Nous informes científics confirmen la presència continuada de compostos cancerígens al Camp de Tarragona

Tres informes recents, elaborats per la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB), han analitzat l'impacte de la contaminació industrial al Camp de Tarragona des d'una perspectiva analítica, toxicològica i jurídica. Les investigacions, impulsades per la Plataforma Cel Net, constaten la presència de compostos químics "altament tòxics" com el benzè i l'1,3-butadiè, reconeguts com a cancerígens segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i alerten sobre la manca de mesures reguladores efectives. 

L'1,3-butadiè és una substància que no està regulada pel que fa a les immissions -les concentracions en punts concrets del territori-, tot i superar en diverses ocasions el valor màxim de referència de 2 micrograms per metre cúbic anuals adoptat per la mateixa indústria. Sobretot a les localitats pròximes al polígon nord de Tarragona, on opera Repsol, com el Morell, Constantí, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelfí.

La UPC ha fet un seguiment de la presència d'aquesta mena de substàncies tòxiques des de l'any 2012 a partir d'estudis sobre la qualitat de l'aire en aquests municipis. El nou informe confirma que aquests territoris pateixen "episodis recurrents" de contaminació de benzè i d’1,3-butadiè. Són episodis que es produeixen de manera puntual però repetida, i sovint van associats a molèsties per olors. 

La persistència d'aquestes emissions sense intervenció constitueix una greu amenaça per a la salut i vulnera el dret a respirar un aire net

Segons la plataforma, no es tracta de sospites, sinó de dades científiques contrastades: "Fa més d’una dècada que els estudis indiquen que la població està exposada de manera continuada a substàncies perilloses. La persistència d'aquestes emissions sense intervenció constitueix una greu amenaça per a la salut i vulnera el dret a respirar un aire net". 

Dèficit normatiu i impunitat

Els informes, als quals ha tingut accés Públic, assenyalen que la legislació actual és "insuficient". La normativa vigent només contempla mitjanes anuals, cosa que dilueix l'impacte real de les emissions i permet que episodis greus de contaminació quedin sense sanció. L'informe toxicològic de la URV proposa establir nous límits reguladors basats en períodes més curts i enfocats en els compostos més perillosos, incloent benzè, 1,3-butadiè i òxid d'etilè, aquest últim sense regulació actual.

L'informe toxicològic de la URV proposa establir nous límits reguladors basats en períodes més curts i enfocats en els compostos més perillosos

Els estudis també recorden que la Generalitat disposa del "marc jurídic necessari per actuar immediatament". Segons la plataforma, la futura Llei Catalana de Qualitat Atmosfèrica podria permetre revisar les autoritzacions ambientals de les empreses industrials i incorporar límits puntuals i anuals per controlar les emissions: "La informació existeix, els estudis estan disponibles i les solucions són tècnicament viables. No actuar significaria perpetuar un risc per a la població i una injustícia ambiental per al territori".

"Aquesta no és una qüestió de voluntat política, sinó d’evidència científica i responsabilitat institucional", defensa Cel Net. La plataforma insisteix que la informació ja és pública i que els estudis estan a disposició de les autoritats: "No actuar significaria perpetuar una situació de risc per a la població i d’injustícia ambiental per al territori", assenyala la plataforma. 

Adrià Pallejà, portaveu de la plataforma Cel Net, assegura en declaracions a Públic que els nous equips adquirits per a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) "continuen sense funcionar per manca de personal tècnic". "Aquesta inacció posa en dubte el compromís del govern amb la salut pública i la transparència en la gestió de la qualitat de l'aire", denuncia Cel Net, que asseguren que els informes "marquen un punt d'inflexió": "L'exposició deixa de ser una qüestió de desconeixement per passar a ser un problema de falta d’actuació".

La plataforma i els experts afirmen que els informes són imprescindibles per entendre la realitat ambiental del Camp de Tarragona i per definir les polítiques necessàries per revertir la situació.