Público
Público
Únete a nosotros

ONZE DE SETEMBRE "Tornarem" és el lema escollit per Govern i Parlament per celebrar la Diada del 2019

Un onze de setembre marcat per "la resistència col·lectiva la reivindicació de llibertat dels presos polítics i exiliats", a les portes  de la sentència del Tribunal Suprem i del judici contra el president de la Generalitat, que tindrà lloc els dies el 25 y 26 d'aquest mes de setembre.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Manifestació de l'onze de setembre del 2017

“Tornarem”. És la paraula escollida pel Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya per expressar com encaren la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Un onze de setembre en el qual es “farà referència al moment excepcional que viu Catalunya". Així ho han explicat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, i el vicepresident primer de la cambra legislativa catalana, Josep Costa, que han assenyalat la voluntat de potenciar la resistència col·lectiva i de reivindicar la llibertat dels presos polítics i exiliats. 

“Si la de l’any passat no va ser una Diada normal, per la represa de les institucions després del 155 i la primera amb presos polítics i exiliats, la Diada d’enguany tampoc és normal", ha assenyalat la consellera. "Se celebra, un cop més, en un context de vulneració de drets i de llibertats. A les portes de conèixer la sentència del judici, una sentència que només considerarem justa i acceptable si és d’absolució”, “Tornarem a mostrar al món els valors que ens defineixen com a poble i com a país: som gent acollidora, donem la benvinguda a les persones nouvingudes i ho fem amb la mà estesa i des del respecte i la dignitat”, ha afegit.

Budó ha apel·lat a la Unió Europea per a què “des de la responsabilitat i la sensibilitat, pugui resoldre urgentment, en base als valors i principis fundacionals europeus, la crisi migratòria que comporta el drama humà de les persones obligades a fugir del seu país”. També “som gent perseverant” perquè “al llarg de la nostra història hem resistit els atacs i la repressió. I ho tornarem a fer amb l’objectiu de preservar la nostra llengua, la nostra cultura, tradicions i les nostres institucions”. “I som gent amb esperança. Esperança en la capacitat de resposta del poble català, en un demà sense presos polítics i exiliats. I en un futur de llibertat i de democràcia”, ha explicat la portaveu. 

Josep Costa, per la seva banda, ha destat que la Cambra lliurarà la Medalla d’Honor del Parlament a Carola Rackete, capitana del vaixell Sea Watch 3 i membre de l’ONG Sea Watch, i a Òscar Camps, fundador i director de l’ONG Proactiva Open Arms “per la seva determinació i perseverança en la defensa dels Drets Humans” i perquè “ens recorden que el rescat o la protecció de la vida humana, en situació de risc, és una obligació irrenunciable que no podem defugir”.

Els actes centrals de la Diada tindran lloc a Barcelona, però les delegacions del Govern a Catalunya i a l’exterior també celebraran la festa nacional de Catalunya amb actes arreu del món.

Centenars de maletes

L’acte, creat i dirigit artísticament per Lluís Danés, començarà el 10 de setembre a les 22h a la plaça Sant Jaume amb la formació de gala dels Mossos d’Esquadra. Aquest cos de seguretat celebra enguany el seu tricentenari, la qual cosa el converteix en la policia civil més antiga d’Europa i Amèrica.

A continuació, s’hissarà la bandera de Catalunya mentre el Cor Jove Nacional de Catalunya interpretarà El Cant de la Senyera.

Centenars de maletes, en tant que símbol de tots els exilis i migracions, seran les protagonistes d’un espectacle estructurat en quatre blocs i que recordaran els centenaris de la vaga de la Canadenca i el naixement del poeta Joan Brossa, així com el 80è aniversari del gran exili republicà. Amb aquesta escenificació es vol homenatjar els migrants i refugiats de tots els temps, fins arribar a l’actualitat.

Meritxell Budó ha precisat que l’acte institucional reservarà un paper especial a les preses i presos polítics i a totes les exiliades i exiliats, que hi participaran aportant els seus testimonis. 

Judicis i sentències contra presos polítics i president

Aquest onze de setembre estarà sense cap mena de dubte marcat per la judicialització de la vida política catalana. Especialment, per la voluntat de respondre a la sentència del Tribunal Suprem contra dirigents polítics i socials implicats en l'organització del referèndum del 2017, però també pel judici contra el president de la Generalitat, Quim Torra, que segons s'ha informat aquest dilluns, tindrà lloc els dies el 25 y 26 d'aquest mes.

El predident ha rebut, a través del seu representant legal, la diligència judicial que assenyala la data per les sessions del judici oral al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un suposat delicte de desobediència o, subsidiàriament, de denegació d’auxili, per haver mantingut a les seus de la Generalitat signes reivindicatius de llibertat pels presos polítics i exiliats i reclamacions de llibertat d'expressió.

Es tracta de "la demostració més evident de la celeritat interessada de la justícia".  "La justícia és lenta només quan vol. És així com hi ha persones demòcrates que han d’esperar gairebé dos anys en presó provisional la resolució del seu procés penal. En aquest cas, podem comprovar que la pressa del tribunal per resoldre el cas del president és absoluta", assenyalen fonts oficials de la Generalitat.

Accions legals

"Considerem que som davant d’un assenyalament marcadament precipitat, cosa que es reflecteix en el fet que s’ha acordat la data del judici oral (31 de juliol de 2019) amb data prèvia a la interlocutòria d’admissió i denegació de proves (2 de setembre de 2019). Aquest fet és contrari a allò que marca l’article 785.2 de la Llei d’enjudiciament criminal. Cal tenir en compte que els jutges i tribunals no tan sols han de ser imparcials, sinó que també en tinguin l’aparença. I aquesta irregularitat posa en dubte aquesta imparcialitat. És per això que la defensa exercirà les accions legals pertinents contra aquest error processal que demostra que la pressa és enemiga del rigor", informa l'oficina del president Torra.