Público
Público

Nova campanya de la fruita amb més d'un centenar de temporers dormint al carrer

La temporada de collita de la fruita a les terres de Lleida arrenca amb unes 2.000 persones treballant en condició de sense sostre. "Alguns d'ells treballen sense documentació o amb els papers d'un altre"

Publicidad
Media: 5
Votos: 2

Assentament a Corbins (Segrià), on dormen cada nit una vintena de temporers en condicions precàries. / MM.

En Lansana és un jove de 20 anys, nascut a Gàmbia, que ha arribat a Corbins (Segrià) buscant una vida millor. Viu a l'entrada de la població en un cobert metàl·lic,sense aigua ni llum, que acull cada nit una vintena de temporers que treballen a la fruita. Alguns d'ells tenen sort perquè poden treballar, en Lansana encara no ho ha pogut fer cap dia perquè acaba d'arribar. "Jo m'assec a la plaça i els pagesos ens vénen a buscar. És el tercer any que vinc a Corbins i cada estiu puc treballar entre un mes o dos" explica el jove gambià mentre recull una samarreta estesa en un estenedor improvisat al campament on habita. El cobert no té les condicions de salubritat desitjables i compta amb alguns matalassos amagats dins del cobert i algunes fustes que fan de taula i cuina improvisada. Als peus dels "llits" només hi trobem algunes xancletes desgastades fins a dir prou i ampolles d'aigua mig buides per calmar la calor nocturna.

De la mateixa manera que en Lansana, ho han fet tants altres immigrants que des de principis del mes de juny arriben aquí sense contracte ni permís de treball. Ja fa anys que desenes de temporers s'amunteguen en altres assentaments del Segrià, com ara els de la Granja d'Escarp, els Alamús o Vilanova de la Barca. Ningú no s'atreveix a donar-ne una xifra exacta, però sumats al prop d'un centenar que dormen pels carrers de Lleida, el nombre de persones que fan la temporada en condició de sense sostre superaria de llarg les 2.000, un 10% del total dels entre 23.000 i 28.000 temporers que es calcula que arriben a Ponent.

Entre les persones que dormen als assentaments o als carrers els perfils varien una mica. La Irene Vilella és tècnic de Creu Roja Lleida i es dedica assistir persones als assentaments de la zona del Segrià. En concret a Corbins, Vilanova de la Barca i els Alamús, on, sumats, hi poden arribar a viure més de 50 persones. La majoria són homes de mitjana edat, provinents de Senegal, Ghana i Mali. "Alguns d'ells treballen sense documentació o amb els papers d'un altre", diu Vilella, que detalla que "el 30% dels que viuen als camps vénen amb feina emparaulada, i la resta no". Enguany la collita promet ser bona i per tant, els temporers tenen l'esperança d'acabar treballant.

Però l'altre perfil que tenim a Ponent és el dels temporers que van a l'alberg de Lleida. De nou, homes. Ara, la majoria amb papers, provinents del Senegal, majoritàriament, però també malians i magrebins que pocs cops disposen d'un contracte de tres mesos. "Sovint són de dues setmanes i passen uns dies entre un contracte i l'altre", detalla la tècnic de Creu Roja Lleida. Un d'ells és l'Ahmed, provinent de Ghana, que mentre parla amb nosaltres només està pendent de poder carregar la bateria del seu telèfon mòbil als endolls que ofereix l'oficina única d'atenció social, i que reconeix que no té papers per poder treballar.

Interior d'un assentament a Corbins (Segrià), on dormen cada nit una vintena de temporers en condicions precàries. / MM.

Necessitat d'allotjament per als treballadors de la fruita

Ja a finals dels 90, els sindicats de pagesos lleidatans van pressionar els ajuntaments perquè obrissin una línia d'albergs que poguessin acollir els treballadors que arribaven a fer la temporada. L'aparició d'aquests espais va anar suportada d'una via de subvenció per part dels diferents nivells de laAdministració pública que permetien mantenir els espais. Aquesta via, però, es va estroncar el 2010 amb l'arribada de la crisi i molts van plegar. A Lleida, fins fa quatre anys no hi havia una oficina única d'atenció al temporer. Només l'alberg Jericó, que a banda d'acollir temporers també fa d'alberg per a persones sense llar durant la resta de l'any.

Des de començaments de junys, l'oficina atén unes 14 persones de mitjana diària. També s'han fet 592 allotjaments a l'alberg Jericó, amb una mitjana diària de 33 persones allotjades des del servei. No obstant des de la Paeria també tenen detectades més de 50 persones que dormen al carrer, sobretot al costat de l'allotjament de Jericó i a la seu dels Castellers de Lleida. El tinent d'alcalde Xavier Rodamilans ha afegit que "cal mantenir atenció, serveis i recursos perquè ningú dormi al carrer". El que és important, ha remarcat Rodamilans, "és observar els casos de major vulnerabilitat i seguir treballant en xarxa".

Picabaralla política per la gestió dels temporers

Recentment, la Crida-CUP de Lleida assegurava que s'havia dut a terme una ''acció coordinada'' entre la Guàrdia Urbana i l'empresa Ilnet, concessionària de neteja de Lleida, a l'entorn del pavelló 3 dels Camps Elisis on hi ha l'Oficina Única de Temporers de la Paeria, en què a més de netejar l'entorn s'haurien endut pertinences com matalassos i cartrons que utilitzen per pernoctar en aquest espai els temporers. Un fet que l'ajuntament ha negat dient que als que dormien al ras se'ls ha ofert ajuda humanitària, segons els recursos que disposa en el projecte d'atenció als temporers.

L'Ajuntament insisteix que està oferint el servei d'atenció i acolliment als temporers amb normalitat des de l'inici de la campanya i ofereix les quatre nits d'allotjament establertes.