Una de les primeres coses que va fer el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, quan va ser indultat després de prop de quatre anys empresonat va ser anunciar el seu desig que "el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras ens puguin acompanyar". Es referia a l’acte de celebració dels 60 anys de l’entitat que ja llavors preveia fer a la Catalunya Nord, i que finalment farà aquest divendres a Elna. "Un acte de retrobament nacional on no hi falti ningú, on tothom se senti convocat", afegia. Cuixart, una de les veus més contundents a favor de la unitat dins l’independentisme ja havia deixat clar, en relació a les estratègies polítiques que havien enfrontat Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, que el diàleg i la confrontació amb l’Estat no son "propostes contradictòries". "Que s'acabin els linxaments i els insults entre companys de lluites compartides", havia arribat a dir quan els partits negociaven la constitució de l’actual Govern. Per això, amb la vista posada al futur polític immediat de Catalunya, el president de l’entitat feia seva aquella idea que Muriel Casals defensava sovint: "Òmnium ha de ser el darrer pont dins del sobiranisme". L’espai de trobada entre les seves múltiples sensibilitats.

La idea, asseguren membres de la junta d’Òmnium, no connectava només amb Muriel Casals sinó que també ho feia amb els valors fundacionals de l’entitat "que s’han anat posant en pràctica al llarg de tots aquests anys". Valors que, a través de la cultura i la llengua, diuen aquestes mateixes veus, van servir per cohesionar la societat en un moment en el que la dictadura perseguia tota expressió de catalanitat.

"L’entitat s’ha sabut adaptar en cada moment a allò que la societat li demanava. En la promoció i la defensa de la llengua i la cultura. I ha anat afegint noves línies de treball per respondre a les noves necessitats del país", diu l’exsecretari d’Òmnium Jordi Bosch. "Son 60 anys de coherència", destaca el vicepresident primer Marcel Mauri. I afegeix: "la tasca que està fent Òmnium és la mateixa ara que als inicis. Mirant el passat, podem projectar el futur." Llavors no es parlava d’autodeterminació, reconeix, però sí de país. "Òmnium ha sabut connectar amb la societat civil i difondre, en cada moment, aquests mateixos valors".

Ara, doncs, amb la voluntat de mantenir-se com a pont d’unió dins l’independentisme, Òmnium creua la barrera dels 60 anys. I ho fa, però, amb altres reptes damunt la taula que giren al voltant dels drets polítics i socials dels catalans. N’és una prova la campanya ‘Fem-nos Lliures’, que pretén una "estratègia compartida, ambiciosa i guanyadora per culminar el procés d’autodeterminació" i que inclou la lluita per l’amnistia. O la campanya ‘Corona Ciao’, que denuncia les corrupteles de la corona espanyola. Amb el ‘Judici a la Democràcia’ ha desmuntat "el fals delicte de què han acusat" els presos polítics. Així mateix, ha fet un mapa de la repressió hi ha posat xifra a les persones represaliades: 3.300; s’ha mobilitzat exigint la llibertat dels empresonats i exiliats i ha denunciat les vulneracions de drets perpetrades per l’Estat amb la conseqüent "esquerda que això suposa per a la democràcia".

País, llengua, cultura, educació i cohesió social

La defensa dels drets civils, però, no és l’única que centra els esforços d’Òmnium. Tal i com assegura la mateixa entitat, "el país, la llengua, la cultura, l’educació i la cohesió social" son les altres àrees de treball des de l’inici en la constitució de l’entitat l’11 de juliol de 1961 en ple franquisme. En aquest sentit, una de les actuals campanyes s’anomena ‘Lluites Compartides’, que reivindica "la feina de milers de persones anònimes que han treballat pel bé col·lectiu" en la nostra societat. El VOC, un festival que segons explica la vicepresidenta segons Clàudia Pujol, té "la idea d’incentivar la producció de l’audiovisual en català, crear nous públics i promoure l’oferta de continguts en la nostra llengua". O el projecte Llibreries Obertes que ella mateixa recorda, una iniciativa a la que Òmnium es va sumar suma i que va aconseguir "la injecció d’un milió d’euros per a més de 450 establiments dels Països Catalans", diu, "en temps de pandèmia". També recorda la funció de lobby perquè el govern inverteixi, en cultura, el mateix que destinen altres països europeus: el 2% del pressupost. Projectes i campanyes, en definitiva, que mostren la continuïtat històrica d’una entitat que, durant els seus primers anys de vida, va fomentar l’ús del català en les escoles i en l’esport. Que va oferir classes massives de llengua i història de Catalunya. Que va formar professors de català. I que va crear diferents premis i certàmens culturals en defensa de la llengua i la cultura.

Els fundadors

Òmnium va néixer el 1961 de la mà de cinc empresaris catalans. Eren Lluís Carulla i Canals, Joan B. Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Pau Riera i Sala i Joan Vallvé i Creus. Des de llavors, l’entitat va començar a organitzar la Nit de Santa Llúcia, que venia celebrant-se en la clandestinitat des de 1951. Avui dia és una festa literària referent que inclou el lliurement del premi Sant Jordi de novel·la, el Carles Riba de poesia i el Mercè Rodoreda de contes i narracions. Entre d’altres, l’any 1970 va engegar la campanya Cultura en Ruta, on un "bibliobús" recorria el territori venent discs i llibres en català. El 1981 va celebrar, al Camp Nou, la Crida a la Solidaritat per la llengua, la cultura i la nació catalanes. L’any 1985 va crear la Revista Escola Catalana i amb les olimpíades va aprofitar el ressò de Barcelona per a realitzar una campanya internacional a favor de la independència de Catalunya. El 2000 va iniciar la Festa per la Llibertat, per la que cada 11 de setembre hi passen els grups més actuals del panorama musical català. I com aquestes, tantes altres iniciatives més sorgides des de l’any 1961.

Marcel Mauri en referència sobretot a l’etapa de la dictadura, diu que totes elles "son una resposta a la repressió i a l’exili", i afegeix: "ara estem en una situació semblant. Quan l’Estat colla, Òmnium reacciona renaixent, reforçant-se". En aquest sentit, Clàudia Pujol afegeix que "en l’etapa Cuixart, Òmnium es fa gran. El seu número de socis es veu notablement incrementat i es consolida com una de les principals entitats cívico-socials i culturals de l’estat i també d’Europa".

Aquesta eclosió respon al context polític. Però també s’explica gràcies a la presidència de Jordi Porta, entre els anys 2002 i 2010. Fins llavors, l’arribada de la democràcia a Espanya havia facilitat que bona part de la tasca d’Òmnium la realitzessin les institucions. "Així, sembla que no calgui la lluita de l’entitat, que es qüestiona quin paper ha de tenir. Ens trobem en un moment de menor agenda i incidència. Però amb Porta ens adonem que les institucions ni poden ni ho han de fer tot", diu Jordi Bosch. Aquell mandat va suposar un reimpuls, un rejoveniment i un canvi d’etapa, que quedaria palès amb l’organització de la manifestació del 10 de juliol de 2010 i que va dur per lema "Som una nació. Nosaltres decidim".

Ara, amb la mirada posada al futur, Clàudia Pujol diu que hi ha molta feina per fer en el sector cultural, "sobretot quan veus el retrocés de la llengua". Marcel Mauri afegeix: "hi ha estats independents que han perdut la llengua i la cultura. La voluntat inicial de l’entitat haurà de seguir sent la mateixa. Ara tenim un estat en contra i això fa més difícil garantir la supervivència del català o accedir a una educació sense traves." En termes polítics, diu Jordi Bosch, convé seguir treballant i collant per celebrar un referèndum que interpel·li tota la població.