Com Junts ha passat a competir amb Aliança Catalana

S’acostuma a dir que un dels èxits de l’extrema dreta no és tant avançar electoralment com tenir la capacitat de marcar l’agenda política. Catalunya ja no és una excepció en aquest sentit. Dies enrere Junts per Catalunya va proposar la prohibició del vel i del vel integral a les escoles. Ho va fer disfressant-ho amb una retòrica republicana i laica, que no aconsegueix amagar, ni de bon tros, l’evident voluntat d’estigmatitzar la comunitat musulmana.

Per abordar aquest tema cal que ens fem dues preguntes. La primera és prou clara: quants casos deu haver-hi a les nostres aules de nenes i noies que portin el vel integral? La segona, una proposta com aquesta, està formulada des dels valors republicans i des del laïcisme per cohesionar la societat o bé es fa com a atac a les persones que practiquen l’islam? Si dediquem un moment a respondre-les sense apriorismes, veurem que s’està generant un problema allà on no hi és i que l’objectiu de la proposta és dividir la societat catalana i assenyalar als musulmans i musulmanes.

La prohibició del vel beu del marc conceptual del nacionalisme identitari, que entén la catalanitat de forma excloent i està en disputa entre l’extrema dreta d’Aliança Catalana i Junts. En un moment en què Junts es troba immers en diverses tensions dialèctiques, com si li cal tornar a representar el mateix que la vella Convergència o com s’ha de situar un cop el cicle del procés ha finalitzat, veiem com els travessa de ple el debat sobre la immigració, i que massa sovint està jugant un paper que voreja les propostes de l’extrema dreta.

El procés pel qual el partit de Puigdemont fa passes cap a un nacionalisme més identitari i excloent és complex i requereix una anàlisi pausada. Des de fa temps, Junts ha adoptat de manera cada vegada més evident una retòrica antimigratòria en les diverses institucions on té presència. Recentment, va presentar a Manresa una moció per controlar qui s’empadrona a la ciutat, un fet que ens pot donar algunes pistes per contextualitzar la voluntat d’aquest partit d’assumir les competències en matèria d’immigració des de Catalunya. Aquesta tendència es pot entendre millor si la situem en el context d’altres actuacions institucionals, com la demanda dels seus alcaldes del Maresme d’expulsar a aquelles persones que delinqueixin de manera reiterada o que Sílvia Orriols continua sent l’alcaldessa del govern a Ripoll amb el permís de Junts.

Com ha arribat Junts fins aquí? Com dèiem, amb la derrota del procés i l’obertura d’un cicle polític en una clau molt diferent, una part del sobiranisme pateix una regressió identitària, i l’aparició de l’extrema dreta d’Aliança Catalana no és una casualitat, sinó que viu d’aquest context polític en clau catalana —i també del moment històric de desigualtat, d’incertesa i de perspectiva de precarietat vital que marca la nostra època—. L’avenç d’Aliança Catalana en el pròxim cicle electoral preocupa i molt a diferents forces polítiques, però sobretot preocupa a Junts per la fuita de vots que preveuen les enquestes. Només tenint en compte aquest element comprendrem el camí emprès pels de Puigdemont.

Així doncs, la proposta de Junts per prohibir els vels a les escoles s’emmarca en la lògica electoralista per competir amb Aliança Catalana, un fet que normalitza les mesures programàtiques pròpies de l’extrema dreta i les posa al centre del debat. No cal esperar a les eleccions municipals de 2027 per veure com el nacionalisme identitari i el partit d’Orriols ja està jugant amb avantatge. En lloc de buscar la cohesió la societat catalana (ara sí, en un sentit republicà), entenent que és diversa i canviant —fet que genera conflictes, però que els podem resoldre de forma col·lectiva—, Junts respon amb propostes que persegueixen dividir en funció de religió, cultura, origen o raça.

La funció històrica de l’extrema dreta és dividir les classes populars en moments de crisi econòmica, social i de valors del sistema. Busquen dividir-nos per controlar el nostre malestar sense posar en qüestió la desigualtat estructural. Les propostes que entren en un marc excloent i securitari cauen de ple en aquesta estratègia, i qui escolti aquests cants de sirena ha de ser conscient de quin costat se situa. Per contra, el país necessita un front ampli de les forces d’esquerres i democràtiques en lògica antifeixista, un front social, cultural i també polític que persegueixi cohesionar la societat a partir de la consecució col·lectiva de drets, a partir de la lluita per una vida digna per a tothom. Només amb mirada llarga, amb àmplies aliances i omplint de justícia social la paraula democràcia posarem les bases per combatre l’extrema dreta.