"Bon home". "Fervent europeista". "Representant de tots". Així el descriuen els qui el coneixien. Europa ha clarejat aquest dimarts amb la notícia de la mort de David Sassoli, president de l'Eurocambra, als 65 anys al seu país natal. L'italià arrossegava problemes de salut des de feia mesos. Una pneumònia el va mantenir allunyat del seu faristol del Parlament Europeu. I després de dues setmanes ingressat a l'hospital d'Aviano, el portaveu ha confirmat aquesta matinada la notícia del seu traspàs. L'italià és el primer president del Ple que mor en l'exercici de les seves funcions. Li quedaven escassos dies per culminar el mandat.

Sassoli va ser una persona discreta. Encara que era popularment conegut a Itàlia, on va desenvolupar una reeixida carrera com a periodista. El socialdemòcrata va aconseguir la batuta de l'Eurocambra gairebé per accident i sorpresa el 2019. Els socialistes espanyols, liderats per Iratxe García Pérez, van impulsar el seu ascens. Però la relació entre tots dos es va refredar poc després per l'afer Puigdemont.

Els de Pedro Sánchez no van veure amb bons ulls que accedís a facilitar l'escó a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí després de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). Amb qui sí que va mantenir la sintonia fins al final va ser amb Pablo Iglesias, amb qui es va reunir diverses vegades, quan el d'Unidas Podemos era vicepresident del Govern espanyol. A més d'intercanviar missatges per Twitter, els dos polítics d'esquerres van convergir en la necessitat de "posar fi al cicle d'austeritat neoliberal" i plantar cara a l'extrema dreta que es consolida al Vell Continent. El mateix país transalpí s'havia convertit en el primer país fundador de la UE amb un Govern antieuropeista i populista (conformat pel Moviment 5 Estrelles i la Lliga Nord).

El florentí sumava una dècada com a eurodiputat per part del Partit Democràtic, amb un petit parèntesi el 2012, quan es va postular sense èxit per a l'alcaldia de Roma. A la passada legislatura comunitària ja havia ostentat el càrrec de vicepresident. El seu llegat a les pàgines de la història europea portarà escrita la virtut del consens. Va ser un home afable, un periodista compromès, un socialista catòlic i un president d'unitat.

De fet, un dels comiats més calorosos ha arribat de mà de la conservadora Roberta Metsola. La maltesa del Partit Popular és, a més, la persona cridada a assumir el seu lloc tan aviat com la setmana que ve. "Tinc el cor trencat. Europa ha perdut un líder. Jo he perdut un amic i la democràcia ha perdut algú enorme. Sassoli va dedicar tota la seva vida a fer-ne un món millor i més just", ha assenyalat a través de Twitter. El canvi de cadires a la Presidència de l'Eurocambra ja estava prevista abans de la fatídica notícia.

Defensa dels drets socials

David Sassoli es va convertir el 2019 en president del Parlament Europeu amb la intenció de fer front al "virus" del nacionalisme. Però ha estat un altre patogen el que ha marcat la seva legislatura. Ha liderat la cambra en un dels moments més complicats de la història del projecte europeu. A causa de la pandèmia de Covid-19, la institució legislativa va haver d'adaptar en temps rècord el sistema per permetre el funcionament dels plens, els debats i les votacions en remot de 705 eurodiputats. "Va fer possible que una institució de 27 països amb 27 situacions sanitàries no tanqués. Un dels últims cavallers de la política", descriu Esteban González Pons, eurodiputat del Partit Popular.

Durant aquests poc més de dos anys, ha destacat per la defensa dels drets socials i d'una política migratòria més humana plantant cara als postulats xenòfobs de la ultradreta. Les paraules de solidaritat, els seus missatges pro-drets humans i a favor dels més vulnerables han format part del seu ADN.

Personalitat institucional; europeista de convicció

De tarannà prudent i elegant, es va mantenir allunyat de les polèmiques que sí que van tacar el seu antecessor, el també italià Antonio Tajani. Era un home d'Estat europeu, més que un llop polític, qualitats que li van valer per comandar la cambra més heterogènia del globus en un dels temps més convulsos i divisoris de les darreres dècades.

Sassoli ha vist com la seva càmera ha liderat la posada en marxa del Fons de Recuperació post-pandèmia més ambiciós de la història i ha vist néixer el passaport Covid, imprescindible avui en el dia a dia dels europeus. Durant el període de confinament decretat arran de la crisi sanitària, va convertir les instal·lacions del Parlament en un sostre per a les persones sense llar i els fogons de la cuina en un plat calent per a persones amb pocs recursos.

La seva herència deixa també un ferri suport a l'Estat de Dret davant dels atacs de països com Hongria, Polònia o Eslovènia i davant la tebiesa de les seves institucions germanes, la Comissió i el Consell Europeu. Sassoli ha fet pinya amb els seus eurodiputats davant els atacs de Janez Jansa, el líder populista eslovè que va ostentar l'anterior presidència de la UE, i davant les sancions imposades a una desena d'europarlamentaris pel Govern xinès. Aquestes resistències en nom dels valors i drets europeus fonamentals han estat respostes amb atacs paral·lels fora de la UE. Rússia el va sancionar sense poder entrar al país en represàlia a les mesures restrictives que el bloc comunitari manté sobre Moscou.

L'Eurocambra és la institució comunitària més progressista i la que eleva les ambicions europees en matèria de clima, igualtat o justícia social. Però és també la que té menys poder. Per això, no han estat poques les ocasions que la Comissió i el Consell han comès menyspreus cap al seu líder i cap a la pròpia cambra, i han provocat recurrents crítiques dels eurodiputats.

Les mostres d'afecte han estat extensives als líders europeus de tot l'arc parlamentari, que ploren la marxa d'un home del qual ressalten tots la seva integritat i proximitat. "Estic profundament entristit per la mort d'un gran europeu i italià. David Sassoli va ser un periodista apassionat, un president extraordinari del Parlament Europeu i, sobretot, un estimat amic", ha lamentat Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea. "Europeu sincer i apassionat, ja trobem a faltar la seva calidesa humana, la seva generositat, la seva simpatia i el seu somriure", ha coincidit Charles Michel, líder del Consell Europeu.