Público
Público
Únete a nosotros

NOVA RURALITAT Frenar la despoblació al món rural, nou repte del Govern valencià

El Botànic posa al centre de la seva acció de govern les polítiques contra la despoblació de les zones rurals. Els experts  creuen necessari legislar tenint presents les particularitats de les àrees de l'interior i actuar amb esperit transversal.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Fanzara (l'Alt Millars), 276 habitantes./ Hèctor Serra

Cessió d'habitatges buits a famílies que demanen lloguer social a canvi de la seva rehabilitació. La proposta prové del vicepresident segon del Consell i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, qui va expressar fa unes setmanes que estava treballant al costat dels ajuntaments valencians en la confecció d'un inventari amb aquest objectiu.

Dalmau, que va anunciar a més la creació d'una pàgina web on centralitzar les ofertes d'habitatges disponibles per compra o lloguer, creu que la mesura ajudarà sens dubte a estimular el mercat immobiliari a les zones rurals del País Valencià.

Aquesta no és, no obstant això, una acció aïllada en matèria de lluita contra la despoblació rural. Des del mes de juliol passat, el govern del Botànic, pressionat per les demandes socials de diferents col·lectius, s'ha proposat implementar una Agenda Valenciana Antidespoblació, a través d'una acció coordinada entre diferents Conselleries, Diputacions i municipis.

La Generalitat té previst instal·lar caixers bancaris per  reduir l'exclusió financera a uns 200 municipis

L'impuls d'aquesta Agenda s'ha encomanat a l'acabada de crear Direcció General Antidespoblación, dirigida per la socialista Jeanette Segarra, que va ser alcaldessa de Llutxent durant més d'una dècada. Entre els principals compromisos assumits es troba l'encàrrec a les universitats valencianes d'un estudi que serveixi de base per a possibles modificacions normatives en favor d'incentius fiscals i territorials a les zones de l'interior. L'objectiu a llarg termini seria, doncs, aconseguir que augmenti el nombre de persones que fixen el seu projecte de vida en l'àmbit rural.

Algunes de les accions més notables sobre aquest tema ja s'han posat en marxa. La Generalitat té previst instal·lar caixers bancaris a fins a 120 municipis i pedanies que no disposen actualment d'aquests serveis. La mesura persegueix reduir l'exclusió financera que pateixen uns 200 municipis valencians i que minva la qualitat de vida dels seus habitants.

Fanzara (l'Alt Millars), 276 habitantes./ Hèctor Serra

En total, el Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) calcula que des del 2007 gairebé un tres per cent dels valencians ha perdut l'accés a una sucursal bancària en el seu municipi, la qual cosa justifica que el Consell destini 7,4 milions d'euros en la licitació del contracte que ha de permetre la ubicació d'aquests caixers a diferents punts del territori. Pel que fa referència a polítiques de foment d'ocupació, el secretari autonòmic d'ocupació, Enric Nomdedéu, ha fet saber en dies recents que impulsarà una nova convocatòria del Programa d'Iniciativa Social destinat a la contractació d'aturats de llarga durada en aquells municipis considerats en risc de despoblació.

"No fan falta pal·liatius quan es podria solucionar  d'arrel legislant amb mesures de discriminació positiva", afirma Xavi Ginés

Malgrat aquesta bateria de mesures, entitats socials com el Fòrum per la Nova Ruralitat expressen que no són suficients. Aquest col·lectiu, format per més de cent professionals pertanyents al món rural, va presentar el mes de juny passat un informe a la Mesa de les Corts en el qual defensaven urgència i transversalitat en l'acció contra la despoblació. Xavi Ginés, un dels seus membres, agraeix les mesures implementades pel Consell però creu que es tracta de polítiques pal·liatives, que no permeten fer front al problema des de la seva arrel. I afegeix: "No s'acaba d'entendre que el problema real no és una qüestió d'infraestructures o de dotacions, sinó que és un problema polític". Ginés incideix que les mesures implementades des de l'administració no tenen en compte les especificitats del món rural i aposta per legislar admetent la dualitat ruralitat-urbanitat.

Des del Fòrum veuen amb sorpresa que a municipis com Benlloc, a trenta quilòmetres de Castelló de la Plana, no tinguin servei d'hospitalització domiciliària i, en canvi, sí que existeixi a la capital de la Plana. La racionalitat econòmica amb que es tracen les polítiques obliga a replantejar-se el model actual de legislació i a redactar les lleis tenint en compte adaptacions a les diferents realitats del territori.

"No fan falta pal·liatius quan es podria solucionar d'arrel legislant amb mesures de discriminació positiva". conclou Ginés, que recorda, a més, que els governs han de ser conscients que el primer problema que té la ruralitat és el de les seves pròpies polítiques.

Incendis i ruralitat

La Colònia de Santa Eulàlia, una pedania que depèn administrativament de Villena i de Saix, a la comarca de L’Alt Vinalopó, es troba en venda per 980.000 euros. Colònia agrícola des de mitjans del segle XIX, i amb un reconegut patrimoni arquitectònic, actualment es troba mig abandonada a causa de la gradual despoblació i de la inacció administrativa. Aquesta pedania és famosa per haver servit de plató a la cèlebre sèrie valenciana L’Alqueria Blanca, que va aconseguir grans resultats d'audiència en la seva emissió a la televisió pública. S'estima que, en els darrers seixanta anys, al voltant de 500 nuclis de població han estat completament abandonats en territori valencià.

Avui dia a l'interior del País Valencià un total de 72.000 persones habiten zones amb una densitat de població de menys de 20 habitants per quilòmetre quadrat. Dit d'una altra manera: 71 municipis valencians es troben en risc sever de despoblació ja que disposen de menys de vuit habitants per quilòmetre quadrat, segons criteris de la Unió Europea. Dels 542 municipis de tota la geografia valenciana, un total de 215 compten amb una població de menys de mil habitants, essent el percentatge de persones dependents del 60% en tots ells. La demarcació de Castelló és la més afectada ja que presenta 86 municipis amb menys de mil habitants sobre un total de 135. En ella s'hi troba Castell de Cabres, la localitat amb menys població del País Valencià, actualment amb menys de vint habitants.

La colònia de Santa Eulàlia. / Enrique Íñiguez Rodríguez

Entre les múltiples conseqüències que genera la despoblació de les àrees rurals, els experts destaquen sovint la relació directa d'aquests processos amb els incendis. L'abandonament de camps per part de joves que es veuen obligats a deixar el sector primari i a buscar oportunitats laborals a la ciutat, es tradueix en un augment de la vegetació que acaba per convertir el que tradicionalment servia de tallafocs en un element expansiu de les flames. Alguna cosa que explica, en part, el creixement de l'abast dels incendis forestals al territori valencià.

Desmitificación i esperança

"Una de les coses contra les quals lluitem és contra el tòpic que la ruralitat és vellesa, decrepitud i rusticitat. En la ruralitat hi ha joves i professionals, però mediàticament es dóna una imatge d'ella molt negativa". Xavi Ginés està convençut que el mite del món rural com quelcom acabat i precari no fa justícia a la realitat. De fet, subratlla que l'escola rural ofereix en termes generals una excel·lència envejable durant l'etapa primària, i recorda que l'atenció primària de la sanitat rural és excel·lent si es té en compte que les cites són ateses el mateix dia que se sol·liciten.

"En la ruralitat hi ha joves i professionals, però mediàticament es dóna una imatge d'ella molt negativa"

Les crítiques, òbviament, se centren en denunciar que el sistema hospitalari s'ha concentrat històricament a la costa i a les grans capitals. d'acord amb criteris geo-demogràfics. Es dóna així mateix una tendència a construir grans infraestructures hospitalàries en les quals es concentren tots els serveis, com La Fe a València, en comptes de repartir-los a diferents centres comarcals.

Safreig a Carrícola (Vall d'Albaida), 93 habitantes. / Hèctor Serra

A la pregunta de si la ruralitat té futur, Ginés respon que, encara que tot sembla indicar que la tendència a nivell global és la concentració de la població a grans ciutats, es noten canvis importants en els darrers temps, especialment per part de molts joves que decideixen quedar-se al poble per realitzar activitats relacionades amb les indústries culturals, el disseny o l'art. "Fins ara s'havia naturalitzat que el jove intel·lectualment cultivat marxava del poble a la ciutat, però ara es veuen moviments de resistència", expressa afegint que tot dependrà en última instància de les polítiques que s'apliquin. A pesar que a vegades és impossible quedar-se a treballar per falta de guarderies o escola infantil, als pobles mínimament dotats s'aprecia una tendència dels joves autòctons a quedar-se allà, la qual cosa resulta esperançadora per aquells que veuen en la ruralitat un valor a protegir.