El nou rugir del vell orgull de Gràcia

No és aquest un estiu més als voltants del Nou Sardenya ni, per extensió, en aquests carrerons únics que converteixen la Vila de Gràcia en el barri més orgullós i encantat d'haver-se conegut de tots els que hi ha a Barcelona. Sembla que el vetust estadi encara ressona l'èxit de l'ascens a la nova Segona Divisió RFEF, que és una de les noves Segona B de futbol espanyol. Coses de la nomenclatura. A l'Europa, tothom camina encara amb un somriure generós. L'ascens històric a categoria estatal, anhelat durant lustres, va ser i es va viure com un somni primaveral complert. Una fita que torna a un històric a la palestra just abans de la temporada que desembocarà al 2022: centenari del Campionat de Catalunya guanyat al mateix Barça. Arqueologia futbolística.

L'Europa es prepara per al repte de defensar la plaça aconseguida en una categoria que serà exigent, amb noms com el mateix Numància de Sòria esperant un club humil i popular com els graciencs. És estiu de càlculs, pressupostos i d'una obsessió que és transversal a tots els estaments: aprofitar el rebuf de l'ascens. Fer valer el que fa diferent l'Europa.

"L'Europa és un símbol de Gràcia, que té una aurèola que el fa diferent i és aquest arrelament. L'afició sent molt seu el club i li ha donat sempre suport. La gent de Gràcia és l'Europa i el nostre millor aval per al temps que ara arrenca", explica Ramon Armengol, directiu social de l'entitat. És veritat que la dimensió popular de l'entitat i la seva afició són la clau de l'ADN del club, democràtic i que no té miraments. "Nosaltres tenim molt clar el que és ser l'Europa i també per això la nostra afició ens dona suport. No tenim por d'haver-nos posicionat nacional o políticament i seguirem sent el club arrelat i de la seva gent", remata Armengol.

En l'àrea social tenen com a gran objectiu apujar el llistó de socis i apropar el nombre de fidels als que es van tenir dècades enrere. Falta per veure com és el retorn de tot el públic a l'estadi, però part del pla de club per a la nova època passa per augmentar en algunes centenes l'actual mig miler de socis. Doblar-los seria el súmmum. Optimistes mai en falten a Gràcia.

Un futbol més pur

Gràcia s'ha reenganxat al seu Europa com es va veure en els partits decisius quan la comunió era evident, el fons dels Eskapulats semblava el d'una barra brava argentina i els colors del club van tenyir el barri. No li direm el Sankt Pauli català, però gairebé, a aquest club que veu com el públic tant jove com més gran recala de nou a la seva entitat de proximitat pel desencís amb el futbol més global. "Veiem com part de la massa social que recuperem és aquesta gent desencantada del futbol mercantilitzat, que busca alguna cosa més pura o romàntica, més d'abans i aquí troba l'Europa amb arrels clares i representatiu de les persones, el barri i la societat", raona el directiu. Aquest repetit "odi etern al futbol modern" pot estar retornant públic als equips de barri.

Un altre exemple més d'aquest reenganxament es troba en l'equip femení. Expliquen que el públic de l'Europa és reconegut fins i tot entre rivals, que agraeixen el caliu propi del Sardenya en unes categories que caminen més aviat escasses de públic. Aquí també el consell directiu vol apostar fort. El boom del futbol femení també ha reverberat a Gràcia.

Herois a Gràcia n'hi ha, pocs com Àlex Cano, el capità del primer equip masculí. Aquest avisa que "vam fer història amb un club històric i ara anem a per la nova divisió amb la mateixa actitud: mirar cap amunt i no posar-se límits: la plantilla vol anar a màxims". Cano explica que "jugar amb la samarreta de l'Europa és especial perquè notes que representes molta gent que estima el club i et dona el teu suport". El fet diferencial és clar i és "l'orgull de ser de l'Europa i no del Barça, l'Espanyol o el Madrid: ets de Gràcia i ets de l'Europa a molta honra", concreta el capità.

Altres clubs històrics, com gairebé tots els que porten el nom d'alguna antiga vila de les que Barcelona va engolir, diran que hi ha més Europes i diran la veritat. La clau aquí està en veure quins històrics poden mantenir el pols sent fidels a la seva manera de ser i fer. Cada diumenge de futbol, a Gràcia, l'any vinent es viurà una festa. Diuen que amb un públic així part de la feina està feta: l'Europa no vol ser un club ascensor. Avís a rivals i navegants.