Entrevista a Iolanda Segura, portaveu de la USTEC"La nostra feina de docent està molt precaritzada. Hi ha un gran desgast i un abandó molt preocupant"

Iolanda Segura és docent des de fa més de 23 anys, i sempre ha viscut i treballat al Bages. Originària de Santpedor, actualment viu i té plaça a una escola de Manresa, tot i que la seva feina diària no només és ser docent. També és la portaveu nacional de la USTEC, Unió Sindical de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament de Catalunya, sindicat majoritari al sector de l'ensenyament.

Ha estat docent d’Infantil, de Música i de Primària. La seva vocació pel món educatiu ha anat sempre acompanyada d’un fort vincle amb la cultura —ha fet teatre i ha estudiat cant-, però la seva vida va fer un gir quan va descobrir el sindicalisme. Sense experiència prèvia, va entrar a la USTEC per fer acció sindical als centres i va començar a viure “una mica les entranyes d’una organització sindical que defensa no només els drets laborals de les persones treballadores sinó també la vocació de país”.

Una de les virtuts de Segura és la memòria per a la normativa (permisos, regulacions laborals…). Això va garantir una major i més ràpida implicació en la tasca sindical, sent un perfil clau per a l’organització. Al cap d’un any i escaig, el “portaveu va plegar sobtadament i, després de molta insistència, vaig acceptar”. Ara, després de gairebé sis anys en el càrrec, reconeix que la tasca sindical és dura i exigent, però també gratificant: “pots ajudar molta gent, solucionar situacions, i això compensa”, afirma. Repassem amb una de les veus més influents del món educatiu l'inici de curs que tot just s'ha presentat aquest dimecres.

Ara que comença el curs, quins objectius tenen? Quines problemàtiques o reptes afronten?

El curs passat es va tancar el cicle de recuperació de les retallades, tot i que no va ser una recuperació total i s’han perdut molts drets pel camí. Ens vam plantejar situar sobre la taula una millora real de les condicions laborals del personal docent i del personal d’atenció educativa, que és clau per a l’escola inclusiva.  

La nostra feina està molt precaritzada. Hi ha un gran desgast professional i un abandonament de la professió molt preocupant. L’única manera d’aturar-ho és millorar les condicions: cal millorar sous, reduir el volum de feina i recuperar el prestigi i la valoració social de la nostra tasca. Ara mateix estem sobrecarregats i infrapagats.  

Portem més de 10 anys perdent poder adquisitiu, més d’un 20%. Hauríem de cobrar un 20-25% més, ja que fa dècades que els salaris no s’actualitzen. Som el professorat pitjor pagat de tot l’Estat i, en canvi, a Catalunya el cost de la vida és el més alt. Això provoca que moltes treballadores no puguin sostenir un lloguer a Barcelona, per exemple.

La nostra feina està molt precaritzada. Hi ha un gran desgast professional i un abandonament de la professió molt preocupant

Han estat crítiques amb l'organització dels centres escolars, perquè?

Les lleis educatives actuals fomenten un model de direccions vertical i autoritàri, trencant la democràcia als centres, i sovint es produeixen abusos.  A tot això s’hi afegeix la sobrecàrrega emocional i la manca de recursos als centres: la complexitat a les aules ha augmentat i falten recursos. Davant d’aquesta situació, nosaltres diem que cal centrar-se en les persones treballadores i, alhora, defensar una educació pública, de qualitat, en català i amb valors socials, de pau i igualtat.  

El nostre objectiu central és la millora de les condicions laborals del personal educatiu. Hem engegat una campanya, amb més d’11.000 signatures i 400 claustres adherits, i aquest curs iniciarem un cicle de mobilitzacions. No descartem convocar vaga. Demanem implicació activa del col·lectiu docent: com més siguem, més força tindrem.

També s'han posicionat sobre Palestina. Com tracten aquest tema des de l’educació?

Sí, ens hem posicionat clarament contra el genocidi a Gaza. No podem callar davant d’aquesta barbàrie. Hem fet campanyes de difusió, samarretes, missatges perquè a les escoles es parli del genocidi i els alumnes prenguin consciència. Els infants i adolescents han de ser conscients del que passa, per això els eduquem per tenir un esperit crític. Només així podran transformar el món.  

Però tenim un problema greu amb l’entrada dels missatges de l’extrema dreta entre els adolescents, que arriben a través de les xarxes socials. Ens trobem amb comportaments feixistes i antifeministes dins les aules, i és molt preocupant. Els docents hauríem de poder combatre-ho, però, l’administració, en comptes d’ajudar-nos, sovint ens limita. I això ens deixa sols davant d’una tasca molt difícil.

Tenim un problema greu amb l’entrada dels missatges de l’extrema dreta entre els adolescents, que arriben a través de les xarxes socials

Quina relació tenen actualment amb el Departament d’Educació?

La relació és complicada i ens costa arribar a acords. El problema principal és que el Govern no aposta realment per l’educació: la inversió és insuficient i, a més, es destina malament. A més, defensem que la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) s’ha de derogar i fer una nova llei amb base democràtica i que posi al centre les necessitats reals del país i de les persones treballadores. L’actual llei és neoliberal i fomenta la privatització i la precarietat. Per tant, la relació és de confrontació: a vegades aconseguim petits acords, però la distància política és molt gran.

I sobre les pantalles i els mòbils a les escoles que en pensen?

Sempre hem estat en desacord amb la introducció indiscriminada de pantalles, feta sense criteri pedagògic. L’entrada de pantalles va ser un error: es van gastar milions per afavorir les multinacionals, sense criteri pedagògic. Ara les retiren i és una incoherència total. Pel que fa als telèfons mòbils, celebrem que s’hagin limitat: generaven molts conflictes. Als centres on s’han prohibit, s’ha recuperat el contacte social entre l’alumnat, i això és molt positiu. Pel que fa a les pantalles a l’aula, poden ser útils però amb criteri i regulació, no com s’ha fet fins ara. No cal retirar-les totes, sinó regular-ne l’ús. Que els centres demanin el que necessiten i que s’eviti l’abús.