Público
Público

Ofensiva espanyolista a Barcelona en contra de la immersió en català a l'escola

PP, Vox i Cs encapçalen la manifestació de centenars de persones en favor de la imposició judicial del castellà i denuncien el que anomenen la "política lingüística repressora i intimidatòria" de la Generalitat

Imatge de la manifestació convocada per Escola de tothom a l'Arc del Triomf a Barcelona.
Imatge de la manifestació convocada per Escola de tothom a l'Arc del Triomf a Barcelona. Pol Solà / Carola López / ACN

Centenars de persones -alguns milers a l'espera de les xifres oficials- s'han manifestat aquest diumenge pel centre de Barcelona per demanar posar fi a la immersió lingüística en català a l'escola i demanar la vehicularitat del castellà als centres escolars catalans.

La mobilització, convocada per Escola de Tothom i amb el suport de diverses entitats, PP, Vox, Cs i Valents, ha anat des de l'Arc de Triomf fins al costat de l'estació de França. El manifest final demana al Govern espanyol que faci complir les sentències que imposen el 25% de castellà a les aules i al Govern de la Generalitat que acabi amb la "política lingüística repressora i intimidatòria".

La manifestació ha comptat amb moltes banderes espanyoles i pancartes i cartells contra la immersió i a favor del castellà.

El manifest dels convocants assegura que el castellà és llengua oficial a tot Espanya i "la llengua comuna de tots els espanyols", a més de la llengua materna de "més del 55%" dels catalans. "La seva oficialitat no és cap caprici ni cap arbitrarietat", però és "exclòs" de l'escola i "priva" la majoria dels catalans d'aprendre en la seva llengua materna. "És una anormalitat sense parangó a les nacions democràtiques i no respon a cap lògica pedagògica, les raons són identitàries. Els nacionalistes intenten modelar una societat amb el català com a única llengua de cohesió i de referència. A més, fan servir el sistema educatiu per afavorir la separació de Catalunya amb pràctiques hispanofòbiques", afegeix el text.

Per això, fan set peticions. La primera és que el conjunt de la societat espanyola, i especialment les forces polítiques, es comprometin a aconseguir la vehicularitat del castellà a tot el sistema educatiu, adoptant les mesures acadèmiques i jurídiques que siguin necessàries per aconseguir-ho. També demanen al govern d'Espanya que compleixi i faci complir la Constitució a Catalunya, a les altres comunitats autònomes amb llengua cooficial, i a tot l'Estat.

També demanen que els tribunals ordinaris i el Tribunal Constitucional "emparin els drets lingüístics dels alumnes catalans i acabin, d'una vegada per sempre, amb la vulneració del seu dret fonamental a una educació on el castellà sigui, juntament amb el català i l'aranès a la Vall d'Aran, llengua vehicular".

La quarta petició és que "es posi fi a l'arrogant i permanent desobediència a la Constitució i a les decisions judicials de què fa gala el govern de la Generalitat. Cap Estat no pot anomenar-se de Dret quan els seus governs, autoritats i institucions actuen al marge de la llei, en presumeixen i, a més, ho fan sense que hi hagi cap conseqüència".

A les institucions de la Unió Europea els demanen que reprovin les actuacions dels governs autonòmics i estatals que siguin contràries als valors europeus. Al Govern de Catalunya li reclamen que canviï la seva política lingüística "repressora i intimidatòria i faci del castellà una llengua protegida, de prestigi i de convivència". Per últim, demanen als ciutadans que se sentin lliures per parlar en la llengua que desitgin, a l'escola i fora d'ella, "i no es deixin assetjar pels que pretenen retallar els seus drets i llibertats".

Per acabar, el manifest assegura que els convocants volen "una Catalunya on el bilingüisme sigui real; on les institucions i l'escola utilitzin tant l'espanyol com el català i l'aranès; i on siguin respectades i reconegudes totes les llengües oficials". "L'afecte a l'espanyol, tant a Catalunya com a totes les comunitats autònomes, és l'única base possible per a la convivència, una convivència que no és possible si s'exclou com a llengua vehicular la llengua comuna de tots els espanyols i materna de la seva immensa majoria", afegeix.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?