Público
Público

Oligopoli elèctric Endesa continua amb els talls de llum a veïns de la Vall Fosca que defensen un conveni històric

El conflicte va iniciar-se el 2009, quan la companyia va decidir unilateralment passar a reclamar un IVA calculat a partir del preu de mercat de l'electricitat i no del que fixava l'acord signat el 1927 amb l'Ajuntament de la Torre de Cabdella. L'explotació de l'energia hidroelèctrica ha generat uns beneficis multimilionaris a l'empresa

15/01/2022 - Una protesta de veïns de la Vall Fosca contra Endesa del passat gener.
Una protesta de veïns de la Vall Fosca contra Endesa del passat gener. Marta Lluvich / ACN

Almenys dues llars de la Vall Fosca, al Pallars Jussà, tenen la llum tallada per decisió d'Endesa, amb les greus conseqüències que això comporta en una època de baixes temperatures. Els talls de llum, però, no són precisament una excepció a la Torre de Cabdella -el municipi que reuneix els diversos pobles de la Vall Fosca-, que des de fa 12 anys viu un conflicte amb la companyia elèctrica. S'acusa Endesa d'incomplir el conveni que les seves precedents van signar el 1927 amb l'Ajuntament pallarès a canvi de la cessió de terrenys i dels beneficis obtinguts per l'explotació de l'energia hidroelèctrica. Com a contraprestació, tant el consistori com els veïns gaudien d'un preu reduït de l'electricitat.

La situació l'ha tornat a denunciar la CUP i Josep Plasencia, un dels seus regidors a la Torre de Cabdella, ha manifestat a Públic que els talls són "una estratègia de pressió" d'Endesa per tal que els veïns acceptin les seves condicions, que a la pràctica es tradueixen en un encariment del rebut. El conflicte va iniciar-se el 2009, quan unilateralment l'empresa -filial de la multinacional italiana Enel- va decidir que l'IVA de les factures s'havia de calcular a partir del preu de mercat de l'electricitat i no pas del preu fixat en el conveni de 1927.

Ras i curt, l'import corresponent al tribut va multiplicar-se al rebut elèctric i veïns i Ajuntament van iniciar una batalla que encara viu nous capítols i que resta pendent de resolució judicial al Tribunal Suprem. En el camí, la companyia ha amenaçat amb talls de llum -i n'ha executat uns quants- i ha reclamat un deute per l'impagament de l'IVA que reclama, considerat "il·legítim" per la CUP.

No hi ha cap sentència que avali el canvi de criteri d'Endesa i, a més a més, Plasencia recorda que és "il·legal" tallar la llum per impagament d'un impost -en aquest cas l'IVA-, perquè, recorda, els veïns afectats sí que han pagat puntualment la resta del seu rebut elèctrica. Es dona la circumstància que un dels afectats pels actuals talls és Joan Gaspà, l'altre regidor de la CUP a la Torre de Cabdella que, segons detalla el seu company de partit, "és un home gran que viu sol" en un poble d'alta muntanya, on aquest dimarts directament hi neva.

La formació anticapitalista reclama que cessin els talls de llum, a l'espera que el Suprem resolgui el recurs de cassació presentat per un seguit de veïns que ha de servir per aclarir com ha de facturar l'IVA la companyia, si a partir del preu establert al conveni del 1927 o, com vol Endesa, de l'actual preu de mercat de l'electricitat. La base imposable, òbviament, canvia radicalment en funció d'un criteri o de l'altre.

El canvi de criteri de l'Ajuntament

En conversa telefònica amb aquest mitjà, Plasencia es mostra molt crític amb el paper de l'Ajuntament de la Torre de Cabdella, que governa ERC amb majoria absoluta, ja que segons la CUP "no fa res per pal·liar" els talls de llum a veïns que, justament, defensen mantenir el conveni històric. En aquest sentit, en un comunicat la formació denuncia que els "regidors d'ERC actuen sol·licitant als veïns afectats un justificant de pagament del suposat deute per autoritzar novament a l'empresa que els restableixi el servei, fent de secretaris a la Vall de la multinacional".

No sempre, però, l'actuació del govern municipal ha estat la mateixa, ja que quan va esclatar el conflicte i Endesa va començar a calcular un IVA que no estava basat en el preu del conveni del 1927, sinó en l'actual del mercat elèctric, argumentava que no s'havia de pagar. Al novembre del 2016 van arribar els primers avisos de talls de subministrament per part de la companyia i uns mesos després l'Ajuntament pactava abonar més de 100.000 euros per liquidar el suposat deute contret per l'impagament de l'IVA reclamat per Endesa. Enguany també va ratificar un nou pagament d'uns 300.000 euros, en aquest cas corresponent a l'IVA reclamat entre 2015 i 2020.

La cessió del consistori va provocar que una bona part dels residents fessin el mateix i també abonessin a la companyia l'IVA que els reclamava. Tot plegat va comportar que es passés d'un conflicte amb unes 200 famílies a tot just una vintena, que són les que van interposar una demanda contenciosa administrativa contra Endesa i l'Agència Tributària, origen de l'actual recurs al Suprem.

Finalment, Plasencia recalca que a l'Estat espanyol hi ha uns 800 municipis amb convenis similars al de la Torre de Cabdella per a l'explotació hidroelèctrica i que els veïns de la localitat pallaresa són dels darrers que mantenen una lluita d'aquest tipus per impedir que una companyia de l'oligopoli se surti amb la seva. En aquest sentit, afegeix que tot i que l'IVA finalment acabi repercutint a les arques de l'Estat, puntualment l'empresa pot disposar de major líquid econòmic que li permet actuar amb més facilitats als mercats financers.

En el rerefons de tot plegat s'hi suma l'enorme benefici econòmic que l'explotació hidroelèctrica ha comportat per a les companyies i que, ni de bon tros, ha repercutit de la mateixa manera als municipis afectats. Un estudi del mateix Ajuntament de la Torre de Cabdella xifra en 15.000 milions els beneficis que ha fet la indústria elèctrica amb l'explotació dels seus recursos hidràulics a través d'una de les quatre centrals que hi ha a la localitat.