El Catalangate: espiar no és un dret

Ester Capella, delegada del Govern a Madrid

El Catalangate, malgrat que alguns ho neguin, és el cas de ciberespionatge més important detectat mai a Europa. El hackeig dels telèfons mòbils mitjançant el programa Pegasus a 65 polítics, advocats, periodistes i líders de la societat civil independentistes suposa una flagrant vulneració de drets humans fonamentals reconeguts tant en l’àmbit espanyol com a escala internacional i un atac sense precedents a les institucions de la Generalitat de Catalunya.

L’espionatge perpetrat suposa una vulneració del dret a la intimitat personal i de la garantia al secret de les comunicacions de totes les persones espiades –i també dels seus familiars, amics i persones amb qui hagin mantingut contacte mitjançant el telèfon mòbil–. Des del moment en què s’espien persones que concorren a les eleccions, l’espionatge suposa també una vulneració del dret d’accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics. Els processos electorals han de discórrer amb ple respecte per la igualtat d’armes i el joc net. Alhora, espiar a advocats suposa una vulneració del dret a defensa: una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva sense que pugui haver-hi indefensió. Finalment, espiar a quatre presidents de la Generalitat i altres representants institucionals del Govern i el Parlament suposa un atac sense precedents a les institucions representatives de Catalunya.

L’Estat de Dret suposa en essència un límit a les formes arbitraries i abusives de l’exercici del poder. La ciutadania ha de tenir la certesa que els mecanismes de seguretat, com pot ser el CNI, hi són per a garantir els seus drets i no per a menyscabar-los. Altrament, la confiança de la ciutadania amb l’Estat i les seves institucions minva o desapareix al constatar que no som davant d’un veritable Estat de Dret.

I és que espiar adversaris polítics, espiar a qui no pensa com tu, espiar aquelles persones que volen canviar les coses, espiar advocats, espiar periodistes, espiar sindicalistes, espiar líders de moviments socials… Espiar de forma generalitzada a persones per les seves idees polítiques o el seu posicionament ideològic, amb o sense autorització judicial, en un Estat democràtic i de Dret no és ni legal, ni legítim i en cap cas pot ser objecte de justificació. I quan això passa a les democràcies consolidades del nostre entorn s’esclareixen els fets i s’assumeixen responsabilitats polítiques amb la dimissió de totes les persones responsables per acció o omissió.

És per això que davant del Catalangate, el Govern espanyol té l’obligació d’esclarir els fets, assumir responsabilitats pel succeït i establir els mecanismes necessaris per evitar que quelcom semblant pugui tornar a passar. Les actuacions dirigides a eludir responsabilitats i/o justificar de forma més o menys explícita el succeït no fan més que contribuir a corcar un xic més els ja precaris fonaments de la democràcia espanyola i la confiança de la ciutadania en l’Estat i les seves institucions. Alhora, la no assumpció de responsabilitats per part del Govern espanyol suposa dinamitar la més mínima confiança necessària per abordar la necessària solució acordada del conflicte polític existent entre Catalunya i Espanya i amenaça amb fer saltar pels aires la XIV legislatura espanyola. I si això succeeix, la responsabilitat serà del Govern espanyol.