Público
Público

Nous ajuntaments Colau, reelegida alcaldessa de Barcelona amb els vots de Manuel Valls i amb protestes de l'independentisme

La líder de Barcelona en Comú comença el seu segon mandat sense l'ambient festiu de 2015. Reconeix la incomoditat que li generen els vots de l'exprimer ministre francès. Els independentistes omplen la plaça Sant Jaume de banderes estelades i converteixen un pres polític com Quim Forn en el regidor més aplaudit.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Colau, després de ser reelegida alcaldessa. EFE / Quique García

Ada Colau ha estat reelegida alcaldessa de Barcelona. Sense sorpreses d’última hora, Barcelona en Comú ha rebut els vots del PSC i tres regidors de Barcelona pel Canvi – Ciutadans (el grup que lidera Manuel Valls), assolint una majoria de 21 regidors (sobre 41). Malgrat certes especulacions sobre la possibilitat d’un canvi d’opinió o la hipòtesi que algun regidor díscol mostrés la seva disconformitat amb rebre els vots de Manel Valls, la votació no s’ha sortit del guió. El pacte incipient amb el PSC s’ha visualitzat obertament i Valls ha complert la seva paraula, oferint el seu propi vot i els dels altres dos regidors del grup -l'exministre Celestino Corbacho i Eva Parera- que no són militants de Cs. Colau obre així una segona legislatura que s’allargarà fins 2023.

L’alcaldessa ha posat en valor l’entente amb els socialistes. Però especialment, s’ha justificat per la polèmica sobre els vots de Manel Valls. “Li agraeixo els vots. Ara bé, no els hem anat a buscar. I no hem amagat que ens incomodaven”. De fet, ha reconegut que no és la forma en la que li hauria agradat arribar a l’alcaldia. L’alcaldesa també ha lamentat no haver poder constituir un govern tripartit, juntament amb ERC i PSC. De fet, aquesta ha estat la fórmula que els Comuns han defensat des de l’endemà de la nit electoral. “A altres llocs del territori sí que ha estat possible”, ha recordat.

“Ni independentista ni anti-independentista”

Colau tampoc ha obviat el procés. “Ens diuen equidistants. Però en absolut ens sentim neutrals. Ara bé, no seré en cap cas ni alcaldessa independentista ni anti-independentista”. Però si aquest ha estat el límit que ha marcat a l’independentisme, també li ha fet evidents clucades d’ull. Ha anunciat que tornarà a penjar el llaç groc a la façana de l’Ajuntament i ha insistit que les càrregues policials de l’1 d’octubre als col·legis barcelonins no poden quedar impunes.

L'alcaldessa ha fet un discurs d’investidura marcadament més breu que el de 2015, quan va intervenir durant uns 50 minuts. Avui ha tot just ha estat la meitat del temps. Poc abans d’acabar, Colau no ha pogut reprimir les llàgrimes, quan ha agraït a la seva família el suport rebut.

Protesta a plaça Sant Jaume

Donat que la investidura ha seguit les passes previstes, la temperatura ambient s’ha traslladat fora del Saló de Cent. Concretament, a la plaça Sant Jaume. Lluny queda la plàcida tarda del 13 de juny de 2015, quan centenars de simpatitzants dels Comuns van omplir el carrer per celebrar la conquesta de l’Ajuntament (amb confeti inclòs). Avui, en canvi, l’agra brega d’aquestes darreres dues setmanes entre ERC i BeC s’ha plasmat al carrer.

Centenars de simpatitzants independentistes han pres Sant Jaume i l’han omplert de color groc, tant dels llaços com dels cartells en defensa dels polítics catalans empresonats. Malgrat que les bases dels Comuns també estaven convocades a assistir a la investidura de la seva líder, han estat en clara inferioritat numèrica. Només una bandera republicana sobresurtia en la marea d’estelades.

De fet, ha estat difícil diferenciar quins eren els manifestants pro Colau, que han tingut un perfil baix i no han mostrat l’eufòria de 2015. Sí que ha comparegut un grup de bombers, en demanda de millores laborals. També s’han vist pancartes en favor de les escoles públiques de la ciutat i de tendència anarquista. Entre els manifestants es trobava Jordi Magrinyà, numero 2 de la llista de la CUP el 26-M, que ha quedat fora del Consistori i avui no ha recollit l’acta de regidor. “Tornarem al 2023”, han dit aquests darrers dies.

Independentistes concentrats a la plaça Sant Jaume durant el ple de constitució de l'Ajuntament. EFE / Susanna Sáez

El pres Quim Forn, el més aplaudit

El gruix dels manifestants han xiulat els discursos de Josep Bou (PP), Manuel Valls (Ciutadans), Jaume Collboni (PSC) i Ada Colau (BeC). Per contra, han aplaudit les intervencions dels líders independentistes. Però especialment la del portaveu de Junts per Catalunya i pres polític, Quim Forn, qui també ha rebut llargs aplaudiments a la sala de Plens del consistori. També paraules de solidaritat en boca d’alguns portaveus municipals, com és el cas de Joan Subirats (BeC), posant èmfasi en l’anomalia democràtica que suposa que Forn hagi hagut de tornar a la presó immediatament després d’acabar el Ple. De fet, els regidors dels Comuns han aplaudit la intervenció de Forn, tot i estar a les antípodes polítiques de l’espai postconvergent.

Al Ple també s’hi ha viscut una petita guerra de càntics entre simpatitzants dels comuns i dels independentistes (numèricament més aviat empatats, a diferència de a la plaça). I un estira i arronsa en els discursos de jurament de l’acta de regidor. La fórmula emprada pels regidors d’ERC ha fet referència a la defensa dels “drets, llibertats i justícia social”. Junts per Catalunya ha estat qui més ha reforçat el simbolisme al Procés, fent referència al mandat de l’1 d’octubre, a la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats. Els comuns han apostat per referències als “veïns i veïnes” de Barcelona, juntament amb una miscel·lània de referències sectorials: Subirats als béns comuns, Lucia Martin a l’habitatge, Ada Colau al feminisme... El PSC s’ha limitat a prometre el càrrec, amb una escassa frase. Mentre que el popular Josep Bou ha llançat un “lo juro” tant audible que més semblava un crit.

Posteriorment, s’ha queixat de les fórmules emprades per independentistes i comuns, tot al·legant que no s’ajustaven a dret. Entre els absents a les cadires de regidors es trobaven Jaume Asens ni Gerardo Pisarello, ara diputats al Congrés espanyol.