Barcelona En Comú: partit vs moviment?

Eloísa Piñeiro Orge. Activista i membre de la Direcció Executiva de Barcelona En Comú

És Barcelona En Comú un partit polític? Legalment ho és. No obstant això, moltes de les seves activistes se senten incòmodes a l'hora de designar el seu espai de participació política com a “partit” i trien utilitzar altres termes com a organització, espai, o simplement “BComú”.

Partit, moviment o institució

Certament, la paraula “partit” arrossega connotacions molt negatives, sobretot en una cultura política impregnada del record recent del 15M. Però la veritat és que la paraula “partit” tampoc resultaria del tot adequada, o no suficient per definir què és Barcelona En Comú, tant pel que fa al seu comportament com a actor polític, que va més enllà d'un electoralisme instrumental relacionat únicament amb l'esfera institucional de govern, com pel que fa a les normes internes de les quals s'ha dotat en processos de deliberació i participació. Aquestes defineixen contrapesos i obren espais de decisió que busquen instituir una Barcelona En Comú lluny de l'estructura de partit clàssic i augmentar així la seva capacitat d'acció, element clau per a la seva aspiració última: la defensa dels béns comuns.

Estant al marge de les lògiques de partit clàssic, no obstant això, no podem dir que Bcomú és un moviment. La seva estructura ordenada, les seves normes internes reconegudes pels seus activistes, la definició dels seus objectius en planificacions anuals i els seus repertoris comunicatius i d'acció col·lectiva no concorden amb les lògiques movimentistes. Però precisament, per tots aquests elements, BComú s'ha convertit en una institució, i això no ha de pensar-se com un desavantatge. Al contrari.

Elinor Ostrom, a Comprendre la Diversitat Institucional defineix les institucions com a “prescripcions que els éssers humans usem per organitzar totes les formes d'interaccions repetides i estructurades, incloent-hi les que esdevenen en les famílies, barris, mercats, empreses, clubs esportius, esglésies, associacions privades i governs a totes les escales. Els individus -afirma Ostrom-, que interactuen en situacions estructurades per regles, s'enfronten a eleccions respecte a les accions i estratègies que duen a terme, eleccions que posseeixen determinades conseqüències per a ells mateixos i per a uns altres”.

Per descomptat, en aquests més de dos anys de vida, les activistes de Barcelona En Comú hem participat en accions i estratègies que són el germen de canvis amb conseqüències a una escala que sempre havíem desitjat i que serien impensables des dels marges de l'espai polític.

Organisme viu

Més enllà de la descripció tècnica sobre quin tipus d'organisme és o no és BComú, allò que és clar és que és un organisme viu i, com a tal, respira del mateix oxigen polític que la resta de partits, institucions de govern locals i moviments socials, associatius o veïnals de la ciutat. BComú, llavors, ha de decidir com conviu i com es comporta amb cadascun d'ells. La pròpia BComú és un espai format per una combinació de trajectòries d'activistes en lluites pels béns comuns, lluites veïnals, feministes, ecologistes, internacionalistes, lluites obreres, i lluites polítiques per la democràcia, “l'Amnistia i l’Estatut d’Autonomia”. Moltes d'aquestes persones desenvolupen la seva vida activista fora i dins de BComú alhora, la qual cosa algunes qualifiquen com a relació esquizofrènica amb l'endins-fora, i unes altres decideixen comportar-se de manera pragmàtica, instrumentalitzant BComú en el bon sentit, per tal de multiplicar la capacitat de transformació i incidència en actors econòmics i altres actors polítics de la ciutat. Així, BComú serveix al seu objectiu transformador amb una relació amb els moviments en contínua performance, dubte i reflexió crítica, de vegades incòmoda quan no contradictòria i aclaparadora.

No ens correspon decidir si som moviment o instrument, perquè aquesta decisió que vivim com a obligatòria, i que penja constantment sobre els nostres caps, ens atrapa i no ens permet ser lliures ni performar el que volem ser. Hem de moure'ns a un costat i a un altre d'una interface porosa, entre institucions de govern i institucions del comú, sent més moviment en ocasions i més partit clàssic en unes altres. I sobretot, hem de buscar les bretxes existents en les estructures institucionals governamentals i en l'asfixiant contesa política-institucional per arribar més lluny que un partit clàssic, i mantenir així la capacitat de transformar. Només en la potència de l'acció sabem què som. En això últim estem dia a dia les activistes de BComú, desacomplexades en l'esfera institucional, però no tant quan actuem fora d'ella. A nosaltres, el no deixar-nos arrossegar per les passions tristes, a nosaltres, seguir alimentant l'afecte actiu i l'alegria transformadora.