç als alumnes que més ho necessiten. 

Ha assegurat que això ho han parlat amb els Comuns i que convenen que el que calen són "mesures més quirúrgiques" i "menys lineals". Aquestes han de permetre millorar en qualitat i en equitat i reforçar l'alumnat amb més necessitats de suport. Més enllà dels horaris, ha reiterat la necessitat de treballar també per l'equiparació de plantilles i de finançament entre la pública i la concertada "perquè se sostingui" el servei d'educació.

Nou curs el 8 de setembre

El curs escolar 2025-2026 començarà el 8 de setembre amb "novetats", sobretot enfocades a la millora de l'alumnat amb necessitats específiques de suport i a reforçar l'escola inclusiva. A més, Educació tindrà enllestida una guia sobre l'ús dels mòbils i les noves tecnologies que facilitarà als centres perquè les puguin distribuir entre les famílies en les reunions d'inici de curs. "Es tracta de donar a conèixer els riscos que tenen", ha dit.

D'altra banda, la consellera ha defensat que l'etapa 0-3 és "estratègica" i s'ha marcat com un dels principals objectius continuar creixent en places per ampliar l'oferta pública i avançar en equitat. Sobre la gratuïtat de l'I1, ha plantejat que fa falta "pressupost per poder-ho portar a terme", pressupost que ara per ara no tenen. Amb tot, diu que aquesta gratuïtat haurà de ser "una qüestió progressiva".

En ser preguntada sobre la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre el català a l'escola, Niubó ha confiat que aquesta "donarà validesa" a la normativa impulsada el 2022. Creu que establir "mesures lineals" pel conjunt de centres sense tenir en compte la complexitat o la diversitat sociolingüística de les escoles i dels territoris "té poc sentit" des del punt de vista pedagògic.