Torna a brotar el conflicte en l’horta catalana. I és que la construcció d’una nova nau a Mercabarna, destinada exclusivament a distribuir aliments ‘ecològics’, ha desencadenat el temor a que desestabilitzi el fràgil ecosistema pagès de Catalunya. Els crítics, concretament, apunten que l’atracció de noves empreses majoristes comportarà importacions massives d’aliments d’altres comunitats autònomes i països globals. I conseqüentment, podria enfonsar els preus del mercat.

Olivier Chantry, pagès del Baix Llobregat i membre d’Unió de Pagesos, explica que Mercabarna es troba dins la coneguda com ‘autopista de l’alimentació’, que connecta el Marroc amb països com França i Alemanya. “Quan el mercat francès o alemany s’omple, els tràilers aturen a Barcelona i rebenten el mercat”, assegura. El seu company Ferran Berenguer, responsable del sector d’agricultura i ramaderia ecològica de la Unió de Pagesos, afegeix: “Efectivament, Barcelona està molt ben connectada. Podrien arribar tones i tones de fora. I quan hi ha excedents, els preus baixen moltíssim”.

Des de la direcció de Mercabarna, però, apunten que les regles de lliure mercat no permeten aturar l’arribada de producció externa. Segons el director general de Mercabarna, Josep Tejedo, no poden regular les exportacions: “Si no, vindria la Comissió Nacional de la Competència”. I afegeix: “Mercabarna és un mer gestor dels locals, és com si ens encarreguéssim de l’administració d’un edifici de pisos de lloguer”. Així que apunta que, en tot cas, les competències en polítiques agràries estan a la teulada del Departament d’Agricultura de la generalitat i del Ministeri del ram en l'àmbit estatal.

A més a més, Tejedo s’aferra a l’argument dels pagesos per donar-li la volta: “Catalunya envia el 70% de la fruita dolça a exportació. De fet, la proporció import-export està a 8 a 1. Per tant, què deuen pensar a França del producte català?

A quants quilòmetres acaba la proximitat?

Tanmateix, el quid de l’assumpte no radica en termes xovinistes, d'acord amb l’eix producte “d’aquí o de fora”. Si no en la mateixa concepció del que significa un producte ecològic. “Per norma, han de ser de proximitat. Però hi ha empreses que venen l’arc mediterrani com si fos proximitat”, argumenta Olivier Chantry. A més a més, han d’evitar al màxim els intermediaris, promovent la venda directa i els circuits curts de distribució. És allò que s’anomena com una economia autocentrada.

En canvi, fomentant la compra-venda de mercaderies a escala global, es podria crear una “competència salvatge” que fa passar pena a la pagesia local. “El mercat s’inundarà amb aliments low cost. I per tant, de baixa qualitat”, argumenta Marc Montlló, activista agroecològic i un dels impulsors de la cooperativa de consum l’Egarenca, una ecobotiga ubicada a Terrassa. Però no només és que siguin més barats, sinó que paral·lelament desvirtua la distinció ‘eco’.

Les diferències radiquen fins i tot en la nomenclatura que utilitza cadascú. Mercabarna ha batejat la nova nau com Biomarket, optant així pel mot ‘bio’ (el qual està més associat als productes de venda als supermercats). La pagesia local, en canvi es refereix a producció ecològica, que sovint s’escurça a ‘eco’. No és una diferència intranscendent: A la categoria ‘bio’ se li atribueix un aliment sense químics i bo per a la salut individual. Per tant, es tracta d’un aliment que té per principal virtut que és bo “pel meu cos”. En canvi, la categoria ‘eco’, no es limita a prohibir l’ús de pesticides i similars. També ha de complir criteris socials i ambientals.

Diferències entre ‘bio’ i ‘eco’

Posem per exemple una pinya ‘bio’ de Costa Rica. I analitzem la seva traçabilitat. En primer lloc, és un aliment anomenat ‘quilomètric’: s’ha cultivat a milers de quilòmetres de distància i el seu transport fins a Catalunya té una petjada ecològica, a causa de la contaminació que genera sigui via aèria o (en molt menor mesura) via marítima. En segon lloc, si consumim la pinya a l’hivern, estem menjant un aliment fora de la seva temporada natural. I que, per tant, poc té a veure amb consideracions ‘bio’ o ‘eco’. En tercer lloc, cal veure qui l’ha cultivat i en quines condicions laborals. S’han denunciat productes ‘bio’ produïts amb mà d’obra infantil i per masses treballadores en condicions de misèria.

Així ho creu Manel Cunill, president del Parc Agrari de Sabadell, que aglutina múltiples pagesos del Vallès Occidental. “Potser li poden dir ‘eco’, però està clar que no és un aliment agroecològic. No es limita a evitar que tingui químics, sinó que ha de ser una producció responsable. Amb l’entorn natural, amb els treballadors... Si no, acaba convertint-se en una estratègia de venda”.

De fet, la crítica dels pagesos de ‘producció ecològica’ és que exemples com Biomarket estan reproduint el model agro-exportador de la ‘producció convencional’ (no ecològica). “Es basa a produir molt i de forma intensiva; així que acabes tenint poc pagesos, davant grans empreses d’explotació”, creu Montlló. Alhora, Chantry, des del Baix Llobregat, afegeix: “Nosaltres fem venda directa a eco-botigues, a les cistelles de cooperatives de consum, etc. I amb aquest nou estil, copiem el pitjor de l’agricultura convencional i l’apliquem a l’ecològica”.

Empreses majoristes o cooperatives de pagesos?

La nova nau, que tindrà una superfície de 8.900 metres quadrats, està actualment en obres. La direcció de Mercabana confirma que les obres estaran enllestides el primer trimestre de 2020 i que abans de l’estiu es posarà en marxa. L’espai es reparteix entre 20 parades per a empreses majoristes (la majoria de fruites i verdures, tot i que també per a carn i altres productes) i 2 parades reservades als productors directes (en forma de cooperativa de pagesos). A més a més, hi haurà unes marquesines per tal que, cada dia, fins a 8 pagesos puguin fer-hi venda directa.

Aquesta composició de les parades, de fet, també ha estat fruit de divisió entre Mercabarna i Unió de Pagesos. Segons Ferran Berenguer, no és cert que s’afavoreixi el pagès local. “Amb 8 marquesines no es dóna cobertura a tota l’oferta. A més a més, no ens posen càmeres refrigeradores ni altres necessitats d’infraestructura”.

Però el director general de Mercabarna, Josep Tejedo, rebat les queixes: “Hem dissenyat un edifici modular, de forma que si en el futur canvien les necessitats, es podrà reorganitzar l’espai i augmentar o disminuir la proporció de cada categoria”. A més a més, assegura que les marquesines de venda directa han guanyat molt d’espai i protagonisme en comparació amb la nau de convencional. Mentre que al nou pavelló eco representen el 29% (8 de 28), fins ara representaven el 9% (40 de 440). “És una reserva d’espai considerable”, creu Tejedo, qui també apunta que tant la venda directa com les cooperatives paguen una quota menor a la dels majoristes. 

Amb la posada en marxa de Biomarket, abans de l’estiu de 2020, s’estrenarà la primera nau d’aquestes condicions a l’Estat espanyol: agrupades en un únic pavelló, concentrant així el seu sector i guanyant visibilitat i referencialitat. I seguiran l’exemple de l’únic cas ja existent a Europa: la nau de distribució ‘eco’ de París. Barcelona serà, doncs, la segona ciutat europea que emprèn aquest camí.